Anticorrupció encara el final del judici del cas Alquería: “L’ocupació pública no és per als que designen els polítics”

El fiscal anticorrupció Pablo Ponce ha desglossat les conclusions de l’acusació pública en el judici del cas Alquería, pel qual s’asseu en els banc dels acusats l’expresident de la Diputació de València Jorge Rodríguez. “L’ocupació pública no ha de ser per a les persones que designen els polítics, ha de ser per a les persones que reunisquen la condició de mèrit i capacitat”, ha remarcat Ponce davant la secció primera de l’Audiència Provincial de València, que jutja la contractació presumptament irregular d’una desena d’alts directius de l’empresa pública Divalterra vinculats al PSPV-PSOE i a Compromís.

El representant del ministeri públic ha defensat l’actuació de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, encarregada de les perquisicions: no s’ha provat “en absolut” que l’actuació policial haja tingut cap “halo d’il·legalitat”, com han deixat caure les defenses dels acusats. El fiscal sosté que els contractes d’alta direcció tramitats en l’empresa pública de la Diputació de Valenciana, que han suposat un “crebant per a les arques públiques” d’1,1 milions d’euros segons Anticorrupció, es van efectuar “al marge de la legalitat” i ometent el procediment i les normes estatutàries.

Amb Jorge Rodríguez, en el banc dels acusats s’asseu també l’ex-cogerent de Divalterra Agustina Brines, de Compromís, a més de diversos càrrecs en la institució provincial, per als quals el ministeri públic sol·licita penes de fins a huit anys de presó i dues dècades d’inhabilitació. Els fets, segons la Fiscalia Anticorrupció, serien constitutius dels presumptes delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i falsedat en document oficial.

Els contractes d’alta direcció “constitueixen una argúcia legal per a evitar el procediment de l’empresa”, tot amb l’objectiu de “col·locar exclusivament uns membres determinats de l’un partit polític o l’altre”, ha exposat Pablo Ponce, que també ha desvinculat el ‘fitxatge’ dels alts directius del pacte polític pel qual els partits progressistes, després de les eleccions del 2015, van fer seu el control de la institució provincial.

L’“única qualificació de mèrit o capacitat és l’adscripció a un partit polític determinat”, ha recordat el fiscal, que ha remarcat que un pacte polític “no pot justificar una contractació pública”. L’empresa pública Imelsa (la marca de la qual es va rebatejar com a Divalterra) va ser el focus principal de la corrupció investigada en el cas Taula, del qual s’encarrega precisament el fiscal Pablo Ponce. “Imelsa ja venia d’un clientelisme polític perfectament conegut”, ha recordat.

“Ja veníem del clientelisme, el partidisme i l’apadrinament objecte d’un altre procediment [el cas Taula] i és trist que els nous gestors de la societat facen aquestes mateixes actuacions quan s’hi incorporen el 2015”, ha lamentat el fiscal, que incideix que els acusats van fer els contractes d’alta direcció sabent-ne la il·legalitat, amb desenes d’informes en contra, a més de la negativa del primer secretari de l’empresa pública. “S’obvia el consell d’administració fins que s’aconsegueix un secretari afí”, ha dit.

Sahuquillo no era “el xarcuter o el florista de davant”

El representant de la Fiscalia Anticorrupció ha repassat detalladament els correus electrònics intervinguts per la UDEF. Especialment els d’Agustina Brines, en què mostra la seua preocupació pels contractes d’alta direcció i anhela que “la merda del PSOE” no esguite Compromís. “Brines tenia perfecte coneixement de la il·legalitat d’aquestes contractacions el 2015”, ha conclòs.

No obstant això, els correus que millor apuntalen la tesi d’Anticorrupció són els que va enviar Víctor Sahuquillo, ex-cogerent socialista de l’empresa pública, a Jorge Rodríguez, president de la institució provincial: “Són tots a veure quin més eloqüent”. En la seua declaració, Jorge Rodríguez va vindre a dir que Sahuquillo no tenia precisament el do de la síntesi i que ni tan sols llegia els seus informes. El fiscal, per contra, ha destacat que Víctor Sahuquillo era el cogerent de Divalterra, no “el xarcuter o el florista de davant”. En els seus profètics correus “diu que són il·legals els contractes d’alta direcció”.

Els investigadors de la UDEF també van trobar una conversa de WhatsApp entre Jorge Rodríguez i Manuel Reguart, també acusat, en què discuteixen sobre el presumpte repartiment dels càrrecs d’alta direcció i en què el president de la Diputació llavors lamenta que els socialistes només es queden “dues favades de medi ambient”. El missatge, a més de “mostrar la importància que dona a l’alta direcció” (en referència al concepte de “favada”), evidència, segons el fiscal, que la creació de les àrees era “exclusivament” per a repartir-les entre el PSPV-PSOE i Compromís.

El fiscal anticorrupció ha titlat d’“impensable” que es fera un procés de selecció d’alts directius en una empresa pública sense publicitat. “Estic acostumat a veure-ho, se simulen contractacions per donar aparença de legalitat. Si no, com s’ha de pagar un sou públic si no es fa aquest artifici?”, s’ha preguntat.