Els ardits de Zaplana per a dificultar la seua investigació per corrupció: de demanar l’anul·lació a que aparten a la jutgessa que va recuperar el botí

L’expresident de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, està usant tots els recursos legals al seu abast per a dificultar la seua investigació en el cas de corrupció Erial. Si en un primer moment va intentar que s’anul·lara la instrucció, ara, si ha de ser jutjat, prefereix que siga a l'Audiència Nacional i no a València, però no hi està tenint massa èxit.

El també exministre de Treball amb el PP, està sent investigat pel jutjat d'Instrucció número 8 de València pel cas Erial per presumptes suborns a canvi d’adjudicacions de les ITV i el Pla Eòlic Valencià. En la causa s’imputa l’expresident per presumptes delictes de blanqueig, malversació i prevaricació. Però la defensa de Zaplana està emprant els ardits necessaris per a intentar dirigir a conveniència el procés.

El març del 2019 els advocats d’Eduardo Zaplana van demanar la nul·litat de les actuacions dutes a terme en el cas Erial, que va suposar la seua detenció i permanència a la presó durant un poc més de 8 mesos. La defensa al·legava que la troballa dels documents que li imputen va ser “casual”, documents amb què la Guàrdia Civil va reconstruir el full de ruta per al cobrament de presumptes comissions a l’estranger de les pilots que va fer la família Cotino. Finalment l’Audiència de València va rebutjar el recurs d’apel·lació interposat per la defensa.

Posteriorment també va intentar anul·lar la confessió de l’uruguaià Fernando Washington Belhot, que va explicar on ocultava Eduardo Zaplana una fortuna d’11 milions d’euros, com accedia als diners i com els blanquejava, serà plenament vàlida. No obstant això el magistrat de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València, José Antonio Mora, va tombar l’intent d’invalidar aquesta declaració considerada clau assegurant que els acusats “manquen de legitimitat” per a demanar aquesta anul·lació.

L’últim recurs d’apel·lació presentat ha sigut contra la decisió del 17 de juny passat de la instructora, que va rebutjar el trasllat de la investigació a Madrid, i assegurava, sobre l’exculpació de Zaplana, que els indicis en contra seua “perduren i s’acreixen amb la instrucció”.

La defensa de l’exministre va formular la petició sota l’argument que els presumptes delictes pels quals s’investiga a Zaplana es van cometre a l’estranger, fora del partit judicial de València, per la qual cosa el jutjat instructor hauria perdut la competència perquè la pretesa activitat il·lícita s’hauria registrat a l’estranger, més concretament a Luxemburg, Suïssa o Andorra, llocs en què es van produir pagaments i suborns.

No obstant això la jutgessa va rebutjar la petició perquè afirmava que tota l’acció delictiva es va iniciar a la Comunitat Valenciana, així com les presumptes adjudicacions il·legals que van suposar el cobrament de determinades quantitats dineràries pels investigats. A més, les societats adjudicatàries estaven domiciliades a València i a Vila-real. També la societat Imision SL i Inversiones Impega SL van ser creades a la ciutat.