Juan Cruz, secretari general CCOO-PV: “Cal reestructurar el sistema productiu valencià sense caure en la disjuntiva entre indústria o turisme, han de ser compatibles”

El 4 de febrer passat es coneixia que la Conselleria de Sanitat havia obert una investigació per aclarir si Arturo León, llavors secretari general de CCOO-PV, havia rebut de manera irregular la vacuna contra el coronavirus després de reincorporar-se al seu lloc a l’Hospital General d’Alacant, on té plaça com a tècnic de riscos laborals. León prenia la decisió de renunciar al càrrec, malgrat que defensava que no s’havia “colat” en el procés de vacunació, i el dia 11, a penes una setmana després, Juan Cruz era elegit pels seus companys per dirigir el sindicat fins al congrés confederal que se celebrarà el mes vinent de juliol. Cruz, nascut el 1957 a la localitat gaditana de Tarifa, és diplomat en Relacions Laborals per la Universitat d’Alacant, és educador de persones amb diversitat funcional de professió i, fins fa uns dies, ocupava el càrrec de secretari general de la Federació de Serveis a la Ciutadania del sindicat. Rep a elDiario.es en la seu de la plaça de Nàpols i Sicília, a València, en un buit entre les diferents reunions que està mantenint amb el president Puig i els vicepresidents Oltra i Dalmau.

La primera pregunta ha de ser sobre el seu predecessor, Arturo León, i tota la polèmica que s’ha generat al voltant de la seua vacunació. Quina opinió li mereix?

Tant en l’àmbit col·lectiu, en el sindicat, com jo personalment pensem que Arturo va actuar correctament i que en cap moment va pensar que hi haguera res que es poguera qüestionar. A ell l’avisen del departament de salut d’Alacant i, tenint la intenció de reincorporar-se, encara que fora de manera parcial, decideix reincorporar-se. Segurament ara, a pilota passada, va faltar estudiar millor aquesta mena de situacions que eren noves i potser s’hauria hagut d’actuar d’una altra manera.

I la decisió d’abandonar la direcció de CCOO-PV?

Una vegada que salta la notícia, Arturo reflexiona molt. Parlem molt, perquè ens coneixem des de fa molts anys i ens tenim molta confiança, i jo li plantege que no havia de dimitir, que sí que havia d’anunciar que no es presentava a la reelecció en el pròxim congrés per eliminar tensions internes i externes. No obstant això, em telefona diumenge al matí per dir-me que dimitirà, perquè està esguitant la seua família, i em demana que faça jo el pas per rellevar-lo si s’aprova així.

I decideix fer el pas d’assumir aquest relleu?

Es decideix presentar una única candidatura i s’acorda que jo hi puc donar el perfil, perquè soc una persona d’una certa edat, conec l’organització, perquè ja hi estic molts anys, no tinc projecció de futur, i es considera que soc la persona adequada per a aquest trànsit de quatre mesos. I s’aprova així, en una aposta col·lectiva de passar pàgina mirant el futur, agraint a Arturo la faena duta a terme en aquests gairebé quatre anys.

S’hauria vacunat vosté?

Ho he dit sempre, treballe en serveis socials i puc ser requerit en qualsevol moment. Si pense en les primeres setmanes de gener i m’avisen des del departament de salut, seguint el protocol escrupolosament, jo segurament m’hauria vacunat. A pilota passada, en absolut, ni per a la grip. Però en aquell moment no havia esclatat tot el tema dels alcaldes i no hi havia aquesta ona expansiva que s’ha produït després.

És comparable la vacunació d’Arturo León amb la d’altres personatges públics?

A nosaltres no ens sembla correcte en absolut que es fique en el mateix paquet la situació d’Arturo, que per a nosaltres no hi té res a veure, amb la de determinats càrrecs polítics, de diferents colors, que aquests sí que s’han colat, perquè no estaven en les llistes, pels motius que fora. Com tampoc estava el bisbe d’Oriola, el fiscal de Castelló... No hi té res a veure.

