La imprecisió de l'Audiència amb Mònica Oltra condiciona les eleccions de 2027 només amb l'ultradreta acusant-la

L'esquerra de la Comunitat Valenciana es prepara per a les eleccions del 2027. La desastrosa gestió de la DANA del 29 d'octubre de 2024, que va acabar amb la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat, i el recent escàndol del repartiment de pisos protegits a Alacant entre càrrecs i funcionaris afins al PP han donat ales a les formacions de l'oposició per qüestionar la capacitat dels conservadors i de la seva crossa, Vox, per governar.

I encara que Mónica Oltra no s'ha pronunciat sobre si vol formar part de les hosts que canviïn el rumb de la política valenciana, a ningú se li escapa que l'experimentada advocada d'esquerres pot ser una de les cartes que dinamitzen un possible canvi polític al maig de l'any que ve.

La seva formació política, Compromís, ja ha preguntat en una enquesta interna —de la qual es va fer ressò elDiario.es— per l'admiració de la ciutadania cap a Mónica Oltra. El resultat va ser espectacular per a una persona que porta quatre anys fora de la política i embolicada en un procés judicial que va qüestionar la seva gestió: res menys que per presumptament ocultar un cas d'abús comès pel seu exmarit. Dos jutges i el fiscal neguen que l'exvicepresidenta incomplira les seues funcions o protegira la seua exparella, i només l'extrema dreta continua acusant-la, en una clara estratègia de dilatar la causa: un cas de lawfare de manual.

Amb tot, i sempre segons l'enquesta interna del seu partit, Mónica Oltra continua sent una política molt valorada i més coneguda fins i tot que l'actual president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca. A més, no hi ha acte al qual assisteixca per parlar del futur i del perill de l'ultradreta global que no ompli fins a la bandera. De moment, l'advocada manté un hermetisme extrem sobre el seu futur, però moltes veus, internes i externes, l'animen que lideri una candidatura de Compromís, en un front ampli sumat a altres forces, per conquerir l'alcaldia de València.

Aquesta aspiració legítima i l'esperança que desperta en una part de l'esquerra valenciana xoquen, tanmateix, amb la desídia i l'ambigüitat —alguns pensen que calculada— de la Secció Quarta de l'Audiència Provincial de València, que manté Mónica Oltra en un limbo judicial del qual es beneficia l'ultradreta i que ja està conculcant de manera flagrant el seu dret al sufragi passiu. No perquè no puga concórrer a unes eleccions amb una hipotètica cita pendent amb la justícia, sinó perquè continua immersa en un procés en què dos jutges instructors i el fiscal han descartat l'existència d'indicis de criminalitat, després d'analitzar milers de correus electrònics de la conselleria que va dirigir Oltra.

I aquesta actuació, activa o passiva, de la secció que presideix Pedro Castellano —un dels jutges valencians de perfil més conservador— ha contribuït a prolongar aquesta situació que té aspectes de allargar-se fins després de les eleccions de l'any que ve en cas que s'obrira judici oral.

L'Audiència Provincial de València va ordenar al jutge instructor que acomodara “el procediment als tràmits del procediment abreujat i a la posterior obertura, si escau, de judici oral”. Aquest “si escau” ha deixat oberta la possibilitat de no obrir judici oral i ha provocat que els jutges d'instrucció i fiscal hagen iniciat una partida de ping-pong amb el futur polític i personal de Mónica Oltra, posant en risc qualsevol intenció de tornar a la primera línia política sense el risc d'un procés penal.

A més, la causa només sobreviu per la insistència de l'extrema dreta a mantenir en el purgatori l'advocada valenciana. Vox i Governa‑te, l'associació de l'agitadora ultra Cristina Seguí, així com la jove que va ser víctima dels abusos del seu exmarit —la defensa de la qual exerceix España 2000— mantenen viva la causa. La representació de la menor, ni tan sols va realitzar el recurs contra el tancament de la investigació per part del jutge instructor i es va adherir a les altres dues acusacions. La jove ha arribat a declarar públicament que va ser enganyada per l'ultradreta i que els havien deixat tirada després de la dimissió d'Oltra com a vicepresidenta.

La defensa d'Oltra ho té clar. En el seu escrit d'impugnació dels recursos d'apel·lació presentats per les acusacions adverteix, enfront del relat instal·lat, que no hi ha cap pronunciament que ordeni l'obertura de judici oral i que hi ha “plena autonomia funcional i material del jutjat instructor per no acordar-la”. És a dir, l'“si escau” significaria que l'Audiència Provincial de València no insta l'obertura de judici oral i que el cas podria sobreseure's ja.

L'extenuant indefinició de l'Audiència Provincial de València i la perseverança del jutge instructor Vicente Ríos i de la seva substituta per acabar amb el procés al no haver indicis de delicte estan allargant una situació que ja va treure del tauler polític a Mónica Oltra a petició pròpia i no sense un dur procés de desgast personal. Ara i a poc més d'un any d'unes eleccions clau per als valencians, una de les polítiques més valorades per l'esquerra continua sense poder tancar un difícil capítol judicial o ja, definitivament, defensar-se en una vista oral. Encara que només l'acuse l'extrema dreta.