Amb tren pel corredor mediterrani: l'amenaça de la catenària

Unes quantes generacions de valencians i catalans han crescut amb l'amenaça de la catenària incorporada a la seua mentalitat. Viatjar en tren entre València i Barcelona, no diguem entre Alacant i la capital catalana, és històricament una activitat sotmesa a la incertesa de la catenària, aqueix cable que es trenca amb relativa facilitat i que et deixa tirat en qualsevol estació.

El trajecte amb Euromed de Barcelona a València, o viceversa, és de tres hores i quart. Dóna quasi temps d'anar i tornar de València a Madrid amb AVE en aqueix temps. De fet, l'AVE va posar Madrid a una hora i quaranta minuts de València i a dues hores i mitja de Barcelona per a major glòria de l'Espanya radial, però la catenària segueix fent estralls a la vora del mar.

Aquest passat dimecres, la catenària va tornar a fallar. La caiguda d'una branca a conseqüència del fort vent, segons ha informat Renfe, va interrompre la circulació en el corredor mediterrani entre Salou i Montroig a les 13.20 hores. Sis trens, tres de València a Barcelona i tres en sentit contrari, a més d'uns altres de recorreguts més curts, es van veure afectats per l'incident. Fins prop de les 20 hores no es va poder resoldre l'avaria i els trens van acumular retards de més de sis hores.

Un dels trens afectats, per exemple, va eixir a les 14.30 de Barcelona. Tenia previst arribar a Castelló a les 16.48, però no ho va fer fins les 21.00 hores. Expliquen alguns dels viatgers afectats que el comboi -que va eixir de Barcelona, si fem cas a Renfe, malgrat que feia més d'una hora que la via estava tallada-, es va parar a Cunit, on els passatgers van ser informats de la interrupció i se'ls va anunciar que serien traslladats per carretera entre estacions per determinar. “Disculpen les molèsties”.

A les 18.10, pràcticament tres hores després, el tren va continuar fins a Tarragona. Allí es va aturar de nou. A les 19.00 els passatgers van ser transportats amb autobús fins a L'Aldea, d'on partirien finalment a les 20.00 hores per a arribar a l'estació de Castelló a les 21.00. Els hauria eixit més a compte viatjar amb autobús des del primer moment.

Va haver-hi un temps, és cert, en què la catenària es trencava més vegades. No només en dies de vent extrem com aquest 27 de desembre. Més d'una amistat de catenària, i fins i tot alguna parella, es van formar entre universitaris que estudiaven a Barcelona i es veien obligats a freqüentar aqueixa línia. Però l'ocorregut una altra vegada, tan lluny de les línies d'AVE, en un dels recorreguts més importants, en passatgers i mercaderies, del transport ferroviari a la península, abunda en la percepció negativa de la política d'infraestructures vista, i viscuda, des de la perifèria.

Diuen les autoritats valencianes que l'actual ministre de Foment, Íñigo de la Serna, té una actitud més receptiva que els seus predecessors quan se li planteja el problema del corredor mediterrani, però les avaries i l'amenaça de la catenària segueixen ací, alimentant la sensació de menyspreu als ciutadans. No debades, persisteixen els retards des que es van iniciar entre València i Castelló unes obres que han de servir per a instal·lar un tercer rail, o tercer fil, més barat, que hauria de servir per a fer circular l'AVE per les actuals plataformes entre València i Castelló, en una espècie de via de segona mà que el propi De la Serna ja dóna per obsoleta sense estar acabada en anunciar que es construirà també ací a curt termini la doble plataforma sobre la qual circulen tots els altres AVE d'Espanya.

“Inadmissible, vergonyós, indignant”

“Van ser molts els usuaris que, o bé es van posar en contacte mitjançant els seus canals de comunicació o van exposar les seues queixes en les Xarxes Socials sobre el que anava succeint i com eren maltractats per Renfe, en no rebre atenció alguna en retards que, fins i tot, van superar les 5 hores”, ha assenyalat la plataforma Trens Dignes al Maestrat, amb base a Benicarló.

Després de qualificar d'“inadmissible, vergonyós i indignant” l'ocorregut, Trens Dignes al Maestrat considera que “un cúmul de circumstàncies va provocar el caos de sud a nord del Mediterrani”. Però desgrana algunes de les incidències que ha pogut arreplegar només en els trajectes que passen per les comarques de Castelló on la plataforma se situa.

Així, segons explica, el dia 26 una avaria en la maquinària del regional 18096 amb eixida a les 16.30 va provocar més de dues hores de retard. El dia 27 el regional 14018 amb eixida des de Tortosa a les 6.35, arribava amb 30 minuts de retard a les estacions del seu recorregut. Però va ser a partir del migdia quan la situació es va tornar pitjor. La caiguda d'un arbre a Mont-roig del Camp a causa del vent, segons Renfe, provocava una avaria en la instal·lació elèctrica causant retards de fins a més de 5 hores en el Talgo o L'Euromed.

“Ens han tingut més de tres hores, al final ens han transbordat en autocar, en el tren hi viatjaven bebès, però no s'han dignat a donar un got d'aigua o un entrepà”, va comentar un usuari afectat a Trens Dignes al Maestrat. Com a colofó fr la jornada, la línia C-6 de rodalies que porta constants retards aquest Nadal, va patir una avaria a l'entrada de l'estació del Nord de València que va causar la supressió d'una trentena de trens i va augmentar els retards.

Per a acabar d'encendre els ànims, la plataforma denuncia que en l'estació d'Alcalà de Xivert es va celebrar un acte “organitzat per representants de diferents municipis, alcaldes, regidors i el diputat Miguel Barrachina, del Partit Popular, que, lluny de resultar aclaridor dels dubtes de l'anunci de l'augment de trens, només ha servit per a continuar posant-se medalles i fer més pose, mentre tenien una via de tren a pocs metres fora de servei”.

“Haguera estat bé”, assenyala la plataforma “que hagueren donat algun tipus d'explicació del que estava passant en la xarxa ferroviària i no quedar-se allunyats d'una realitat paral·lela a la dels usuaris de Renfe a dia d'avui i que aclariren per què la posada en funcionament de les rodalies en El Maestrat ja no serà a la primavera sinó a l'estiu o si les obres al corredor comprometran la posada en funcionament del reclamat servei”.

Aquesta és la vida de l'usuari del ferrocarril ací, en el Mediterrani, més lluny del centre cada dia.