La portada de mañana
Acceder
Encuesta - Ayuso cosecha el doble de apoyo que Casado entre los votantes del PP
El 'vía crucis' de las inmatriculaciones: 24 años y 35.000 bienes
Análisis - Razones y confusiones en los relevos de los Mossos, por Neus Tomàs

Els problemes d’À Punt: falta de pressupost i de confiança

Instalaciones de À Punt en Burjassot.

Des que la radiotelevisió pública valenciana À Punt Mèdia iniciara les emissions s’ha vist torpedinada fins i tot pels partits que van donar suport a la seua creació. La falta de confiança entre la Generalitat Valenciana i l’ens públic posa en risc la prestació del servei i les condicions laborals dels seus treballadors. És un dels fronts oberts entre els partits que subscriuen el Pacte del Botànic. Un marc legal amb deficiències, una forma de gestió ineficaç que separa Corporació i Societat Anònima, una estructura administrativa complexa i un context econòmic desfavorables s’han convertit en una tempesta sobre l’edifici de l’ens a Burjassot.

Per evitar les inèrcies de la vella Canal 9, es van introduir en la llei una sèrie de controls que acaben dificultant el dia a dia de la gestió, com la limitació de la massa salarial a un terç del pressupost total de l’ens públic o la creació d’un Consell Rector que, en compte d’operar com un òrgan administratiu, pren decisions sobre la programació. La radiotelevisió pública, concebuda com a ens vertebrador del territori valencià, la seua cultura i la seua llengua, i com a motor econòmic del sistema audiovisual autonòmic, s’ha topat amb un pressupost escàs, que frega el límit compromés per llei –almenys el 0,3% del pressupost autonòmic– i està entre els més baixos per habitant. Els 64 milions per a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació queden a anys llum de la corporació catalana que gestiona TV3, amb 284 milions d’euros pressupostats per al pròxim exercici.

A més de l’aportació del Govern valencià, la cadena pública s’ha topat amb un nou clot, com la resta de les televisions públiques de l’Estat. El canvi de criteri de l’Agència Tributària sobre les desgravacions de l’IVA porta a una reclamació de 24 milions d’euros que haurà d’assumir la cadena, que reclama que ho faça l’executiu autonòmic. El pressupost autonòmic inicial per al 2022 no incorpora el deute de l’IVA que reclama Hisenda i, encara que l’aportació de la Generalitat Valenciana es manté estable, a efectes pràctics perdrà deu milions d’euros. A l’estiu la direcció de la cadena va anar comunicant a algunes productores que havien de reduir despeses per acabar l’any i els professionals del sector, tant periodistes com comunicadors, guionistes i tècnics, exigeixen a la Generalitat que augmente la inversió. La xifra de deute de l’IVA és una sisena part del pressupost, amb la minva consegüent en la producció externa. Compromís i Unides Podem han presentat diverses esmenes per a incrementar el pressupost de l’ens i negocien amb el Consell modificar la llei de pressupostos perquè l’executiu assumisca el deute si arriba a reclamar-se.

La presidència i el contracte programa, paralitzats

La falta de confiança de Presidència de la Generalitat en la televisió pública es tradueix en una interinitat que corre el risc de cronificar-se. La vicepresidenta del Consell Rector, Mar Iglesias, exerceix com a presidenta accidental des de fa un any, període que està reclamant un contracte d’alta direcció i un salari concorde a la responsabilitat, com tenia el seu antecessor. La professora de periodisme, consellera proposada per Compromís, arrossega un pols amb els que regulen el sistema de comunicació autonòmic des de la seua elecció com a presidenta, recolzada pels seus companys en el consell.

Iglesias va ser elegida com a consellera temporal el 2016, quan va ocupar el lloc previst per llei per al Consell Audiovisual i va mantindre el lloc després de la renovació parcial dels consellers, aprovada en les Corts Valencianes al novembre del 2019. L’organisme que substituïa es va crear el juliol passat i va començar a treballar fa poc més d’un mes, amb l’elecció de l’exsecretari autonòmic de Comunicació, José María Vidal, com a president. A aquest organisme li correspon plantejar un candidat a la presidència que el Parlament autonòmic ratifique, a més d’un lloc per a un representant en el Consell Rector. Segons la norma, la renovació hauria d’abordar-se aquest 2022.

La desconfiança entre els qui habiten el Palau i l’edifici de Burjassot manté al seu torn paralitzat el contracte programa. El document, que regula els objectius de la radiotelevisió pública i les seues obligacions com a servei públic, va ser subscrit al juny del 2018 amb validesa de tres anys, signat pel secretari autonòmic de Comunicació llavors, José María Vidal, i pel president del Consell Rector de l’ens llavors, Enrique Soriano. Complit el termini, el document no s’ha renovat, està en fase d’estudi en Presidència des de desembre del 2020 i els actors han canviat d’escenari. Soriano va renunciar a la presidència, al·legant que ja havia complit el seu compromís de posar en marxa À Punt i va tornar al seu lloc de lletrat en les Corts Valencianes; Vidal compatibilitza la seua faena com a professor de dret a la Universitat de València amb la presidència del Consell de l’Audiovisual, i al capdavant de la secretaria autonòmica està Beatriz Gallardo, catedràtica de lingüística a la Universitat de València. Compromís ha sol·licitat dues vegades la seua compareixença en la comissió parlamentària d’RTVV, sense resposta fins hui.

El tercer front que es manté bloquejat és el de les oposicions per a accedir a la cadena pública, que ha de validar Hisenda, com a departament responsable del Sector Públic Instrumental. La quantitat de llocs de treball actuals en la Corporació i la Societat Anònima excedeix la limitació que es va incorporar a la llei –que la plantilla no supose més d’un terç del pressupost– i que de moment s’ha salvat amb una moratòria legal. Fins que s’aprove una norma definitiva, l’oferta pública d’ocupació està lluny d’aparéixer.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats