Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Sampleòpolis és un espai dedicat a la música electrònica, en format de podcast mensual, dirigit i conduït per Aurora Mora.

Cada primer diumenge de mes, teniu disponible una nova entrega de 90 minuts, amb el seu corresponent tracklist, per a escoltar, ballar, sentir i aprendre coses entorn a la cultura musical que va marcar les darreres dècades del segle XX i que està marcant les primeres del segle XXI.

🎙️“El poder dels macrofestivals és comparable al poder que tenia la radiofòrmula als anys 80”

nando cruz

Aurora Mora

0

Nando Cruz es dedica al periodisme musical des de finals dels anys 80 perquè dues de les coses que més li han agradat sempre són escoltar música i escriure. Ha publicat a El Periódico de Catalunya, Popular 1, Rockdelux, Nativa i Time Out Barcelona, entre altres mitjans escrits. També ha col·laborat a programes musicals de canal 33, iCat i Betevé i és autor dels llibres “Una semana en el motor de un autobús. La historia del disco que casi acaba con Los Planetas”, “Pequeño circo, historia oral del indie en España” i “Mazoni, 31 dies de gira, 31 dies tancat odia amb totes les seues forces aquella frase de Frank Zappa que diu que escriure sobre música és com ballar sobre arquitectura.

Ara ha creat un xicotet terratrèmol amb el seu llibre titulat “Macrofestivales, el agujero negro de la música”, la darrera novetat editorial de Península que ha arribat a les llibreries aquest mes de maig de 2023, just a les portes d'una nova temporada de macrofestivals que s’intueix menys exitosa que l’anterior.

“És increïble que no s'haguera escrit un llibre sobre macrofestivals tenint en compte què és una manera de consumir la música absolutament generalitzada” manifesta Cruz només iniciar l’entrevista, qui defineix aquests com “qualsevol trobada musical on coincideixen dues de les pitjors coses que ha inventat la indústria musical: una, les pantalles, i l’altra, els solapaments”. “Les dues coses juntes comencen a apropar-se a la meua idea d'infern musical”, afegeix.

Després de publicar algunes cròniques en diferents mitjans, d’editar alguns fils de twitter i d’elaborar algun article en ambients acadèmics; tot de manera desordenada i impulsiva, l’editor de Península, Oriol Alcorta, va animar Cruz a escriure el primer llibre sobre el tema. El periodista va posar-se mans a l’obra i, a més d’ordenar idees i arguments, durant mesos va documentar-se i va entrevistar-se amb “la gent de la industria”, recollint tota la informació que exposa i que dona solidesa a la seua tesi.

“Macrofestivales” toca molts palos: corrupció urbanística, catxés milionaris, opacitat, precarietat i accidents mortals, o hiperconsumisme són efectes lligats a aquests esdeveniments que es denuncien al llibre, moltes vegades amb noms i cognoms.

Tanmateix, i contràriament al que poguera semblar, l’autor no convida el públic dels macrofestivals al boicot, encara que sí a la conscienciació. “Tenim consciència sobre moltes coses com l’ecologia, però quan arriba el moment de la cultura, sembla que aquesta consciència l'aparquem per passar-nos-ho bé, sense voler entendre o sense voler assumir que el lloc on estem no només no és un oasi que ens que ens deslliura dels mals del món on vivim, sinó que de vegades és un agent especialment nociu i problemàtic”, afirma Cruz.

Per al periodista, els festivals están lligats a la turistificació, però no sols. Una de les grans conseqüències del model festivaler és el que anomena “desertització cultural”, i per a explicar-ho posa com a exemple Benicàssim que, tot i acollir un dels primers macrofestivals, el FIB, aquest no ha servit per a enriquir l’escena de la ciutat.  

“Benicàssim posa el decorat, l'escenari, el paisatge, però els grups vénen de fora i el públic ve de fora. Quan s'acaba el festival, dilluns al dematí es recull tot i aquí no ha pasado nada”, lamenta Cruz.  

A més a més, parlem d'un negoci que cada volta es concentra en menys mans i que rep un bon grapat de finançament i de recursos públics. Un fenomen que als Estats Units o al món anglosaxó resulta inimaginable. La paradoxa rau en que fons d'inversors d'Estats Units están comprant festivals espanyols que reben diners públics, i en alguns casos, milionades, la qual cosa, d’altra banda, resulta “un bon símptoma de com funcionen les coses de la cultura en aquest país”, en opinió de Cruz. Segons l’autor de Macrofestivales, “les administracions mai han tingut massa interès per fomentar la cultura, el potencial de la cultura, és a dir, l'esperit crític, la diversitat, fer servir la cultura com un com un element enriquidor de les persones… tot això no ha sigut un interès prioritari per les administracions, però de sobte, quan se'ls hi ven la idea de que un macrofestival genera molts diners i atrau molt turisme, llavors sí que es veuen interessats”.

Tampoc la prensa musical ha exercit una mirada crítica sobre aquest model de consum musical que “ha anat creixent fins convertir-se en un monstre”. Cruz fa autocrítica al respecte: “el paper de la premsa musical ara és residual i ho és perquè durant dècades hem assumit aquest paper de departament externalitzat de promoció dels discos que ens enviava la indústria musical. Ens limitàvem a dir ”aquest és bo“, ”aquest és dolent“, però sense qüestionar el sistema complet de com funciona tot això”. “Realment el poder dels macrofestivals és molt bèstia i jo el compararia al poder que tenia la radiofòrmula als anys 80”, sentencia.

Veurem com esdevé el futur dels festivals, tenint en compte que totes les bambolles acaben per punxar-se. En qualsevol cas, quan això passe, esperem comptar amb la mirada analítica i l’escriptura informada i reflexiva de Nando Cruz. 

Sobre este blog

Sampleòpolis és un espai dedicat a la música electrònica, en format de podcast mensual, dirigit i conduït per Aurora Mora.

Cada primer diumenge de mes, teniu disponible una nova entrega de 90 minuts, amb el seu corresponent tracklist, per a escoltar, ballar, sentir i aprendre coses entorn a la cultura musical que va marcar les darreres dècades del segle XX i que està marcant les primeres del segle XXI.

Etiquetas
stats