El ionqui dels diners al·lega l’absolució del Suprem a dos narcos amb 1.000 quilos de coca per tombar el cas Taula

La defensa de Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, ha detallat en les seues conclusions definitives durant la penúltima sessió del judici per la peça separada J del cas Taula la seua estratègia a mitjà i llarg termini per a intentar tombar la instrucció. El lletrat de Benavent, el penalista Juan Carlos Navarro, ha titlat les perquisicions de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil d’ “investigació prospectiva” amb caire polític. L’advocat lamenta el “dret penal d’autor” que s’ha aplicat, a parer seu, al seu client: “Se li ha posat l’etiqueta de senyor recaptador”, ha dit.

“Pot haver-hi certes irregularitats en l’obtenció de la prova i en la protocol·lització de la prova al procés”, ha assenyalat Juan Carlos Navarro, que ha enumerat la jurisprudència del Tribunal Suprem (TS), evocada per intentar atacar els dos fronts principals en el punt de mira de la defensa del ionqui dels diners: la cadena de custòdia dels llapis de memòria amb els enregistraments de la trama i les escoltes telefòniques de l’UCO.

El lletrat ha assegurat que els dos dispositius de memòria (el que aporta la diputada provincial llavors Rosa Pérez Garijo i el de l’exsogre de Benavent) no tenen un contingut idèntic. Després del lliurament dels dispositius de memòria, l’UCO va punxar el telèfon del ionqui dels diners entre abril i maig del 2015 i, posteriorment, va registrar el despatx del seu primer advocat, el penalista Ramiro Blasco. “En data de hui, a pesar que vam sol·licitar que se’ns donara trasllat de les escoltes, no les tenim, ens n’han donat una part i falta donar-ne una altra part”, ha dit el lletrat. El registre en el despatx és un punt clau per a l’estratègia jurídica de Marcos Benavent i, també, per a la de l’exministre Eduardo Zaplana, ja que els investigadors van trobar la documentació que va permetre iniciar les perquisicions del cas Erial.

La defensa de Benavent ha exposat per on aniran els tirs de la seua estratègia al·ludint a una sentència del TS que estableix, segons ha desgranat Navarro, que en una peça separada d’una causa matriu en què hi ha hagut “ingerència en els drets fonamentals, hem de conéixer la traçabilitat” de les proves. La sentència, referida a dos pretesos narcos que transportaven en un veler una tona de cocaïna des de Trinitat i les Illes Barbados, va anul·lar les escoltes telefòniques que havien propiciat les detencions. Els navegants, condemnats per la secció tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional a deu anys de presó, van ser posats en llibertat malgrat haver sigut enxampats amb 1.077 paquets de coca. Les defenses al·ludien que no s’havia “acreditat la legitimitat de les escoltes telefòniques en la causa principal o matriu”.

Un “suïcidi processal”

En la peça separada J del cas Taula “s’han omés diligències inicials que són el resultat de les converses telefòniques”, ha dit el lletrat del ionqui dels diners, que ha titlat de “pseudopericial d’intel·ligència policial” el primer informe de l’UCO. És un “suïcidi processal”, ha afegit.

Les conclusions de la defensa també han al·ludit a la sentència absolutòria de l’exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional, Eugenio Pino, per l’obtenció d’un llapis de memòria amb informació de la família Pujol de procedència presumptament il·lícita. Amb el lliurament a la Fiscalia dels enregistraments efectuats per Marcos Benavent “s’ha provocat una vulneració del dret a la intimitat”, ha afirmat el penalista.

El lletrat del ionqui dels diners considera que Anticorrupció “prostitueix la prova” inicial del cas Taula. “Els informes d’intel·ligència policial poden aportar valoracions i dades tècniques però, en definitiva, el que fan és la recopilació d’evidències i indicis”, ha afegit en referència a la investigació de l’UCO. També ha posat en dubte que Benavent fora soci de l’empresari Rafael García Barat, acusat en la causa, quan la seua mercantil facturava a la Fundació Jaume II el Just i a Imelsa, empresa pública de la Diputació de València de la qual el ionqui dels diners era gerent.

Sobre Imelsa, l’advocat ha recordat que Víctor Sahuquillo, el primer gerent nomenat en l’empresa pública després de les eleccions municipals del 2015 en què el PP va perdre la seua hegemonia, “va haver de cessar per una despesa de 800 euros en gintònics”. “I després no els he de dir com va acabar Divalterra”, ha postil·lat en referència al cas Alqueria. El ionqui dels diners, exgerent d’Imelsa, assentia amb el cap.

La paradoxa d’Epimènides

El lletrat de Benavent també ha defensat que la compra d’un luxós habitatge en una urbanització de Xàbia “no es produeix amb diners d’un delicte” i ha contraposat la versió del seu client (segons la qual va comprar l’apartament amb una pretesa herència) a la confessió del testaferro José Estarlich, un dels punts forts d’Anticorrupció per a obtindre una condemna: “La paraula d’un i la paraula d’un altre, qui diu la veritat?”.

La defensa de l’empresari Rafael García Barat ha recollit el guant i s’ha referit al fet que Marcos Benavent es va desdir durant la seua declaració davant la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València de totes les seues confessions durant la instrucció del cas.

“Un home afirma que menteix, això és veritat o això és fals?”, ha dit el lletrat Alfredo Rodríguez del Blanco en referència a la paradoxa d’Epimènides, el filòsof i poeta grec del segle IV abans de Crist. “El ministeri fiscal ens vol fa creure que el que va dir [Benavent] davant l’UCO era veritat”, ha reblat. La “clau de volta” de l’acusació d’Anticorrupció és una “paradoxa” amb una prova “si més no il·lògica”, ha conclòs.