Carlos Fabra, segon judici a l’últim cacic de Castelló

Carlos Fabra Carreras (Castelló, 1945) és, literalment, l’últim exponent d’una llarga saga de cacics que es remunta fins a la Restauració. El seu rebesavi, Victoriano Fabra Gil (Llucena, 1818-Castelló, 1893), anomenat l’avi Pantorrilles per la seua vestimenta rural, va morir sent president de la Diputació de Castelló i va ser el primer cap de files del fabrisme. Tres dels seus nebots, Hipólito, Victorino i Plácido Fabra Adelantado, també van ocupar la presidència de la Diputació de Castelló. Hipólito va ser un dels promotors més actius de la Cambra de Comerç de Castelló, mentre que Plácido era un comerciant i terratinent amb un patrimoni important a Vila-real. 

El fill de Victoriano, Luis Fabra Sanz, també va presidir la institució provincial i va heretar de son pare la representació de la Compañía Arrendataria de Tabacos en la capital de la Plana. Durant la II República va ser president del comité provincial de la Dreta Regional Agrària de Castelló. El seu fill Carlos Fabra Andrés (Castelló, 1912-1979), pare de l’expolític del PP, es va enrolar durant la Guerra Civil en el bàndol franquista i en la postguerra va detindre diversos càrrecs en el Movimiento Nacional. El 1948 va ser designat alcalde de Castelló, càrrec que va exercir fins al 1955, en què va passar a presidir la Diputació de Castelló. 

Carlos Fabra Carreras, l’últim de la llarga saga conservadora, va ser elegit el 1991 president de la Diputació (també va ser diputat autonòmic) i ha sigut secretari de la Cambra de Comerç que va impulsar el seu besoncle Hipólito. La genealogia del clan és important per a comprendre el fabrisme i per quins empresaris de primera línia de Castelló li van prestar grans quantitats a fons perdut quan ja no mantenia cap càrrec públic i havia passat per la presó, després de la condemna per haver defraudar a Hisenda. 

Quan el jutge que instrueix l’última causa contra Fabra, el magistrat Jacobo Pin, va preguntar a l’empresari Enrique Gimeno el motiu pel qual la seua empresa va abonar un préstec a l’expolític, el propietari de Facsa i finançador confés del PP va declarar que el crèdit es devia a l’amistat que mantenen totes dues famílies “des de fa unes quantes generacions”. I, malgrat que declarava com a investigat, l’empresari que controla l’aigua de Castelló no mentia. 

El seu avi, Enrique Gimeno Tomás (les Useres, 1862-Castelló, 1947) va ser president de la Sociedad de Fomento Agrícola Castellonense SA (Facsa), la firma creada per al proveïment d’aigua a la província. L’empresari, republicà lerrouxista, era fill d’un comerciant arruïnat que va fer les Amèriques. Quan el plançó va tornar a la seua terra, es va convertir en el propietari agrari més gran de l’horta castellonenca i en el tercer amo més important de terres de la província. Amb Hipólito Fabra va coincidir com a fundador de la Cambra de Comerç de Castelló. Amb la qual cosa, l’afirmació del seu net davant el jutge era rigorosament certa. 

Carlos Fabra (l’últim) va practicar durant el seu mandat un cert autoritarisme bla heretat de la llarga saga familiar. Don Carlos també va controlar tot el que es movia a la seua província, ja foren projectes urbanístics o la vida interna en el seu partit. El 2013, la carrera política de més d’un segle de la longeva saga se’n va anar en orris arran de la condemna de Carlos Fabra a quatre anys de presó per haver defraudat 700.000 euros a Hisenda. Aquella condemna va ser possible gràcies a l’obstinació d’un jove jutge instructor anomenat Jacobo Pin, que, sense pensar-s’ho dues vegades, va resistir les pressions a què va ser sotmés sense massa dissimulació. 

A Fabra li va quedar pendent d’abonar un milió d’euros a Hisenda. I és a partir d’aquest moment que el mateix jutge, un autèntic malson per al totpoderós en altre temps president de la Diputació, inicia una investigació secreta sobre la presumpta ocultació de la fortuna de l’expolític. La causa, comandada per la Fiscalia Anticorrupció i la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la Policia Nacional, ha destapat el luxós tren de vida de la família, malgrat la seua pretesa penúria de cara a la justícia. 

Així doncs, l’expolític del PP va arribar a moure 26 milions d’euros en comptes bancaris i es va embutxacar en alguns períodes fins a 60.000 euros mensuals en efectiu mitjançant ingressos amb bitllets de 500, segons destaca un informe del fiscal anticorrupció Javier Carceller. 

La documentació confiscada pels investigadors en l’habitatge de les Platgetes d’Orpesa (la zona on estiuava l’expresident José María Aznar en els bons temps del fabrisme) inclou correus electrònics que demostren que Fabra, mentre presidia la Diputació, cobrava comissions de fins a 100.000 euros per mitjançar en negocis amb constructores. 

La investigació també ha centrat el focus en un habitatge en una luxosa urbanització de Pozuelo de Alarcón, adquirida amb una firma quasi sense ingressos, on viu la seua filla Claudia i el seu gendre. L’instructor considera que Fabra va fer un cridaner, a més d’absurd, préstec a la seua filla a retornar quan complira 117 anys. 

Les perquisicions van trobar terrenys propietat de Carlos Fabra confrontants a les finques a la Vall d’Alba per les quals està processat la seua antiga mà dreta en la Diputació, el popular Francisco Martínez, que les venia per cinc vegades el preu de compra després de requalificar-les ràpidament.

El cas Fabra II també ha esguitat figures rellevants de l’empresariat de Castelló. A més del propietari de Facsa , Enrique Gimeno, l’empresari Fernando Roig també s’asseurà en el banc dels acusats. Anticorrupció considera que Roig va prestar a Fabra 1,7 milions d’euros a fons perdut com a contraprestació pel pagament d’un deute de 8,1 milions de l’Aeroport de Castelló al Vila-real CF. La infraestructura aeroportuària va patrocinar amb 18,7 milions el club de Fernando Roig, vencedor en l’última final de l’Europa League. 

La investigació del magistrat Jacobo Pin també ha tingut conseqüències imprevistes. Un dels informes de la Udef que figuren en el sumari va propiciar la reobertura de la causa del camp de golf de Borriol, propietat de la família del golfista internacional Sergio García. El jutge també ha demanat que s’òbriga una investigació sobre els pagaments dels escortes de Fabra, quan ja havia abandonat la política, per part de Marina d’Or i d’una firma condemnada per finançar il·legalment al PP. 

Amb aquest panorama, la Fiscalia Anticorrupció demana dotze any de presó per a Carlos Fabra i un total de 18 milions d’euros de multa per al “grup familiar” acusat d’orquestrar una pretesa trama de blanqueig de capitals. Dimarts, el jutge Jacobo Pin ha dictat l’acte d’obertura de judici oral contra l’expolític del PP i ha requerit als encausats una fiança conjunta i solidària per import d’1,3 milions d’euros. Carlos Fabra, l’exdona, la filla i el gendre, el presumpte testaferro i els empresaris, seran jutjats per l’Audiència Provincial de Castelló. 

L’últim cacic de Castelló torna al banc dels acusats.