Pérez Llorca, en precari

L'Executiu autonòmic es rendeix a les exigències de Vox

Que el cap del Consell no siga encara candidat revela els problemes interns del PP valencià

Tindria algun sentit que el president sobrevingut es convertira en un descart del seu partit com a candidat a cap del Consell, aquesta vegada elegit? Es pot permetre el PP, després d'una legislatura en què el seu líder valencià, Carlos Mazón, va haver de dimitir, optar per una campanya electoral en què no siga cap de cartell aquell que el va succeir com a inquilí del Palau de la Generalitat? T'imagines Juan Francisco Pérez Llorca demanant el vot per a un altre aspirant del seu partit? O al capdavant d'un Consell que el mateix PP haja deixat de banda? Pareixen preguntes retòriques, però de vegades la política manca de lògica. Per ara, el que sabem és que el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, evita confirmar l'ex alcalde de Finestrat com a candidat el 2027, fet que ha generat en el PP valencià, que continua dirigit per una gestora i amb el congrés autonòmic ajornat sine die, una sensació generalitzada de nerviosisme i interinitat.

El silenci sobre la confirmació de Pérez Llorca com a candidat per part de la direcció del PP s'ha fet palesa aquestes últimes setmanes. El de Feijóo en les seues recents visites a València, ha estat cridaner. També el del secretari general, Miguel Tellado, en la presentació del cap del Consell per a la seua intervenció davant un fòrum d'opinió a València.

Els comentaris d'altres dirigents, com el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que no es descarta com a candidat -“No hi ha jugador de futbol que no vulga ser titular”, ha dit-, i l'entrebanc permanent en què s'ha convertit l'expresident Francisco Camps, que es postula i reclama la convocatòria del congrés, no contribueixen a pal·liar la imatge de precarietat que transmet Pérez Llorca, sinó tot el contrari.

Sens dubte, hi ha un rerefons demoscòpic en aquesta situació, atés que les enquestes, molt ajustades, estan lluny de garantir que el PP revalide el poder en les pròximes eleccions autonòmiques. Fet poc sorprenent si un contempla amb certa objectivitat la catastròfica legislatura que ha protagonitzat la dreta valenciana. Però també influeixen altres aspectes de caràcter intern, com la necessitat de liquidar la influència del mazonisme, del qual Pérez Llorca procedeix i amb els integrants del qual encara governa, en benefici d'altres sectors, com el que lidera precisament Mompó, del PP de la província de València, una circumscripció en què és forta l'oposició. O com l'aprensió a elegir ara un líder regional que eventualment quede desautoritzat en les eleccions i calga tornar a buscar-ne un altre.

En tot cas, Pérez Llorca apareix a hores d'ara com un president feble, completament rendit als socis de l'extrema dreta de Vox. Una condició que il·lustra el fet que s'haja introduït a la Comunitat Valenciana per primera vegada en uns pressupostos autonòmics la xenòfoba “prioritat nacional”, gràcies a una esmena de Vox. I que, en una espècie d'oxímoron legislatiu, s'haja aplicat aquest mecanisme d'exclusió dels immigrants en els criteris d'adjudicació d'una prestació com la renda valenciana d'inclusió. “El Partit Popular de Pérez Llorca ha comprat per complet l'agenda feixista de Vox”, clama la secretària general del PSPV i candidata a la Generalitat, la ministra Diana Morant, que ha resumit amb molta precisió: “Pérez Llorca accepta les esmenes racistes de l'ultradreta sense immutar-se perquè la seua única prioritat és conservar el seient i acontentar Abascal per acontentar també Feijóo, que ni tan sols està convençut que ell siga un bon candidat”.

La versió en valencià d'elDiario.es

Els moviments en el PP amb la perspectiva de les eleccions autonòmiques de l'any, juntament amb altres qüestions polítiques i socials, són objecte puntual de seguiment en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.