Famílies en ERTO, sense ocupació o autònoms, nous perfils que la pandèmia aboca a dependre de Casa Caridad València

La pandèmia ha abocat a dependre de la caritat multitud de famílies valencianes amb economies precàries que s’han vist afectades per acomiadaments temporals en forma d’expedients de regulació temporals d’ocupació (ERTO) i fins i tot autònoms que han vist minvats els seus ingressos de manera significativa.

Aquest és un dels nous perfils majoritaris que ha atés Casa Caridad València des que al març de l’any passat va irrompre la pandèmia, que s’uneixen als usuaris habituals de l’entitat, persones sensellar o en risc d’exclusió, potser els més castigats i invisibilitzats. L’organització va presentar dimarts el seu balanç anual amb resultats que donen una idea de la magnitud de la crisi sanitària, econòmica i social que es viu des de fa més d’un any.

“El 2020 ha sigut un any excepcional que ha marcat el conjunt de la societat, però que, especialment, ha augmentat la precarietat de les persones que ja estaven en risc d’exclusió social, cronificant-ne l’estat i, altres que estaven en una situació estable, se situen ara en la prima línia de caure en un escenari de sensellar. Per això, des de Casa Caridad hem posat en marxa nous serveis, com ara ajudes econòmiques directes, per evitar que perden els recursos que tenen. Només el 2020, hem destinat 120.000 euros als nostres usuaris perquè puguen fer front a lloguers, factures o serveis mèdics, entre altres”, va explicar el president de l’entitat, Luis Miralles.

Unes ajudes que han servit de pont mentre s’han tramitat prestacions com la renda valenciana d’inclusió del Govern valencià o l’ingrés mínim vital de l’Estat.

Segons va dir, “si tanquem l’any 2020 amb 600 persones al mes que acudien al servei de distribució d’aliments que vam haver de posar en marxa després del confinament dels menjadors, al juny aquesta xifra supera les 1.300”. Són famílies que, si algun dels seus membres tenia ocupació, “va entrar en situació d’ERTO, autònoms que van perdre gran part dels seus ingressos o persones que reben alguna ajuda pública que és insuficient per a cobrir despeses”.

L’ONG va atendre l’any passat 2.504 persones, de les quals 4 de cada 10 són dones i un 14% menors. Un 2020 que va tindre clarament dos períodes, abans i després de la declaració de l’estat d’alarma.

“Vam haver d’adaptar les instal·lacions, l’equip de professionals i les atencions a la nova situació. Van ser moments complicats, però que també van traure el millor dels nostres usuaris i treballadors. Vam haver de suprimir molts dels nostres serveis i posar altres activitats en marxa per continuar treballant de manera col·lectiva i individual amb els nostres usuaris en habilitats i tallers que afavorisquen la seua integració en la societat”, ha subratllat la directora gerent de Casa Caridad, Guadalupe Ferrer.

Durant la presentació de la memòria anual de 2020, s’han oferit les principals xifres de l’exercici. Així doncs, la despesa diària mitjana de Casa Caridad va ascendir a 12.843 euros, es van repartir 174.902 racions d’aliments en els menjadors socials, a què cal afegir la distribució de 5.912 lots d’aliments i productes d’higiene a les 600 persones amb algun recurs residencial després del tancament del menjador de la Petxina o es van fer 25.406 atencions personalitzades per continuar donant resposta a les necessitats dels usuaris per part de l’equip de treball social.

“En aquest context, una vegada més, la societat valenciana s’ha bolcat amb l’entitat. El 2020 vam superar els 4.000 socis, i vam tancar l’exercici amb 4.146, un 8% més que l’any anterior, mentre que les donacions han augmentat un 45% i han passat de 800.000 euros el 2019 a 1,3 milions euros el 2020, i la resposta d’empreses i institucions va ser fonamental per a continuar prestant la nostra tasca”, apunta el president de Casa Caridad.

Atencions a persones sensesostre

Després de la declaració de l’estat d’alarma, l’ONG va haver de tancar el menjador social de la Petxina, on acudien una mitjana de 350 comensals, que va romandre només actiu per als allotjats. Al principi, les persones que dormien al carrer van rebre un lot diari fins que l’Ajuntament de València va habilitar recursos específics, mentre que amb les persones amb domicili es va començar amb la distribució setmanal d’aliments, frescos i no peribles.

“Al desembre, Casa Caridad va fer obres en el seu menjador per diferenciar-ne dues parts, una per a persones allotjades i una altra, amb un itinerari d’entrada diferenciat, per a persones en situació de carrer, pel qual diàriament acudeixen unes 25 persones”, explica Cristina Sánchez, responsable de Treball Social.

Casa Caridad va haver d’adaptar els seus albergs als protocols de la Generalitat Valenciana i reservar el 5% de places a casos compatibles amb COVID-19. Durant el confinament no es van admetre entrades noves als albergs i posteriorment s’han fet segons les indicacions de les autoritats. José Diego, tècnic de treball social de Benicalap, ha comentat que durant la pandèmia es va acréixer la necessitat de millorar els recursos socials.

“En els nostres albergs tenim persones amb problemes de salut física o mental, o gent gran, que necessiten altres mitjans on puguen rebre una atenció adequada a les seues necessitats”. Per això, l’ONG assenyala que cal treballar de manera conjunta entre tots els agents implicats en l’accés d’habitatges socials per a aquests col·lectius.

D’altra banda, l’entitat també apunta que cal donar més celeritat a les llistes d’espera per a obtindre places en recursos específics (residències de tercera edat, diversitat funcional, malaltia mental, materns…) per evitar estades prolongades en els albergs. Des del Departament de Treball Social també s’ha detectat la necessitat de programes de suport psicològic per part de les institucions amb aquest col·lectiu.

Finalment, Pablo Yániz ha assenyalat que els centres d’educació infantil de la Petxina, Benicalap i Torrent van haver de tancar durant el confinament, seguir en contacte amb les famílies dels 162 xiquets de les nostres escoles i posteriorment crear grups bambolla quan van poder tornar als centres.

“En el marc del Programa Escola-Família, vam haver de posar en marxa ajudes extraordinàries per a fer costat a moltes de les famílies de les nostres escoles a cobrir les seues despeses i potenciar la interacció en línia per continuar treballant en l’educació i la part emocional”, ha explicat Pablo Yániz, que ha assegurat que “malgrat això, en moments en què tramitacions i gestions es resolen la seua d’una manera telemàtica, és urgent resoldre la bretxa digital que presenten els col·lectius més vulnerables”.