El fiscal del 'cas Azud' denuncia la “passada de moda” llei d'enjudiciament criminal: “Es va dissenyar per al segle XIX”

La Llei d’enjudiciament criminal (Lecrim) està “passada de moda”, segons el fiscal anticorrupció Pablo Ponce. El representant del ministeri fiscal, que exerceix l’acusació pública en causes de corrupció com Taula o Erial, recorda en un escrit en resposta a un recurs en el marc del cas Azud que la Lecrim “no està preparada” per a les complexes investigacions per corrupció: “Es va dissenyar molt bé per a una societat del segle XIX i els albors del segle XX”. “N’hi ha prou de recordar que en aquesta data ni tan sols existien delictes com el d’Hisenda pública, mediambientals [o] urbanisme i que l’estructura administrativa no és la que hi ha actualment”, afig el fiscal anticorrupció.

La investigació del cas Azud és una “instrucció extensa i complexa” amb una “documentació voluminosa”. “Només la professionalitat de jutges i tribunals, juntament amb l’especialització policial, permet eludir els problemes processals que plantegen aquest tipus d’investigacions”, postil·la el fiscal Pablo Ponce.

Les defenses dels investigats han presentat la primera tanda de recursos després de l’alçament parcial del secret de sumari. El cas Azud estava sota secret des de novembre del 2017 i els lletrats han tingut accés fa poc als primers 55 toms del sumari, tot i que cinc peces encara romanen secretes (per problemes tècnics en el bolcat dels huit terabytes de documentació).

En un escrit en resposta al recurs de la defensa del socialista Rafael Rubio, ex-sotsdelegat del Govern a València investigat en el cas Azud, el ministeri públic avala el treball de la jutgessa instructora: “L’alçament del secret i l’accés a les actuacions en la immensa major part permet comprendre la complexitat de la investigació i els greus delictes investigats, juntament amb l’interés públic a aclarir-los”.

Així doncs, el fiscal considera que la titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de València, la magistrada Pepa Tarodo, ha justificat plenament la continuació del secret de les actuacions per a protegir les diligències que estan practicant-se, “ja que això compromet la investigació”. El fiscal anticorrupció retrau a Rafael Rubio el seu escàs argumentari: “Com altres investigats, es llança a exposar arguments i consideracions generals sobre les investigacions generals o prospectives, però sense indicar-ne en l'actuació processal concreta cap que permeta aquestes asseveracions, ja que són inexistents”.

“Una altra cosa”, afig a manera d’avís dirigit a l’ex-sotsdelegat del Govern a València, “és que li haguera agradat no tindre unitats policials tan especialitzades en delictes econòmics i contra l’Administració, de les quals desgraciadament es compta a Espanya per motius i raons òbvies i àmpliament conegudes pel recurrent”.

La magistrada ha dictat una interlocutòria en què assenyala que “si realment es dotara jutjats i tribunals de mitjans personals i materials eficaços [i] es remodelara l’oficina judicial (...) possiblement causes d’una gran complexitat no durarien en el temps com aquesta”.

El secret de sumari, prolongat durant quasi cinc anys, “no és desitjat ni desitjable per a cap operador jurídic”, assenyala la instructora, que també recorda que la “madeixa de la trama creada” per l’advocat José María Corbín, cunyat de l’alcaldessa Rita Barberá, “hauria quedat totalment perjudicada si no s’haguera mantingut el secret sumarial, perquè no s’hauria pogut desentranyar”.

Les defenses, afig la interlocutòria, “ja faran valdre els seus drets en el judici oral, en cas d’una hipotètica condemna, i les rebaixes de pena que es pogueren obtindre”. La magistrada recorda que la investigació va arrancar amb una interlocutòria dictada el 24 de novembre de 2017, arran d’un informe de l’Agència Tributària que qüestionava els ingressos del despatx de Corbín. “Desfer el cabdell”, assenyala la instructora, “va resultar ser una cosa complexa i àrdua”, però “en cap cas”, afig, “es pot afirmar que es duguera a terme cap prospecció en la cerca d’investigats sense indicis de la seua participació”, com sostenen les defenses.

Vulneració de les “mesures de seguretat”

La magistrada inclou en la pròrroga del secret de part del sumari el material informàtic intervingut en els registres de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i revela que un dels investigats en el cas Azud va dur a terme “accessos interessats”. L’imputat, detalla la interlocutòria, “va procedir a vulnerar les mesures de seguretat i va accedir al contingut dels elements informàtics que havien sigut recollits en el registre”. “En el seu cas, aquesta conducta ja es valorarà als efectes que procedisca”, postil·la la instructora.

La jutgessa també desestima el recurs de Josep Maria Cataluña, extresorer del PSPV-PSOE investigat en el cas Azud. L’acte sosté que Cataluña, després d’abandonar el càrrec en el partit i ser nomenat vicepresident de Bancaixa, col·laborava en el “peatge que havia de desemborsar-se” per obtindre adjudicacions d’ajuntaments governats pels socialistes valencians. “Precisament perquè no detenia càrrec orgànic en el partit, però hi tenia un gran pes i comandament, podia actuar amb total llibertat”, indica la resolució.

La instructora al·ludeix a l’abonament dels fons per a despeses de publicitat de la campanya del PSPV-PSOE en les eleccions del 2007 mitjançant una societat interposada a nom d’uns empresaris amb antecedents penals per estafa, fals testimoniatge i lesions. La interlocutòria també assenyala que les reunions de l’exsecretari de finances dels socialistes valencians amb el presumpte corruptor de la trama, l’empresari Jaime Febrer, eren “constants”.

La titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de València també assenyala, en resposta al recurs de l’advocat de Febrer, el penalista Manolo Mata, que els cinc mesos de presó provisional no es van acordar “perquè estava duent-se a terme una instrucció prospectiva”, sinó per la “probabilitat fundada de destrucció de fonts de prova”, en referència a la comissió rogatòria a Luxemburg pels “indicis existents” sobre una pretesa mercantil en el Gran Ducat.

L’advocat de Febrer lamentava en el seu recurs que l’empresari va passar aquest període entre reixes en el centre penitenciari Antonio Asunción de Picassent (València) a conseqüència d’“un PDF publicitari sobre Luxemburg” trobat per l’UCO. El lletrat insisteix que els pretesos diners a l’estranger de Jaime Febrer “no existeixen”.