Els zombis del cas Taula: Rus va contractar en dues empreses públiques càrrecs del PP i un jugador del seu club de futbol

Alcaldes del PP, amics, mestresses de casa i fins i tot un jugador de futbol. L’empresa pública de la Diputació de València durant l’etapa d’Alfonso Rus va ser un autèntic colador de zombis contractats amb remuneracions generoses i sense que conste que treballaren. La jutgessa substituta del Jutjat d’Instrucció número 18 de València ha processat l’expresident de la institució provincial i 25 investigats més en la peça separada B del cas Taula sobre les contractacions irregulars en l’empresa pública Imelsa, dependent de la Diputació, i en Ciegsa, la mercantil de la Generalitat encarregada de construir col·legis i controlada per l’exsecretari autonòmic d’Educació Máximo Caturla. 

A pesar que Ciegsa no depenia directament de Rus, Caturla “donava compte i rebia ordres” del president de la Diputació llavors sobre la contractació de personal, tal com evidencien els àudios gravats per Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, aportats per la consellera actual Rosa Pérez Garijo a la Fiscalia Anticorrupció i que van servir de punt de partida per a la investigació de la macrocausa de corrupció. 

En la peça separada B, a la qual s’ha acumulat la peça separada F pel “nexe comú”, s’investiguen els presumptes delictes de prevaricació, tràfic d’influències, malversació de cabals públics, frau en la contractació pública i falsedat documental. La magistrada, en la interlocutòria d’incoació de procediment abreujat, ressenya la contractació “aparentment simulada” de persones que no hi van exercir cap activitat laboral, sense els requisits legals de mèrit, capacitat i transparència. 

Tant Alfonso Rus, president del consell d’administració d’Imelsa , com Benavent, gerent, i Emilio Llopis, cap de gabinet, “atenent els seus interessos personals i particulars” van utilitzar l’empresa pública “en benefici propi”, contractant zombis en resposta a “favors sol·licitats per terceres persones” que no hi exercien cap faena. “Amb coneixement i consentiment de tots ells”, assenyala la interlocutòria.

Dos personatges clau per a convertir Imelsa en una mena d’ETT de zombis van ser María Gracia Escrihuela, directora de Recursos Humans de l’empresa i encarregada de fer les contractacions, malgrat que sabia que no hi havien d’exercir les funcions encomanades, i José Enrique Montblanch, director financer i responsable que hi haguera dotació pressupostària suficient per al pagament d’aquests salaris pretesament fraudulents. 

En Imelsa, destaca la jutgessa, ni tan sols hi havia una relació de llocs de treball ni cap normativa per a la contractació de personal. Els processats van aprofitar aquest buit per a colar nombrosos amics i aliats polítics, alguns contractats com a assessors, malgrat que ni tan sols es va tractar en el consell d’administració, encarregat en teoria d’aquest negociat. 

En alguns casos, els zombis cobraven de l’empresa pública, però prestaven serveis en el Grupo Engloba, pertanyent a l’empresari José Adolfo Vedri, amic personal de Benavent i investigat en la causa. Així doncs, Óscar Pavón i Salvador Tormo van ser contractats com a auxiliars administratius presumptament com a “favor” a l’empresari, però mai van treballar en Imelsa, sinó en una mercantil d’Engloba. Vedri ha reintegrat els 36.848 euros abonats en concepte de salari. 

José Estarlich, d’altra banda presumpte testaferro de Benavent, també ha tornat 3.500 dels 14.340 euros que va percebre de sou en Imelsa, malgrat no haver anat mai a treballar-hi. El jugador de futbol Miguel Ángel Mullor va ser contractat sense que fera cap faena, coincidint amb dues temporades que va jugar per a l’Olímpic de Xàtiva, el president del qual era precisament Alfonso Rus, segons destaca la jutgessa. El futbolista va cobrar en total 57.325 euros. Una altra peça separada del cas Taula investiga els pagaments de Rus als seus jugadors amb 100.000 euros d’origen desconegut, segons la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. 

