El Villar troba dues fosses comunes i dues restes individuals en l'exhumació d'afusellats pel franquisme

L'Ajuntament d'el Villar, a instàncies dels familiars de les víctimes represaliades en la 'saca' del 21 de juny de 1939, ha impulsat el desenvolupament d'una nova campanya de localització, excavació i exhumació de fosses, aquesta vegada centrada en el cementeri municipal. Segons la documentació de la qual es disposa en aquesta 'saca' es van incloure un total de 12 persones, d'elles cinc de Benaguasil, tres de Riba-roja de Túria, dues de la Llosa del Bisbe i dues de la Pobla de Vallbona, però els treballs han trobat més restes que els d'aquesta execució.

Els treballs arqueològics i antropològics, que tenen una subvenció de la Conselleria de 40.000 euros, estan sent realitzats per l'equip de l'Associació Científica d'Arqueo Antro, sota la direcció de Miguel Mezquida Fernández, Alejandro Calpe, Arantxa Jansen Pamblanco i Sandra Mínguez Molina.

Els diferents indicis orals i documentals assenyalen la successió d'afusellaments ocorreguts tant en les tàpies del cementeri com en l'antic camp de futbol de la Lloma, distant 300 metres al sud-est d'aquest. Si bé, a nivell documental, no es compta amb informació que assenyale on va tindre lloc la inhumació de les víctimes, són els testimoniatges orals els que assenyalen la potencial zona de cerca.

Així mateix, algunes fonts també situen a l'entorn del cementeri la inhumació de soldats republicans procedents del Front de Llevant, del Sector d'Andilla, a més d'un pilot d'aviació soviètic. A això se suma el cas del maqui, Adolfo Pastor Jarque, natural de Santa Cruz de Moya, represaliat en 1947 per la guàrdia civil, qui sembla ser que va ser inhumat en l'antic cementeri civil, hui dia, incorporat al conjunt del cementeri.

Respecte a l'existència d'un hospital de campanya en la població de Villar, la documentació estudiada permet precisar que, associat a aquest es va desplegar el Batalló de Sanitat del XIII cos d'exèrcit. A partir de la documentació conservada, s'afirma que almenys un total de quaranta-dos soldats van morir a l'Hospital de Campanya de la població, dels quals la majoria es van produir a conseqüència de la Batalla de Llevant al juliol de 1938.

Restes trobades

Els treballs realitzats en aquesta campanya de novembre de 2023 han donat com a resultat la troballa de la inhumació del pilot d'aviació d'origen soviètic, una inhumació individual associada a un possible combatent i dues fosses comunes que també s'associen a possibles soldats.

Després de l'exhumació del pilot soviètic ha sigut possible documentar l'existència de politraumatismes tant en crani, húmer dret, cames i peus, a més de tota una sèrie de materials: una estrela roja de cinc puntes brodada en la solapa d'una jaqueta; una insígnia de solapa d'Especialistes en Armament de l'Aviació Republicana de la Guerra Civil Espanyola, feta per l'Associació d'Aviadors de la República en plata i esmalt; els botons de metall de l'aviació republicana; una aliança; una ploma estilogràfica i una caixa de mistos.

La segona inhumació individual, s'associa a un possible soldat provinent de l'hospital de campanya de Villar. En aquesta s'ha documentat un adult jove masculí, que presenta un traumatisme peri mortem en el fèmur dret. L'extremitat inferior dreta té una fèrula Kramer, un dispositiu metàl·lic que permet la immobilització temporal d'una extremitat, i que s'usava en context militar per a abordar situacions d'urgència. El material associat són botons metàl·lics relacionats amb una jaqueta militar i una mina de llapis.