Què pensa del que passa en altres sindicats davant situacions semblants?

Cada organització és molt lliure d’actuar com considere, però nosaltres posem en valor el que hem fet i estem molt satisfets de la rapidesa amb què s’ha actuat per resoldre una situació molt complicada en un context social també molt complicat. Allà cadascú amb la seua manera d’actuar. No vull dir que haja de dimitir tothom, però crec que hem donat un exemple en Comissions Obreres que potser en altres organitzacions s’ho podrien fer mirar.

Ja en clau sindical, quin és l’objectiu que es planteja per a aquests quatre mesos de mandat?

En clau externa, continuar impulsant el diàleg social, que és una cosa fonamental. Aquesta setmana hem estat amb el president, amb la vicepresidenta... No pot haver-hi una ruptura, perquè haja canviat el cap visible del sindicat. Està treballant-se molt bé tot el que té a veure amb el diàleg social en un moment molt complicat en què ens juguem molt. No sols es tracta de reforçar les mesures que s’han anat aprovant de caràcter conjuntural per ajudar les empreses, les persones autònomes, els col·lectius que en aquests moments estan passant-ho pitjor a causa de la pandèmia. Tot això està molt bé, però hem de continuar impulsant els acords assolits amb la Generalitat pels agents socials, polítics en les Corts o en l’àmbit de l’Administració local, que tenen mesures de caràcter estructural per a modificar el sistema productiu valencià en allò que s’haja de modificar. Aquests tres acords, que tots tenen línies paral·leles amb els criteris i els objectius i diferents propostes (més de tres-centes), cal desenvolupar-los, i això no es fa amb els pressupostos d’un any. S’han d’implementar anualment, prioritzant de manera consensuada les mesures a desenvolupar. Aquesta mena de mesures permetran millorar el sistema productiu valencià.

I a partir del congrés de juliol?

La línia està perfectament marcada en el full de ruta. No parlem d’alguna cosa que tinga un espai temporal limitat.

Amb la pandèmia ha quedat evidenciada la precarietat del mercat laboral

Des que va començar la pandèmia, la primera cosa que vam fer va ser teixir un escut social, que hem negociat i prorrogat amb el Govern i la patronal. Això era l’urgent per a protegir els qui ho estaven passant pitjor, cosa que ens permet evitar que els ERTO (expedient de regulació temporal d’ocupació) es convertisquen en ERO (expedient de regulació d’ocupació), que seria una situació bastant més complicada. A la Comunitat Valenciana parlem de 523.000 persones en ERTO i 80.000 expedients, i pràcticament el 70% corresponen a empreses de menys de 50 treballadors, la qual cosa ens dona una radiografia d’on està repercutint principalment la pandèmia. Afecta molt el sector serveis, no oblidem que el 15% del PIB valencià prové del turisme, que està molt lligat als serveis (hostaleria, restauració, oci nocturn...), i això cal cuidar-ho molt. Si en aquests moments s’afona aquest 15%, hem de tancar la Comunitat Valenciana.

Però cal una reestructuració del teixit productiu valencià

Cal fer mesures de caràcter estructural a llarg termini, però el que no cap és canviar-ho absolutament tot i ara serà tot indústria. Cal fer compatible la reindustrialització, on pertoque, en sectors en què puguem ser realment competitius, amb un sector tan importantíssim que tenim com és el turisme, amb modificacions i millorant-lo, però no podem caure en la disjuntiva de triar-ne l’un o l’altre. Cal fer-ho compatible tot, igual que el transport de mercaderies. Reformes sí, però reforçant els valors que tenim.

Com valora les polítiques en matèria econòmica del Consell per a pal·liar els efectes de la COVID-19?