Eva Luisa Sarrión, mestressa de casa, va ser contractada durant quasi tres anys com a assessora del diputat provincial del PP Salvador Enguix Morant, que va certificar que la dona va prestar els seus serveis, malgrat que no va fer cap faena. Sarrión, que es va mostrar penedida durant la seua declaració judicial, va explicar que, davant les dificultats econòmiques per què passava, va demanar ajuda al ionqui dels diners, perquè “els dos eren de Xàtiva ”. Va percebre 89.243 euros. 

El cap de gabinet de Rus, Emilio Llopis, va ordenar la contractació de Francisco Javier Cañizares, candidat socialista a Bellús, com a conseller del diputat Antonio Gaspar. Malgrat que no prestava els seus serveis en la seu d’Imelsa , va cobrar 108.344 euros. Francisco José Antequera, pretés assessor d’Emilio Llopis que va percebre 121.484 euros, va reconéixer que coneixia el seu pretés cap “només de vista”. 

Juan Antonio Sanz Núñez va ser contractat “per portar el tema de les xarxes socials” com a assessor de Juanjo Medina –llavors vicepresident de la Diputació i també investigat en el cas Taula– durant un dinar amb Rus i el ionqui dels diners, sense que haja pogut acreditar la faena que va dur a terme en Imelsa. Va cobrar 24.458 euros. L’alcalde del PP de Cofrents llavors, Raúl Mateo Ángel Balufo, va cobrar entre salaris i indemnitzacions 109.441 euros sense haver fet cap faena en Imelsa. 

La llista dels processats també inclou el conseller socialista d’Imelsa llavors i actual sotsdelegat del Govern a València, Rafael Rubio, que va sol·licitar la contractació de dues persones afins, Carolina de Miguel i María Teresa Gimeno, com a assessores. Totes dues dones van estar contractades tres mesos i van percebre 13.198 euros “sense prestar la comesa laboral”.

La interlocutòria també al·ludeix a les retribucions per productivitat que van obtindre Benavent (56.648 euros), Escrihuela (97.125 euros) i Montblanch (82.162 euros). El 2012, destaca la jutgessa, el 99,81% dels complements per productivitat es van repartir entre aquests tres directius. També van cobrar dietes sense que conste justificació. 

En Ciegsa, Máximo Caturla va subscriure un contracte d’arrendament durant dos anys sobre un immoble amb plaça de garatge al carrer d’Hernán Cortés, per 850 euros mensuals, com a pretesa oficina de la mercantil pública, malgrat que l’empresa de la Generalitat Valenciana dedicada a la construcció de col·legis tenia la seu al carrer del Pintor Sorolla de València. A més, “seguint instruccions d’Alfonso Rus”, Caturla va contractar com a cap de la Unitat Administrativa l’alcalde pel PP de la Llosa de Ranes llavors Evaristo Aznar. 

María Clara Sáez Alepuz va ser contractada com a personal d’alta direcció malgrat que mai va tindre cap poder en l’empresa. “Resulta cridaner”, indica la interlocutòria, que la dona causara baixa voluntària (Caturla va dictar la resolució dos dies abans), per a ser contractada a continuació en un lloc de tasques administratives, però amb un salari superior al que percebia com a personal d’alta direcció. 

Dos casos similars van ser els d’Antonio Gil Monteagudo, amb un contracte d’alta direcció pel qual va percebre 203.743 euros, i Juan Sanchis Torres, qui fins que es va jubilar va cobrar 227.480 euros de l’empresa pública. També va entrar en la plantilla de Ciegsa Manuel Gómez Pérez, regidor popular de l’Ajuntament de Requena entre el 1987 i el 1995 i primer tinent d’alcalde fins al 2003. “En tots aquests casos no ha resultat acreditat que hagen efectuat les faenes per a les quals van ser contractats”, indica la interlocutòria.