Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana: “No exigim que se’ns parle en valencià, però sí que volem que se’ns escolte”

L’11 de juny passat, Escola Valenciana elegia com a nova presidenta –en substitució de Natxo Badenes– Alexandra Usó per al període 2022-2026. La candidatura encapçalada per Usó, l’única que s’hi va presentar, estava composta per Pablo Montaner (Cocentaina, 1981) i Imma Garrigós (el Pinós, 1977) en la vicepresidència, Paula Beneito (el Palomar, 1989) com a secretària, Maria Nebot (Castelló de la Plana, 1982) com a tresorera i Montse Morales (Benetússer, 1991) com a vocal, i va obtindre el suport de més del 98% dels vots. Es tracta d’un relleu generacional amb un equip molt jove; un parell dels seus components són ‘fills’ d’aquelles primeres Trobades d’Escoles en Valencià, “ho han mamat des de xiquets”.

“Som un equip format per dones que de segur que tindrem una mirada més feminista”, explica Usó. A pesar que el col·lectiu disposa d’un pla d’igualtat des de fa dos anys, es vol avançar encara més des d’un vessant violeta: el Feslloc, que se celebra els dies 7, 8 i 9 de juliol a la localitat castellonenca de Benlloc (la Plana Alta) comptarà enguany per primera vegada amb un punt violeta o estan organitzant-se tallers d’Igualtat en els centres de Secundària, “molt dinàmics i pràctics, que fan reflexionar els adolescents”. Sobre aquest tema, Usó lamenta que l’accés primerenc dels xiquets a les xarxes els permet accedir a pornografia “pura i dura” des de molt menuts, “això que veuen és el que creuen que han de reproduir”.

Usó lidera un projecte “continuista” que mantindrà l’aposta pels projectes que actualment desenvolupa Escola Valenciana, com el Feslloc, el Sambori, la Festa pel valencià, la Foguera (dirigida als majors de 18 que no van connectar en el seu moment amb les Trobades i que el mes vinent de setembre celebra la segona edició en el Botànic i també, de manera descentralitzada, a les comarques del Camp de Túria i l’Horta Sud), Escola Lab... Aquesta és una iniciativa, que enguany celebra la tercera edició, i que pretén ajudar a aconseguir finançament a tres projectes cada any a través d’un Verkami: “Nosaltres simplement coordinem la cerca de recursos, que van íntegrament per als projectes en qüestió”.

Pla estratègic

El pròxim 2 de juliol, a la Casa Fuster de Sueca, es presentaran els projectes i s’analitzaran els resultats de totes les activitats desenvolupades en l’últim exercici per l’entitat cívica. A més, es presentaran els resultats del pla estratègic, una mena d’auditoria social externa o estudi “molt complet” sobre “què ha funcionat i què no” i que ha de servir per a saber el grau de coneixement de l’entitat, “com ens veuen des del Maestrat fins a les terres del Vinalopó”. “Quan formes part d’un col·lectiu determinat, moltes vegades tens una visió esbiaixada de com et veuen des de fora”, sosté Usó.

El que es pretén és “comunicar millor” i generar activitats que animen els ciutadans que encara no els coneixen a acostar-s’hi: “Soc docent i tinc companys que no saben què és Escola Valenciana”. Per això, es plantegen incrementar les relacions i les sinergies amb altres entitats socials en l’àmbit municipal, “cosa que ens permetrà anar creixent, exportant experiències d’èxit unes comarques determinades a altres zones del territori, obrint-nos a altres llocs per arribar fins on no arribem”.

La ‘salut’ del valencià

La presidenta de l’entitat cívica valenciana reconeix estar “preocupada” per la ‘salut’ del valencià, tant socialment com políticament. “Tenim molts més joves que fa uns anys formats, que coneixen i parlen la llengua, però el seu ús no està estés”, explica Usó, i afig: “Sembla que continua havent-hi una mica de complex a expressar-se en valencià. Per exemple, quan hi ha uns quants joves i tots ells entenen la llengua, però n’hi ha un que és castellanoparlant, automàticament se’n passen tots al castellà”. “No exigim que ens parlen en valencià, però sí que se’ns escolte; no pretenem imposar, sinó que els que vivim en valencià puguem expressar-nos en la nostra llengua”, sosté.

A més, Usó també destaca negativament que tres de cada quatre denúncies recollides en l’Oficina de Drets Lingüístics es produeixen en l’Administració, “una cosa que no es comprén quan els funcionaris han d’haver passat les proves que els capaciten per a entendre’s en la nostra llengua”. “És trist, perquè hi ha qui es resisteix a voler comunicar-se. Queda molt de camí per recórrer encara”, conclou Usó.