Hi ha hagut aportacions importants, però no són suficients, perquè estem focalitzant en alguns sectors, malgrat que en la cua n’hi ha uns altres que també necessiten ajudes, que estan passant-ho molt malament i ho passaran encara pitjor. Les ajudes estan ben encaminades per al que és urgent, però ens hauria agradat que la dotació econòmica fora més gran. També som conscients de la capacitat de la Generalitat Valenciana, i entenem que està fent-se un esforç important.

I la gestió de la pandèmia?

Ací pot haver-n’hi per a tots els gustos. Tot sempre es pot fer millor, però valorem molt l’esforç que estan fent les persones, començant pels responsables polítics i fins a l’últim treballador. Estan en primera línia i des del punt de vista personal també estan fent un esforç molt important, que també posem en valor. Creiem que la coordinació entre els diferents departaments de salut, per exemple, podria ser millor. Aquesta asimetria que hi ha, per exemple en la vacunació, es podria haver resolt. Hi ha departaments, com Alacant, en què pràcticament totes les persones dels grups 1 i 2 estan ja vacunats, mentre que en altres departaments estan pràcticament començant. Ací està havent-hi problemes.

Què li semblen les mesures que ha anat prenent el Govern valencià per fer front a la pandèmia?

Com a organització sindical i pel que fa a les restriccions, nosaltres en alguns moments encara hauríem estretit més. De fet, ho hem dit, que caldria haver pres mesures més restrictives en les setmanes més dures. Ara sembla ser que a partir de l’1 de març s’obrirà una mica la mà amb l’hostaleria i li ho traslladem al president. Podem entendre-ho, però amb molta cautela, perquè estem a les portes d’una possible quarta onada, i després en vindrà una cinquena i una sisena. Comprenem que l’hostaleria està molt malament, però sense salut no hi ha economia. Cal conjugar una cosa amb l’altra amb molta cautela per no tornar a repetir aquest cercle viciós. D’ací a poc començarem a parlar de salvar l’estiu i tornarem a la mateixa situació, i el problema és que a això no se li veu el final. Esperem que amb les vacunes, quan puguen arribar en nombre suficient, es puga veure la llum.

Com a professional del sector, com valora la gestió del coronavirus en les residències?

Ens agrada demanar les dades, perquè són situacions diferents. Ho dic com a defensa del públic. És diferent el que passa en les residències públiques que en les privades. No qüestione que hi haja residències privades, però és en aquestes on més ha colpejat la pandèmia. Caldria fer una reflexió sobre aquest tema: per què ha incidit més en unes que en altres, tot i que en teoria totes han de tindre els mateixos professionals i la mateixa capacitat de donar una resposta? Però hem vist que no ha sigut així. El que és evident és que és molt difícil tancar-ho absolutament tot en l’àmbit de les residències, que és on resideix el col·lectiu més vulnerable.

Per acabar, el finançament autonòmic. Com ho veu, això? Creu que tindrem nou model de finançament el 2021? Ha perdut força la reivindicació des del Consell?

El 2018 vam fer les grans mobilitzacions i hi hagué una porta que es va obrir. Però el 2020, amb la pandèmia, es va paralitzar tot, i es va convertir en la prioritat per als governs estatal i autonòmic. És cert és que cal reprendre aquest tema, perquè necessitem els recursos que ens corresponen per poder atendre correctament la pandèmia i prendre mesures de caràcter estructural. Cal tornar a posar aquest tema damunt la taula. Demanem que comence la negociació, però personalment no crec que arribe a concretar-se enguany, ja que és un tema complicat, amb moltes arestes i amb cada comunitat autònoma defensant els seus interessos en el criteri de repartiment. El que hem de reconéixer és que, sense haver resolt el problema, els fons que ens estan arribant via FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica) estan cobrint en la pràctica aquestes partides que són necessàries. S’està compensant. I pel que fa a la força política de les reivindicacions, no crec que s’haja perdut força pel canvi de Govern a Madrid. Simplement, crec que ara mateix hi ha altres prioritats.