El Govern valencià de PP i Vox introdueix 2.000 milions en ingressos fantasma en els seus pressupostos

Quadrar els pressupostos autonòmics és un art que esdevé un maldecap en els casos en què falten ingressos. L’executiu que presidia el socialista Ximo Puig amb Compromís i Unides Podem recorria a partides “reivindicatives” que incloïen els 1.300 milions d’euros d’infrafinançament, la part que el Govern central hauria d’aportar per a equilibrar la Comunitat Valenciana a la mitjana espanyola, per a tancar els números i augmentar la despesa social.

La mesura va ser criticada sistemàticament per l’oposició, que parlava de milions “ficticis” i de comptes poc rigorosos, però de tant repetir-se s’ha fet costum. Canviat el color, canviada la fórmula. El Consell que presideix el popular Carlos Mazón en coalició amb Vox també incorpora una sèrie de partides d’ingressos amb poques garanties de materialitzar-se, que sumen fins a 2.000 milions d’euros d’ingressos poc fiables, malgrat manifestar-se en contra d’incorporar reivindicacions als comptes.

L’executiu fia el creixement pressupostari, que converteix els seus primers comptes en rècord, superant el 4,5% les del Botànic, a un augment de les transferències de l’Estat, tant del finançament ordinari com de la liquidació de l’any 2022. Aquesta estimació és sostinguda per un informe de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, que apunta a un augment del 15% de l’aportació de l’Administració central a les autonòmiques.

El Consell ha denunciat nombroses vegades que ha fet les previsions “a les palpentes” atesa la falta d’informació del Govern en funcions a les comunitats autònomes. Amb tot, el bipartit del PP i Vox fa les seues previsions amb un dèficit tres vegades superior al que preveu el Govern central. Els càlculs de la Conselleria d’Hisenda treballen que l’escenari de 2024 permeta un endeutament del 0,3%, mentre que el Govern central marca un 0,1% en la documentació enviada a la Unió Europea. La taxa més permissiva és la que està actualment en vigor, i en això s’escuda l’executiu autonòmic per a comptar amb uns 287 milions d’euros més de marge.

A les previsions d’un escenari més favorable, s’uneix la reclamació a l’Estat de 463,62 milions d’euros de compensació per la rebaixa de l’IVA i la factura de la llum, que tenen impacte autonòmic. El Consell ha reclamat per la via administrativa aquesta partida a través d’un escrit al Ministeri d’Hisenda, actualment en funcions. El PSPV i Compromís han criticat la introducció de partides “reivindicatives”, que tan criticades van ser en les dues últimes legislatures de govern progressista.

Una altra partida que es reclama és la compensació per la despesa sanitària que implica l’atenció a desplaçats, l’anomenat ‘Foga’ (fons de garantia salarial). Aquesta quantitat ascendeix a 843,3 milions d’euros per l’atenció a desplaçats d’altres comunitats i 82,7 milions pel col·lectiu estranger, que el Consell també ha reclamat formalment. En concret, des del 2012 la Comunitat Valenciana deu 23,1 milions d’euros per l’atenció sanitària en atenció primària, 721,3 milions per assistències en atenció especialitzada i 98,9 milions d’euros per atencions derivades prèviament d’altres comunitats amb caràcter programat. Mai s’han pagat.

Els partits de l’oposició denuncien a més que l’executiu incorpora 270 milions d’euros en liquidacions de les concessions sanitàries, un procediment administratiu complex, que habitualment acaba en els tribunals amb les empreses concessionàries, i que fa que qüestionen que es cobren el 2024. Fins al 2016 no s’havia fet cap liquidació i les empreses Ribera Salud, Sanitas i Marina Salud deuen més de 630 milions d’euros en concepte de liquidacions.

El PSPV i Compromís també qüestionen que el Consell incorpore 263 milions d’euros corresponents al cobrament de les ajudes i les partides de la Llei de la dependència. L’executiu inclou en la previsió que el Govern central abonarà el 50% de les despeses, tot i que fins a la data no ha arribat al 25%. Són, denuncien, 131 milions d’euros de més. En total, critiquen els socialistes, hi ha més de 2.000 milions d’euros que no formen part d’una previsió “raonable” de cobrament.