José de Lamo, sobre la Llei Trans: “Encara que una llei es pose en marxa, la societat no canvia d’un dia a l’altre”
Fa a penes dues setmanes, el Govern valencià va donar llum verd a la protecció d’un dels drets fonamentals: que cada persona puga triar lliurement la seua identitat de gènere, es corresponga o no amb el seu sexe biològic i amb la identitat de gènere assignada en nàixer. La Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere, abreviada com a Llei Trans, suposa donar veu a milers de persones que durant anys han patit discriminació. Aquesta norma despatologitza la transsexualitat; deixa de considerar-la una malaltia.
El marc normatiu regula aspectes tan necessaris per a la integració plena de les persones trans en la societat, com l’empara en les fases inicials del procés de declaració de la pròpia identitat sentida, la tutela en les situacions de minoria d’edat o l’atenció gerontològica, especialment en les residències de la tercera edat, situacions a què s’ha de fer una atenció especial.
El text recull, entre altres qüestions, el dret al reconeixement de la identitat de gènere de les persones transsexuals, lliurement manifestada, sense la necessitat de cap prova psicològica o mèdica. A més, planteja la possibilitat de concedir la documentació administrativa necessària adequada a la seua identitat dins de les competències autonòmiques, amb l’objectiu d’afavorir una integració millor i evitar situacions de patiment per exposició pública o discriminació.
José de Lamo és el director general d’Igualtat en la Diversitat, dependent de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que, juntament amb col·lectius i organitzacions socials i partits polítics, han elaborat l’avantprojecte de llei. De Lamo, que prové de Lambda i FELGTB (sigles del col·lectiu de lesbianes, gais transsexuals i bisexuals), explica les claus de la llei i els nous reptes de la seua direcció.
L’avantprojecte de llei es va aprovar el 8 de juliol i es va enviar al Consell Jurídic Consultiu, que té un mes per a valorar-lo. El dictamen –no vinculant– s’espera l’última setmana de setembre, ja que agost no és hàbil. L’Advocacia de la Generalitat ja li ha donat el vistiplau, així que hauria de tornar a passar pel ple del Consell i després passar a les Corts. “M’agradaria que s’aprovara abans que acabe l’any”, confessa De Lamo. “És una llei que s’ha aprovat des del consens i en què han treballat les entitats i els grups parlamentaris… Entenem que pot tenir modificacions en el tràmit parlamentari, però com que els cinc grups han treballat en tot el procés, pensem que no hi haurà grans esmenes”, afig.
De Lamo comença amb un balanç del seu primer any en la Conselleria, creant una Direcció General des de zero. “Hem aconseguit posar una mínima estructura a la Direcció General, una cosa difícil per a una Administració en aquests temps de falta de finançament i amb dificultat per a tenir personal”. L’acció, explica, es desplega fonamentalment al voltant de quatre eixos: diversitat sexual, diversitat religiosa, igualtat de tracte i inclusió del poble gitano. En l’àmbit de la diversitat sexual, “hem avançat amb el protocol d’atenció a la diversitat de gènere i una sèrie d’accions sobre això en l’àmbit educatiu, més enllà de la transsexualitat. També hem fet visibles les realitats a través de campanyes com el dia contra l’LGTBIfòbia”.
Sobre la igualtat i inclusió del poble gitano, “hem llançat campanyes de sensibilització amb el focus posat en la discriminació per estereotips i en diverses jornades pels reptes d’integració. D’ací al final d’any, ens queda una estratègia per la inclusió del poble gitano, per a establir el full de ruta. L’estratègia d’igualtat de tracte anirà en paral·lel”. Pel que fa a la diversitat religiosa, “hem treballat amb les diferents confessions religioses, i aquests dies, amb la polèmica de l’IES Benlliure, hem treballat per a resoldre el conflicte, a més de fer una instrucció per als centres residencials i diürns de la Conselleria d’Igualtat –aprovada aquest divendres en el ple del Consell–, en què s’informen dels horaris, alimentació, llocs de culte, ritus funeraris...” davant de les peticions dels mateixos centres, que es mostren desorientats.
Sobre a la polèmica esmentada, la Direcció General treballarà amb la Conselleria d’Educació per elaborar un reglament per a atendre la diversitat religiosa. “Davant d’algunes persones que ens titlen d’anticlericals, volem manifestar tot el contrari: defensem totes les confessions igualment en la diversitat, cosa que en alguns casos no es feia. Volem buscar espais de diàleg interreligiós”, defensa De Lamo.
