Doble càstig per als ‘rojos’ a Alacant, afusellats per Franco i enterrats al costat d'un monument falangista

A pocs metres de la làpida falangista en homenatge a José Antonio Primo de Rivera, les faenes d’exhumació en el cementeri municipal d’Alacant han localitzat els primers cossos de víctimes de la repressió franquista de la postguerra en les fosses 20 i 36. Les restes, que romanien en el quadre 12 del fossar a poca distància del vestigi en honor al fundador de Falange, han aparegut amb perforacions de bala en els cranis. El PSPV-PSOE, tal com ha informat aquest diari, sol·licitarà en el pròxim ple de l’Ajuntament d’Alacant la retirada de la làpida, amb els colors falangistes, un vestigi que el consistori no ha anotat en el catàleg oficial de restes franquistes de la Generalitat Valenciana. 

Alacant va ser una de les últimes ciutats de la zona republicana a caure a les mans del bàndol revoltat al final de la Guerra Civil. Milers de civils i militars republicans van quedar atrapats en el port d’Alacant i una gran part van ser traslladats al camp de concentració d’Albatera, on un grup d’arqueòlegs segueix el rastre dels afusellaments. A la província d’Alacant unes 400 persones van desaparéixer víctimes de la repressió franquista. 

Les faenes en la fossa 36 del cementeri d’Alacant, promogudes per l’Ajuntament d’Asp, es van desenvolupar durant els mesos d’octubre i novembre amb l’objectiu de recuperar les restes de 22 veïns que van ser assassinats entre el 26 de juny i el 17 de juliol de 1941.

Les troballes principals en la fossa comuna, a una profunditat de dos metres, són les despulles parcials de dues víctimes, una de les quals mostra signes de violència amb un orifici d’eixida de bala en el crani. En les faenes de laboratori s’han documentat signes de violència en dos fragments més de crani, amb la qual cosa de moment hi ha tres cossos que mostren violència en aquesta fossa.

En el laboratori també s’analitzen mostres de mandíbules, peces dentals, fragments de cranis i fèmurs per fer-ne un estudi antropològic amb l’objectiu de determinar el perfil genètic. Les faenes han confirmat que el nombre mínim d’individus d’aquesta fossa ascendeix a 25, pel fet d’haver-se documentat 25 fèmurs drets, la qual cosa confirma les dades dels registres cementerials que ressenyen 25 persones enterrades (22 de represaliades i tres d’anteriors a la data dels primers afusellaments).

La tasques, a càrrec de l’empresa Drakkar, es van veure dificultades quan es va constatar que s’havia remogut la fossa, després de la troballa de restes òssies de les víctimes que estaven disperses.

D’altra banda, en les faenes d’exhumació de la fossa 20, promogudes per l’associació Cinco Ojos d’Asp, han localitzat set cossos dels 14 previstos. Quatre d’aquests cossos presenten signes de violència, tres dels quals amb orificis de projectil en el crani i un altre en l’estèrnum. Les faenes continuen amb l’objectiu de recuperar les restes de les 14 persones que van ser assassinades entre el 26 de juny i el 9 d’agost de 1941, la majoria oriündes d’Asp i d’altres localitats com Callosa de Segura, Ibi, La Unión i Madrid.

“Assassinades per defensar les llibertats”

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha qualificat de “ molt positius” els resultats que ens arriben de les faenes d’exhumació en el cementeri d’Alacant. La consellera ha afegit: “Si continuem exhumant les fosses, podrem recuperar les restes per als familiars”.

Pérez Garijo, que ha destacat la importància de la col·laboració entre les administracions per a desenvolupar aquestes faenes, ha afegit: “Ens queda molta faena per fer, però continuem avançant en dignitat per al nostre país, perquè anem recuperant les restes de les persones que van ser assassinades per defensar els nostres drets i llibertats”.

L’alcalde d’Asp, Antonio Puerto, ha afirmat que la localització dels cossos “obri l’esperança al fet que aquestes restes, després de les anàlisis d’ADN, puguen correspondre als afusellats el 1941”, molts d’ells oriünds de la localitat del Vinalopó Mitjà. “Ens obri una llum a l’esperança, al fet que es puga reparar aquest deute històric que té el nostre país amb tots els represaliats i les seues famílies i que puguen tindre un descans digne com des d’un primer moment es mereixien”, postil·la Puerto. 

Fossa 11 del cementeri de Castelló

Les faenes en el cementeri civil de Castelló també han permés localitzar els cossos de veïns d’Almassora, la Jana, Sant Mateu i Forcall, entre altres localitats, enterrats en la fossa 11 i que formaven part de la saca del 29 de maig de 1941, segons han informat fonts del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica.