Ángeles Malonda, la farmacèutica de Gandia que va retratar la repressió franquista, dóna nom a un premi per a joves científics

Les memòries escrites per Ángeles Malonda.

Ángeles Malonda, la farmacèutica de Gandia víctima de la brutal repressió franquista de postguerra, donarà nom a un premi científic organitzat pel Centre d'Investigacions i Estudis Comarcals Alfons el Vell per a fomentar les activitats científiques i la investigació dels joves. El premi es lliurarà l'11 de febrer del 2022, Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, amb una dotació de 2.000 euros i el treball es presentarà durant la Setmana de la Ciència celebrada a Gandia. "Aquest premi servirà per a conéixer la seua investigació i, al mateix temps, serà exemple per a tota la joventut de La Safor", ha escrit Enric Marco Soler, del consell executiu del Centred'Investigacions i Estudis Comarcals Alfons el Vell. 

Ángeles Malonda (Gandia, 1902-1986) és autora d'un dels principals testimoniatges de la repressió franquista a València a les dones republicanes: les seues memòries Aquello sucedió así (PUV, 2015) que narren l'assassinat del seu marit el 22 de febrer de 1940 i el seu empresonament en les dures condicions del sistema penitenciari franquista. Formada durant l'esplendor científica i cultural de la II República i amb dues filles, en acabar la Guerra Civil, Malonda i el seu marit, el farmacèutic aragonés Antonio Azcón, van ser empresonats en l'Escola Pia de Gandia, després de ser detinguts a Barcelona mentre intentaven fugir a un incert exili. 

Després de l'assassinat del seu espòs, Ángeles Malonda va ser condemna a mort i indultada a 30 anys de presó. "S'admetien denúncies i més denúncies, resultant que s'estava a la mercè de l'enveja, de la cobdícia aliena, de quantes males passions siga capaç d'albergar la humanitat mesquina", escriu en les seues memòries. La farmàcia, situada al carrer Major de Gandia, li la va quedar un falangista mentre la dona complia pena de presó en la presó de dones de València. 

Les memòries de Malonda descriuen la vida quotidiana de les preses polítiques valencianes a la presó de Santa Clara, en el barri de la Petxina, enfront del llit del riu Túria. La presó provincial de dones, un edifici construït en 1925 en el solar d'un antic hospital, es va saturar amb l'ingrés de 1.486 preses entre abril i novembre de 1939. "No es necessita gran imaginació per a comprendre-ho, però qualsevol descripció que poguera fer-se quedaria molt per davall de la realitat", anota Malonda en Aquello sucedió así, el seu llibre en el qual descriu la convivència i la sororitat amb les altres preses polítiques, la majoria comunistes, en la presó gestionada per un orde religiós d'estrictes monges. 

L'estiu de 1943, després d'haver transitat entre Santa Clara i la presó de Santa María del Puig, la dona va ser alliberada. "El sol vivificador t'embolica, va donant gradualment un tint daurat a la teua pell i sembla com que et dóna alé per a seguir", relatava la farmacèutica sobre la seua eixida de la presó, en plena Espanya franquista. "Només després de veure's captiu uns anys es gaudeix intensament en recobrar la llibertat d'acció", agrega. 

A la seua tornada a Gandia va aconseguir recuperar, previ pagament al falangista que se l'havia agenciada, la farmàcia familiar situada en una de les principals artèries de la capital de la Safor. La dona encara va patir la persecució durant el franquisme, com narra en el seu llibre. En 1957, 14 anys després d'haver sigut alliberada, encara rebia visites de la Brigada Polític Social, la policia política del franquisme. 

"Pretenc, en publicar aquests retalls de la meua odissea —anàloga a la de tantes altres víctimes de la nostra guerra civil—, fer arribar a les generacions esdevenidores el testimoniatge de les penalitats que va originar la contesa, difícils de comprendre pels qui no les van patir", conclou la farmacèutica de Gandia. Hui dia el seu nom servirà per a premiar a les noves generacions de científics de la comarca.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats