“Tinc 84 anys i després de 46 a ma casa de València em volen tirar per construir apartaments turístics”

“Tinc 84 anys i fa 60 que visc al barri del Carme i 46 en aquest edifici del qual ens volen tirar. Si me n’he d’anar, no sé on aniré, perquè cobre una pensió de 700 euros i per ací està tot molt car”.

Aquest és el dur testimoniatge de Teresa Ramón, una de les set residents de l’edifici del carrer de Caixers, número 2, al barri del Carme de València, que un fons d’inversió ha adquirit i a qui volen expulsar per rehabilitar-lo i reconvertir-lo en apartaments turístics aprofitant el boom de la demanda d’aquesta modalitat d’allotjament en el cor de la ciutat, unit al dels preus de lloguer.

Teresa recorda que va arribar a l’edifici l’any 1973. Primerament va estar allotjada en l’habitatge del conserge, per la qual cosa va exercir com a tal, encara que de manera desinteressada, i posteriorment va passar al seu habitatge actual en el segon pis mitjançant un contracte de lloguer de renda antiga pel qual paga 121 euros.

“Estic bé, m’ho prenc amb calma, perquè tampoc guanyaré res agafant-me un disgust, però no me’n vull anar de ma casa; el pitjor és que ningú de l’empresa ha vingut a parlar amb nosaltres, sempre diuen que només parlen amb el meu advocat; tampoc ha vingut cap polític a interessar-se per la nostra situació”, ha relatat Teresa.

Precisament, el seu contracte de renda antiga la pot salvar d’haver d’abandonar definitivament el seu domicili. Encara que sí que haurà de deixar-lo mentre duren les obres de rehabilitació; segons el seu advocat, legalment té dret a tornar-hi, si bé sa casa, pràcticament un museu amb sostres alts i terra de ceràmica amb mosaics, no serà el mateix: “Tota la vida he viscut ací, és el meu barri, la meua finca, el meu pis, els meus records i ara la meua família, els veïns i veïnes que vivim ací som una família”, ha explicat.

Però ella no és l’única afectada per aquesta situació. L’edifici, que data de l’any 1889, té huit habitatges i set dels quals tenen inquilins. Els dos comerços que hi havia en els dos baixos comercials ja els han desallotjat.

Tots els inquilins, llevat de Teresa, per la particularitat del seu contracte, han rebut una carta del fons Good Capital Investment en què se’ls informa que els seus contractes de lloguer no es renovaran a final d’any, per la qual cosa hauran d’abandonar els seus habitatges.

Jesús Arrúe, de 46 anys, és un altre dels afectats: “Fa 15 anys que visc en aquesta casa i fins ara pagava 390 euros de lloguer; si m’he d’anar a un altre pis, hauré d’eixir del barri o fins i tot de la ciutat, perquè en el Carme no hi ha res per menys de 700 euros i és una cosa que no em puc permetre”.

Segons Jesús, entre la resta de les famílies que es veuran obligades a deixar sa casa hi ha un artista faller o una dona en atur amb un fill menor d’edat: “Som veïns del barri que fem barri, si ens expulsen no podrem continuar vivint ací pels preus dels lloguers i es trencarà la convivència i la comunitat que s’ha anat teixint al llarg dels anys; només hi haurà turistes i es perdrà l’essència”.

El col·lectiu Veïnat en Perill d’Extinció ha iniciat la campanya #Caixers2EsQueda, per denunciar i evitar l’expulsió dels veïns i veïnes de les seues cases.

Segons ha explicat Andreu Ginés, portaveu de la plataforma, “el veïnat de Ciutat Vella ha expressat unes quantes i en diferents formats el seu malestar per l’expulsió constant de veïnes i veïns, vinculades al desmesurat augment dels lloguers i la no renovació de contractes; la compra descontrolada d’edificis per a ús turístic i els problemes de convivència que es generen, així com la manca de polítiques locals per a promoure la permanència i l’augment de residents”.

Giner ha denunciat que no han trobat solucions ni des de l’Ajuntament ni des de la Generalitat: “La resposta sempre és la mateixa, que no hi ha disponibilitat d’habitatge social, encara que sabem que a Velluters o ací al Carme n’hi ha uns quants de tancats perquè, pretesament, estan en mal estat i no hi ha pressupost per a arreglar-los”.

Davant aquesta situació, han exigit a les administracions que negocien amb el fons per recomprar l’edifici, destinar-lo a habitatge social i que es renoven tots els contractes de lloguer de les famílies que hi resideixen en l’actualitat. A més, sol·liciten mesures reals per a evitar que es continuen donant aquests processos de gentrificació en els barris.

Els preus del lloguer tornen a màxims històrics

Segons un estudi immobiliari del portal Fotocasa, especialista en el mercat d’habitatge de segona mà i de lloguer, la capital valenciana va registrar el mes de juliol passat un preu mitjà de 8,90 euros per metre quadrat, set cèntims per damunt del rècord absolut marcat a la ciutat al gener del 2008, quan es va arribar a 8,83 euros.

Aquest valor a què es va arribar fa un mes suposa un increment interanual del 5,5% i del 53% respecte al maig del 2014, moment en què els preus van tocar fons a la ciutat després de la crisi, amb 5,81 euros.

Per districtes destaquen les pujades interanuals a Rascanya (30%), el Pla del Real (23,8%) i els Poblats Marítims (23,6%), una zona aquesta última que ja és la quarta més cara de la ciutat per tal com ha arribat a 9,27 euros el metre quadrat, esperonada en gran manera per l’auge del Cabanyal, el barri que té més habitatges turístics oferits en el portal Airbnb.

Per damunt estan l’Eixample (10,15 euros), el Pla del Real (9,85 euros) i Algirós (9,37 euros). El districte més econòmic per a viure-hi és Patraix, amb 6,78 euros el metre quadrat per mes.