Troben a la Vila Joiosa el cap d'una deessa d'una escultura romana d'inicis de l'època imperial

Continuen havent-hi troballes importants i curioses en les excavacions arqueològiques a la Vila Joiosa. D'una banda, s'ha tret el cap d'una escultura de marbre que representa una deessa a la zona de Plans. Aquesta peça està adornada amb arracades i una diadema d'or i ha aparegut en un abocador d'època tardorromana de la gran vila de Plans, per la qual cosa il·lustra la destrucció dels temples i les imatges clàssics sota el domini del cristianisme.

D'altra banda, s'ha localitzat la meitat d'una petita càpsula de bronze a les excavacions de la vila de l'Alt Imperi de Barberes Sud. Curiosament, es va trobar l'altra meitat d'aquesta caixa per a segell de correus romà a l'anterior campanya, el 2012, en una zona incendiada a la segona meitat del segle III, un moment de crisi de tot l'Imperi. Ara, en aquesta segona campanya d'excavació arqueològica del jaciment de la vil·la romana a la zona de Barberes Sud que es va iniciar al mes de juny, ha aparegut la tapadora, ja que és una peça idèntica, però no necessàriament la mateixa, perquè han aparegut a certa distància.

Aquesta capseta per a segell de correus romà és una troballa poc freqüent. Les dues peces s'unien en una xarnera i es tancaven amb un rebló a l'extrem contrari. Després de lligar amb un cordó les tabilles escrites de fusta encerada que s'usaven per a la correspondència, els rotllos de pergamí o papir o qualsevol altra caixa o paquet, els extrems del cordó es lligaven dins de la capseta, introduint-los per dues esquerdes laterals. Després s'abocava cera sobre el nus, s'hi imprimia el segell personal del remitent i es tancava per mitjà de la tapadora. Es fixava al paquet postal en enganxar-se la cera calenta que queia pels orificis de la base de la capseta. La tapadora està decorada amb pasta de vidre de colors, en aquest cas taronja i verda, per la qual cosa són objectes molt vistosos.

 Aquesta peça està relacionada amb el Cursus Publicus, o sistema militar de correu imperial desenvolupat al segle II sota l'emperador Adrià. Al principi, l'ús d'aquest correu estava reservat només a personatges de les classes més altes, que tenien autorització imperial, com ara el propietari d'aquesta vila, localitzada a la sortida de la ciutat romana d'Allon, al costat de la calçada costanera que la unia amb el seu territori, la comarca de la Marina Baixa. Aquest jaciment de la vil·la romana a la zona de Barberes Sud és una residència senyorial, construïda als afores del municipium romà d'Allon entre finals del segle I a. C. i principis del segle I d. C.