Els representants de CGT en Divalterra denuncien assetjament i porten l’empresa davant la justícia per negar-los informació

La gestió de Divalterra, l’antiga Imelsa, empresa pública dependent de la Diputació de València, ha acabat en els tribunals. En aquest cas, denunciada pel sindicat CGT (Confederació General del Treball) per vulneració del dret a la llibertat sindical davant la negativa de la direcció de la mercantil de proporcionar-los la documentació sol·licitada –relativa a contractes, relació de llocs de treball, altes i baixes...– als seus representants sindicals en virtut de l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors. Així doncs, el Jutjat Social número 18 de València els ha citat el pròxim 12 de gener a un acte de conciliació i, si no hi haguera acord previ, al judici posterior.

Els representants de CGT, amb dos membres dels dèsset del comité d’empresa, asseguren que han reclamat aquesta documentació, sense èxit, fins a tres vegades: la primera a l’agost del 2019 i l’última el mes de juliol passat. “Sospitem que hi ha una sèrie d’irregularitats en els contractes, per això requerim la documentació, perquè veiem coses que no són clares”, explica Arsenio Vergara, que també és representant sindical d’USO (Unió Sindical Obrera), a qui inicialment se li va negar la informació per no tindre representació en el comité d’empresa, ara integrat també en CGT.

Es dona la circumstància que els tres membres de CGT en l’empresa han sigut sancionats, els dos representants en el comité i la delegada sindical: dos d’ells sense sou i faena i l’altre el van despatxar (Adelí Estornell). Per això, asseguren que hi ha una “persecució sistemàtica” i “assetjament” per part de l’empresa, amb la complicitat de la resta de les forces sindicals, “que es posen de perfil i permeten aquesta situació sense alçar la veu”. “En la pitjor època de corrupció amb el PP en Imelsa, no hi havia aquesta persecució”, sostenen des de CGT.

A més, insisteixen que la seua intenció no és denunciar res, sinó “saber tota la informació amb l’objectiu que Divalterra oferisca el millor servei al ciutadà i amb la màxima professionalització possible del col·lectiu de treballadors”. I tot això, amb una plantilla de més de 600 treballadors “minvada, amb 60 o 70 vacants en les brigades forestals que no es cobreixen des de fa anys, i envellida a la qual, a més, se li nega la formació”.

L’empresa nega les acusacions

Des de Divalterra rebutgen les acusacions, neguen que s’haja produït cap mena d’assetjament i defensen la gestió “impecable” que està fent-se en l’empresa des que va entrar la nova direcció. “Hem actuat amb diligència en tot moment”, asseguren per justificar les sancions: “Si algú no va a treballar, s’actua”.

Pel que fa a l’escrit que van rebre en què se sol·licitava informació sobre còpia de contractes, altes i baixes, contractació d’alts càrrecs, cursos de formació o la relació de llocs de treball, afirmen que el mes de juliol passat es va remetre un escrit per part del gerent de la societat, Antonio Mas, en què responia a aquestes qüestions: “És més, el 90% de la informació que sol·licitaven és pública i està penjada en el web mateix de Divalterra”. I posen com a exemple la contractació de dos caps de brigada forestal, per a la qual cosa es va utilitzar la borsa de treball per a responsables de brigades forestals, “que continua vigent i es tracta d’un lloc de característiques semblants amb les mateixes competències, com ve explicat en un informe al qual tenen accés”, o la relació de llocs de treball, “de la qual que no hi ha un esborrany, sinó un primer document de treball”. “S’està treballant amb transparència absoluta, fent les coses en les millors condicions possibles”, conclouen.