Els docents valencians seran vacunats en les pròximes setmanes: “Quan arriben dosis suficients” d'AstraZeneca

El conseller d'Educació, Vicent Marzà, ha augurat que tots els docents de la Comunitat Valenciana seran vacunats en les pròximes setmanes “quan arriben les dosis suficients” d'AstraZeneca, així com la resta de treballadors menors de 55 anys que poden estar en contacte amb alumnes.

Aquesta “vacunació massiva” en centres educatius inclou a al voltant de 100.000 persones, incloses dins de la fase 2 per a treballadors essencials. I seran punxats en centres públics, concertats i privats, “tots alhora”, ha garantit en la comissió d'Educació de les Corts, la seua quarta compareixença des de març.

Marzà, després de recordar que la Generalitat va demanar “des del principi” que els professors foren vacunats com a prioritaris, ha estimat que la segona dosi s'administrarà passades 10 ó 12 setmanes de la primera perquè així s'augmenta l'eficàcia. Per a repartir les vacunes ha promés que el seu departament treballarà “braç a braç” amb la Conselleria de Sanitat.

En general, ha tornat a defensar les aules com a espais segurs i de “detecció i contenció del virus”, com demostren les baixades de contagis en les setmanes sense ponts ni vacances, encara que ha recordat que “fins que no es complete la vacunació no es podrà parlar d'espais cent per cent segurs”.

3.000 PCR i set milions de FPP2

Al marge de les vacunes, Marzà ha destacat que ja s'han fet unes 3.000 PCR des de gener de les fins a 10.000 previstes en el contracte d'emergència amb Sanitat per mig milió d'euros, la majoria en el pitjor de la tercera onada. “Això va accelerar considerablement el temps de diagnòstic i va servir per a reduir la saturació”, ha asseverat, ja que hi havia xiquets als quals els donaven cita 10 ó 12 dies després d'un contacte “i això no podia ser”.

També ha ressaltat el reforç de l'enviament de màscares FFP2 amb la compra de 7,21 milions, de les quals ja han arribat als centres unes 820.000 i la resta progressivament fins a juny, “una al dia per treballador” i en centres públics i concertats. Es tracta d'una inversió de més de tres milions proveïda per cinc empreses, gran part fabricades en la Comunitat Valenciana.

Contra la bretxa digital ha avançat que els centres rebran en breu els 50.000 dispositius adquirits al costat del Ministeri i Red.es (35.000 ordinadors i 15.0000 tauletes), que se sumaran a les 30.000 tauletes ja repartides.

A les aules, Marzà ha posat en valor la compra de 8.000 purificadors d'aire d'alt rendiment malgrat les dificultats del mercat, uns 6.000 ja distribuïts, i que la valenciana és l'única autonomia que ha fet aquesta adquisició “massiva”. Es reparteixen “a tots els centres” per a instal·lar-los en espais extraordinaris, prioritzant on fa més fred.

L'oposició ha criticat aquesta distribució “sense cap criteri” (PP) en ser només 8.000 per a 40.000 aules i ha apostat per instal·lar mesuradors de CO₂ perquè s'instal·len realment on fan falta (Ciutadans), atés que “algunes han arribat a temperatures pròximes a zero graus” (Vox).

Falta de protecció

Durant el debat, Beatriz Gascó (PP) ha criticat que és “el súmmum” que Marzà diga que els col·legis són espais de contenció, quan “hi ha professors contagiats que van tornar a fer classe sense fer-se PCR”, i que “no assumisca responsabilitats de res, com permetre que els directors signaren plans de contingència sense estar capacitats”, mentre no veu seriós comence ara el repartiment de FPP2.

Carlos Gracia (Cs) ha advertit que falten PCR i que els brots detectats en els últims dies en l'àmbit educatiu representen el 36% del total, així com que falten substituts i “els grups bambolla salten per l'aire”. I de Vox, Llanos Massó ha assegurat que “el sistema hauria col·lapsat si no fora pels docents” i li ha preguntat si “pensa que els alumnes de la concertada són xicotets burgesos que cal deixar al marge”.

El titular d'Educació, de Compromís, ha replicat que els centres són “part de la solució i no del problema” facen els números que facen i ha justificat que es detecten més brots a les aules perquè “fins i tot en els moments més durs s'ha mantingut la traçabilitat”.

És més, ha afirmat que quasi 9 de cada 10 contagis detectats en centres educatius s'han produït en l'exterior, tant en alumnes com en treballadors, i que són els espais on més ràpidament s'encapsulen els brots.

I ha rebutjat “aqueixa imatge de contagis massius en col·legis” o que els professors estiguen desprotegits. “Alló important és que els centres estiguen oberts, si estigueren tancats hi hauria més contagis”, ha insistit, garantint que són els espais de sociabilitat més segurs d'acord amb els criteris sanitaris.

0,2% dels alumnes i el 0,3% dels professors contagiats

És una cosa que al seu judici demostren les dades actualitzades a 23 de febrer: 0,2% de positius actius del total de 818.655 estudiants en la Comunitat Valenciana i 0,3% entre els 78.434 docents. Hi ha 128 grups aïllats de tots els 47.000, amb el que “el 99,7% de les aules funcionen sense problema”.

A nivell laboral, Marzà ha assegurat que sense la contractació progressiva des de 2015, amb el canvi de govern, “no hi hauria hagut prou professors” per a complir les ràtios i que les substitucions es duen a terme “amb total normalitat” amb unes tres adjudicacions per setmana. Aquest curs s'han contractat 5.645 docents i 3.000 monitors de menjador, tots “des del primer dia fins a l'últim, no com en altres comunitats”.

També ha ressaltat el diàleg “constant” amb associacions de pares, sindicats i el conjunt de la comunitat educativa, amb “tots els directors de tots els centres”, i ha agraït l'esforç dels docents: “Tots ens podem sentir sols i amb incerteses i pors en el nostre a dia a dia, però així i tot ens hem deixat la pell i ens la continuarem deixant”.

I sobretot, Marzà ha tornat a lloar l'esforç dels alumnes i de “com són capaços d'anar més enllà” en el compliment escrupolós dels protocols. “Moltes vegades pensem en com educar-los i poques en com ens eduquen a la resta de la societat”, ha reivindicat.

De cara al futur, ha advocat perquè “si cal establir alguna mesura, que siga la més restrictiva sempre”, tant en l'àmbit educatiu com en la resta. “Tot és millorable, però sempre hem anat al màxim i abans”, ha defensat en comparació a la resta d'Espanya, amb “la tranquil·litat d'haver-lo donat tot, tot l'humanament possible”.