Seguint amb el balanç, pel que fa a les famílies monoparentals, la Conselleria treballarà en l’equiparació a les famílies nombroses, en casos com les deduccions autonòmiques del tram de l’IRPF i en els beneficis amb vista a beques, puntuacions per a accedir als centres educatius. També ha posat en marxa una línia de subvencions per als col·lectius LGTBI i per a la lluita contra els delictes d’odi, que no tenien suport econòmic.
Posant el focus en els delictes d’odi, De Lamo alerta sobre la dificultat de la quantificació, amb el suport del Ministeri d’Interior. “Les dades encara no són correctes, les xifres són molt baixes i no quadren. La manera de tractar-los encara no està estandarditzada, la policia no sempre té informació sobre la manera de tractar-los.. I només es denuncien un 10% d’aqueixos delictes aproximadament. La gent té por o pensa que les denúncies no serveixen de res, ja que històricament aquestes víctimes conceben la policia com un enemic”, explica el responsable d’Igualtat. “Hem de fer una tasca de conscienciació perquè s’entenga els agents com algú a qui acudir, que pot ajudar”, reflexiona. Per a fer-ho, enguany el Govern autonòmic ha començat a treballar amb la Policia Local de València en un programa de formació contra els delictes d’odi, a través de l’OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa). L’objectiu és que aquest grup, d’unes 40 persones, a través després de l’IVAS, siga capaç de formar la resta dels companys.
La llei requereix, una vegada aprovada, un procés d’implantació i de desplegament dels seus reglaments per a portar els drets a terme. Per exemple, pel que fa a la documentació administrativa –el DNI és competència estatal, però l’emissió del SIP i del Carnet Jove sí que són competències autonòmiques– i la creació d’un Consell Consultiu Trans, que emetrà noves propostes i avaluarà les existents de la Conselleria.
La Llei és bastant ambiciosa en àmbits com ara sanitat, educació i el tractament administratiu, la qual cosa requereix d’un gran esforç formatiu per part de la Generalitat. De Lamo lleva ferro a aquesta situació i assegura que en molts casos, com en Sanitat, el personal ja existeix. “Es tracta de recol·locar-lo de i donar-li forma. Per exemple, ja es dóna assessorament a les persones trans en el procés de canvi”, explica.
En la línia de la formació al professorat, al personal sanitari, administratiu, judicial, etc., la Direcció General vol avançar-se a la Llei, ja que assumeix que el procés d’implantació serà costós. Sanitat ja ha posat recursos en marxa i Educació ha començat a treballar amb col·lectius LGTB, amb experiència en sessions formatives per a professorat i alumnes. “Per al funcionariat en general, que ha de conéixer les realitats, potenciar el llenguatge inclusiu, començarem un curs sobre atenció a la diversitat sexual, religiosa, familiar, ètnica i cultural. L’objectiu és que el personal de la Generalitat conega bé la rica diversitat i evitar prejudicis i estereotips”, detalla De Lamo. “Encara que una llei es pose en marxa, la societat no canvia d’un dia a l’altre. Es tracta d’introduir dins de la programació formativa informació que abans no hi havia. No és crear res de nou, sinó d’adequar-ho a la visió de la diversitat”, afig.
Falta pedagogia en l’Administració i els mitjans de comunicació? “Sí”, respon. “Aquestes realitats han estat tapades, discriminades i estigmatitzades; són desconegudes i no tothom té per què saber tractar-les. El llenguatge va modificant-se i afortunadament en els mitjans ha canviat molt. Encara queda algun titular que, per exemple, no utilitza el gènere adequat, però s’ha anat avançant i polint el llenguatge inclusiu i que respecta les identitats”.
Finalment, introdueix una reflexió sobre el marc legal estatal i autonòmic. La Llei d’identitat de gènere del 2007 sembla que s’ha quedat curta, ja que hi ha diverses comunitats autònomes amb lleis LGTBI i trans engegades, de manera independent. “La Llei del 2007 era molt avançada al seu temps, encara que després es va quedar endarrerida, perquè només incidia en una part: el canvi legal de la identitat (en el DNI). Deixava fora els menors d’edat, no donava cobertura a persones sense nacionalitat espanyola… Tampoc establia mesures de prevenció sanitària i educativa, que és el que han anat fent les lleis autonòmiques, si bé és cert que tenen la majoria de les competències. En algun moment, quan tinguem Govern o un parlament amb capacitat de legislar, ha d’haver-hi una manera d’harmonitzar, d’establir un acord de mínims a través d’una llei estatal. Parlem d’uns serveis bàsics, que els drets siguen reconeguts en totes les comunitats i que en, el cas sanitari, l’Estat ho assumisca com a part de la cartera bàsica”.
