Caiguda del PP i ‘sorpasso’ de Compromís-Podemos als socialistes
El PP ha perdut el seu feu. Continua sent la força més votada a la Comunitat Valenciana, però els resultats d’aquestes eleccions generals del 20 de desembre confirmen una caiguda que ja van registrar les autonòmiques del passat mes de maig. Fins nou diputats i més d’un 20% de suport han perdut els populars. Amb un suport de poc més del 31%, el PP ha obtingut 11 diputats en el Congrés. Per a la seua dirigent a la Comunitat Valenciana, Isabel Bonig, serà una victòria pírrica que el resultat estiga cinc punts per damunt del que va recollir Alberto Fabra en la seua derrota de les autonòmiques.
El descens del PP no és, no obstant això, la notícia més sorprenent dels comicis. En el camp de l’esquerra, per primera vegada des de la transició, els socialistes valencians es veuen relegats al tercer lloc en unes eleccions. El PSPV perd tres escons i es queda amb set diputats. Però el més important és que veu que es confirma el ‘sorpasso’ de la coalició que lidera Mònica Oltra.
Compromís-Podemos, en efecte, és la gran triomfadora de la jornada. Si fins ara només hi havia un diputat adscrit a aqueix grup, Joan Baldoví, ara n’hi haurà nou. Amb un 25% dels vots, els resultats confirmen l’estratègia d’acord de la coalició valencianista d’esquerres amb Podem. Si les dues formacions no sumen matemàticament el que van aconseguir separadament en les autonòmiques, se situen en canvi per damunt del que els atorgaven les enquestes.
El fenomen de Compromís-Podemos té l’epicentre a la ciutat de València i la província, però és molt significatiu que haja superat els socialistes en les tres circumscripcions.
Punxada de Ciutadans; EU, fora del Congrés
D’altra banda, amb Ciutadans ocorre el contrari. Com ja va passar en les autonòmiques, el seu resultat queda bastant per davall del que preveien les enquestes. Amb cinc diputats, ocupa la quarta plaça i no s’allibera d’una sensació d’inconsistència difícil de dissipar.
Esquerra Unida-Unitat Popular, finalment, no ha aconseguit el percentatge que li hauria permés revalidar l’escó que ha tingut aquesta última legislatura en el Congrés. Es repeteix la història de les eleccions autonòmiques i el seu futur es presenta incert.
València, capital del canvi
Sens dubte, l’empat a cinc diputats entre el PP i Compromís-Podemos en la circumscripció de València –els separen menys de tres punts–, és l’emblema d’una època nova en la política valenciana. Recolzat en l’electorat urbà que ja va aüssar Joan Ribó a l’alcaldia de València després de les eleccions del 24 de maig, Compromís ha reforçat la seua connexió social en la província gràcies a l’aliança amb Podem fins a convertir-se, de fet, en l’autèntic rival del PP.
La delicada situació de Ximo Puig
La creu d’aqueixa petita revolució és la situació tan delicada en què queden els socialistes de Ximo Puig, president de la Generalitat, que s’ha esforçat amb la seua vicepresidenta, l’emergent Oltra, precisament a garantir que els resultats de les generals no posaran en compromisos el seu govern de coalició amb el suport parlamentari de Podem. Els problemes del PSPV-PSOE, tanmateix, s’agreugen de convocatòria electoral en convocatòria electoral. En aquests comicis del 2015, els socialistes valencians estan més de dos punts per davall de la mitjana del PSOE a Espanya, la qual cosa tampoc referma el seu pes en un PSOE que Pedro Sánchez ha tret endavant en una de les pitjors conjuntures de la seua història.
Entre les conseqüències polítiques d’aquestes eleccions no s’ha d’oblidar l’objectiu de pressionar a Madrid per a aconseguir una reforma del sistema de finançament autonòmic. Compromís-Podemos ha superat amb escreix les condicions per a disposar d’un grup valencià en el Congrés que farà d’això la seua bandera. Això també serà nou. Potser el més insòlit.
