Fins a 120 projectes del Corredor Mediterrani opten a finançament europeu dels fons de reconstrucció

Els 140.000 milions d’euros dels fons europeus de reconstrucció que rebrà Espanya per fer front a la crisi del coronavirus poden suposar l’impuls definitiu per a acabar el Corredor Mediterrani l’any 2030, termini fixat per Europa i compromés pels països pels quals discorre el traçat.

Almenys, això és el que espera el comissionat del Govern per a la coordinació del Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, que destaca que “en la informació facilitada pel president del Govern, Pedro Sánchez, hi ha una referència als corredors europeus”, per la qual cosa espera que “el Corredor Mediterrani tinga una part important d’aquests fons”, encara que ha advertit que caldrà esperar que es concrete el pla final d’inversions la primavera de l’any que ve.

Sobre aquest tema, Boira destaca que en aquests moments Espanya compta amb 120 projectes valorats en 21.000 milions d’euros associats al Corredor Mediterrani entre els quals figuren el túnel passant de València i la doble plataforma entre aquesta ciutat i Castelló: “Tots dos projectes es van incloure per fi el mes de febrer passat a petició del Ministeri de Foment en la llista d’actuacions subvencionables per la Unió Europea”.

Segons el comissionat, el Quart Pla del Corredor Mediterrani Europeu presentat fa poc posa en relleu la importància i “la necessitat d’acabar amb un dels dos colls de botella existents en els 3.000 quilòmetres de traçat, en el cas d’Espanya, el que hi ha entre València i Barcelona, per a la qual cosa es fa imprescindible tant la doble plataforma entre València i Castelló com el túnel passant”.

Per tant, al seu judici, es tracta d’una qüestió important perquè totes dues actuacions passen de convertir-se en locals a convertir-se en generals per al desenvolupament del Corredor.

“Aquest informe, a més, ens posa deures pel que fa a l’adaptació de l’amplada de via i quant a la longitud dels trens de mercaderies, ja que ara mateix tan sols el 39% del traçat del Corredor és d’amplada internacional i només el 3% dels trens de mercaderies arriben a 740 metres en compliment dels estàndards europeus, tot i que a França, per exemple, en són el 74%”, explica.

El document inclou també una sèrie de dades amb els beneficis econòmics i ambientals que suposaria la finalització del Corredor Mediterrani el 2030. Entre aquests, Boira destaca un augment del 29% del trànsit ferroviari i una reducció d’emissions de CO₂ en 5,5 milions de tones. A més, cada euro invertit suposaria un augment de 3,5 euros en el producte interior brut (PIB) dels països pels quals passa el Corredor Mediterrani i, en el cas d’Espanya, un augment del PIB del 2,22%.