La UE ha raptat Europa

Així com Zeus va raptar Europa, els dirigents dels estats europeus, amagats en la burocràcia de Brussel·les han acabat per raptar el vell continent. És així com s'explica que hui, Dia d'Europa, possiblement siguem més aquells qui pensem que no tenim res a celebrar vers als que ens parlaran amb alegria del miracle europeu.

Precisament per això és necessari més que mai, alliberar a Europa de la burocràcia i d'uns dirigents curts de mires i tornar-li-la als ciutadans. I cal explicar-se perquè, aquest discurs existeix des de fa dècades i té un nom: euroescepticisme. Moviment liderat per partits populistes, nacionalistes i/o d'extrema dreta. Brexit és tal volta una de les millors mostres del fracàs europeu.

I la primera diferència és cabdal: nosaltres volem tornar Europa als europeus, ells dividir Europa. Nosaltres sí valorem positivament el procés de construcció europea. Un camí per a la pau i des de la pau. D'unió i solidaritat entre els pobles respectant i enorgullint-se de la seua rica diversitat.

Però fa anys que aquest camí no només es va aturar, sinó que ha girat de direcció: menys poder per a la gent, austericidi i, el que és més greu, més barreres.

I és això el que volem denunciar hui. Si el procés europeu tenia un objectiu, aquest era acabar amb murs que, com el de Berlí, separaven no només nacions, sinó famílies, pobles i històries en comú. Tant interna com externament, els nostres dirigents han anat creant un mur al voltant de la Unió Europea i dins de les nostres fronteres també (excepcions a Schengen, europeus de segona, CIEs).

Un mur vergonyós que ha arribat al seu punt paradigmàtic amb el tractament que estem donant a les persones que cerquen refugi al continent fugint de la guerra Síria. No ens sorprèn perquè la reacció de la UE ha estat la mateixa que fins ara, posar dificultats, ampliar murs, externalitzar fronteres com es veu amb l'acord amb Turquia.

Però sí que ha colpit més l'opinió pública per la dimensió del problema (milions de refugiats) i perquè ha deixat palès la crueltat amb la qual ha actuat la Unió Europea. Hem trencat amb l'esperit dels tractats internacionals que nosaltres, els europeus, havíem impulsat i defés orgullosos.

La Unió Europea no era ni és una utopia. Però ens l'han raptat. Molts europeus hem patit la conseqüència ja. I molts estem avergonyits del tracte donat a milions de persones que cerquen refugi a la nostra terra fugint d'un conflicte cruel.

¿És aquesta la societat oberta i democràtica europea on pensàvem que vivíem? Clarament no. És per això que hui dia d’Europa, cal dir-ho ben alt. Volem ser europeus en una Europa democràtica, tolerant, respectuosa amb els drets humans, solidària i, sobretot, oberta a tothom, especialment a aquelles persones que han arribat als nostres països pensant que havien trobat un refugi segur.

Perquè recordem: els hem vexat, maltractat i expulsat. Recordant imatges que pensàvem oblidades al nostre continent, almenys, des de fa 20 anys quan finalitzaren les guerres dels Balcans. La pau costa de construir un segle, però es trenca en un dia.

Per això nosaltres continuarem treballant per la pau i per una Unió Europea oberta i solidària. Mentrestant, feliç dia de la #UEVergonya

Paula Espinosa Giménez, Andreu Romero i Alcayde i Irene Martínez i Béseler són membres del

Grup de Treball CIES NO de Coalició Compromís.