Una dada frena mesures més dràstiques al territori valencià: la velocitat de propagació del virus cau en 9 dies per davall del llindar de risc

“A mesura que passen les setmanes, podrem analitzar i conéixer l’impacte de les mesures preses per a contindre la pandèmia, però el criteri dels experts i de salut pública aconsellava més mesures complementàries; la Comunitat Valenciana no està en aquests moments en situació d’adoptar el confinament domiciliari”.

Així es va pronunciar divendres 6 de novembre el president del Govern valencià, Ximo Puig, després d’anunciar noves mesures restrictives quant a reunions socials.

Puig, no obstant això, es resisteix de moment a aplicar mesures dràstiques com podria ser el tancament de l’hostaleria o fins i tot el confinament domiciliari, amb l’esperança que la corba de contagis comence a aplanar-se amb les restriccions aprovades fins ara, principalment el toc de queda nocturn i el tancament perimetral de la Comunitat Valenciana.

Un dels indicadors més determinants per a aconseguir el control d’una pandèmia sembla avalar la postura del president i convida a l’esperança. De fet, de ben segur és una de les dades que estan frenant l’adopció de mesures més dràstiques.

El nombre reproductiu bàsic (R), indicador que estima la velocitat amb què el coronavirus pot propagar-se, ha caigut en picat els últims 9 dies, ja que ha passat de l’índex 1,31 el 20 d’octubre (el més alt de la segona onada) al valor 0,90 el 29 d’octubre (0,99 de mitjana a Espanya), l’última dada recaptada per l’Institut de Salut Carlos III és del 22 d’octubre.

Segons els epidemiòlegs, quan aquest valor està per davall d’1 (risc de contagi a menys d’una persona per afectat), l’epidèmia està controlada. No obstant això, si està per damunt, hi ha un risc alt de propagació comunitària descontrolada.

Com va informar elDiario.es, el nombre reproductiu bàsic va superar el valor 1 el 3 d’octubre i va arribar al pic màxim el 20 d’octubre (1,31), però des de llavors ha baixat de manera progressiva. El 26 d’octubre va tornar a baixar del valor 1, i es va situar en 0,99.

Si es confirma aquesta evolució, en els pròxims dies hauria de produir-se un alentiment del nombre de contagis i de la incidència acumulada, per la qual cosa els pròxims dies seran claus per a decidir si s’adopten mesures més dràstiques o es continua contemporitzant.

Segons les dades proporcionades dilluns per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, en les últimes 24 hores s’havien detectat 711 nous positius confirmats per prova PCR o a través de test d’antígens, una xifra molt inferior al rècord de 2.327 nous contagis registrada dissabte passat 7 de novembre.

Quant a la incidència acumulada, segons el Ministeri de Sanitat, aquest dilluns la Comunitat Valenciana arribava a 248,07 casos per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies, i la tendència en els últims dies és descendent. El dia 4 de novembre la incidència era de 262,52 contagis, per la qual cosa només en cinc dies ha baixat un 6% de manera progressiva.

A Espanya la incidència actual és de 529,43 casos per cada 100.000 habitants en l’acumulat dels últims 14 dies, una xifra quasi idèntica a la registrada fa cinc dies (528,75).

Set hospitals suspenen intervencions quirúrgiques no urgents

L’altra cara de la moneda de què depén també l’adopció de mesures dràstiques la representa la pressió hospitalària, que, com a conseqüència de l’augment de contagis des del pont d’octubre, no ha parat de créixer.

Segons les dades de la Conselleria de Sanitat, els hospitals valencians tenien amb 1.554 persones ingressades, 248 de les quals en vigilància intensiva, la qual cosa implica un 15% d’ocupació en planta i un 25% en UCI, comptant amb el pla de contingència que preveu que en els mateixos hospitals es puga arribar fins a 1.200 places en UCI i 19.000 en planta.

No obstant això, segons han informat els sindicats Comissions Obreres (CCOO-PV) i UGT-PV, la pressió hospitalària més gran en set hospitals ha obligat a suspendre parcialment o totalment les intervencions quirúrgiques no urgents que requereixen ingrés, ja que en alguns casos s’habiliten quiròfans per guanyar places d’UCI. És el cas dels hospitals de Xàtiva, Arnau de Vilanova, General d’Alacant, Oriola, Manises, Elda i Sagunt.

Sobre aquest tema, la secretària general de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO-PV. Rosa Atiénzar, ha comentat que “la sanitat pública continua en un moment delicat, la pressió assistencial és cada vegada més alta en aquesta segona onada, i arriba a xifres de l’última setmana de març, i el personal es troba, en molts casos, esgotat i desbordat”.

Per aquest motiu, ha sol·licitat que s’adopten “les mesures necessàries per a incrementar les plantilles de manera estable, estructural i permanent, ja que cal prendre mesures excepcionals, però no a costa dels drets del personal, que no ha de veure’s obligat a suportar, a costa de la seua salut, les deficiències estructurals de la plantilla del sistema sanitari, ni pot suposar la supressió de drets essencials relacionats amb la conciliació de la vida laboral i familiar”.

Per a aquest sindicat, “la proposta de la Conselleria de Sanitat de modificació, si escau, del règim de jornada, permisos i vacances del personal possibilitant jornades exhaustives i sense garantir el descans setmanal, a més de posar en risc la salut dels professionals i la ciutadania, perjudica la qualitat del servei”, per la qual cosa insta que redoble “els seus esforços a incrementar la contractació de personal per poder atendre les exigències de la COVID-19 en aquesta segona onada”.

Precisament, dilluns Sanitat va anunciar la renovació dels contractes de 7.000 sanitaris contractats per fer front a la pandèmia.