L’Església va immatricular l’ermita de Nàquera, cedida pel marqués de Boïl a la localitat el 1886

Els veïns de Nàquera, una localitat valenciana de la comarca del Camp de Túria han descobert que la seua ermita, el terreny de la qual el va cedir el 1886 el marqués de Boïl a la Corporació municipal, ja no els pertany. Una dada que desconeixien fins a la publicació recent dels béns immatriculats per l’Església catòlica gràcies a una llei de l’expresident José María Aznar. 

En el Registre de la Propietat de Massamagrell, segons ha pogut comprovar elDiario.es, l’espai està inarticulat a nom de la parròquia de la Mare de Déu de l’Encarnació de Nàquera des del 25 de febrer de 2010. 

L’Església manté així el 100% del ple domini del calvari i l’ermita, amb una superfície edificada de 93 metres quadrats i situada en la muntanyeta de la Ràpita. Els terrenys els van cedir fa 135 anys el marqués de Boïl per edificar-hi un calvari nou, segons el cronista oficial de la localitat. Emili Lluch (1879-1955), autor del llibre Señorío y baronía de Náquera, narra amb tot detall l’esdevenir de l’espai religiós. 

El 1886, l’Ajuntament de Nàquera va sol·licitar a Francisco de Paula de Arróspide y Marimón, marqués de Boïl, el permís per a construir un nou calvari en la muntanyeta de la Ràpita. El marqués va signar una acta de cessió de part del terreny per a la construcció del calvari després d’una visita de l’alcalde i d’uns quants regidors. 

Sis anys més tard, el marqués va vendre totes les seues propietats en la localitat valenciana (una casa senyorial i diverses finques) i va donar l’ermita i els terrenys que acullen actualment el calvari a la parròquia, malgrat l’acta de cessió per a la construcció de l’enclavament.

“Tots els veïns de Nàquera van treballar amb afany” per construir el calvari inaugurat finalment el 1922, segons explica el cronista Emili Lluch. L’Ajuntament de Nàquera sempre ha tingut la clau de l’ermita i és l’encarregat d’autoritzar els actes culturals o religiosos, com ara conferències o exposicions. 

Un grup de veïns de la localitat ha transmés a aquest diari la seua indignació per la immatriculació de l’espai, una dada que desconeixien fins a la publicació de la llista completa elaborada pel Govern.

La Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València han anunciat que reclamaran els béns públics que l’Església haja immatriculat de manera indeguda. Les institucions eclesiàstiques van registrar com a propis prop d’un miler d’immobles al territori valencià, des de temples de culte fins a terrenys, locals i habitatges parroquials, segons es desprén de la llista oficial publicada. 

Així doncs, la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ja ha iniciat un procediment per a “esbrinar quins béns, dels espoliats en el nostre territori, són de titularitat pública per poder dur endavant totes les accions possibles que permeten recuperar-los per al patrimoni públic, que és on sempre haurien d’haver estat”.