L’Hotel Sidi Saler, en ple Parc Natural de l’Albufera, compleix nou anys tancat i dos paralitzat des que el Govern va renovar la concessió

El complex hoteler Sidi Saler, situat en el cor de la Devesa del Parc Natural de l’Albufera de València, manté la incògnita del seu futur dos anys després que el Ministeri de Transició Ecològica renovara la concessió a les entitats bancàries propietàries de l’immoble per un termini de 30 anys prorrogables a 30 anys més.

L’hotel, tancat des de l’any 2011, va passar de les mans del BBVA a Divarian, la firma que va constituir el fons Cerberus juntament amb BBVA (tenen un 80% i un 20% de les participacions, respectivament) després de comprar els actius immobiliaris d’aquest banc. En l’actualitat, és Haya Real State l’entitat que gestiona els actius immobiliaris de Divarian. Cap d’aquestes firmes ha aclarit fins ara la incògnita sobre el futur de l’immoble.

Sobre aquest tema, fonts municipals han informat a elDiario.es que han requerit els propietaris de l’immoble que acrediten la transmissió de la llicència (dels antics propietaris als que ara diuen que ho són), un procediment que en aquests moments continua obert. A més, hi ha obert un ofici pel qual la propietat ha d’acreditar que en els seus terrenys es desenvolupa algun tipus d’activitat relacionada amb la seua llicència. Les mateixes fonts han comentat que el posicionament polític de l’actual equip de Govern és favorable a l’enderrocament de tot l’immoble per a recuperar tota la zona com a espai natural.

A tot això s’afig la delicada situació administrativa en què està l’hotel, ja que l’edifici està fora d’ordenació substantiva, la qual cosa en la pràctica implica que no s’hi poden fer obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del valor d’expropiació, sinó que només es podran escometre reparacions lleugeres que exigiren la higiene, l’adorn i la conservació de l’immoble.

L’Hotel Sidi Saler es va construir el 1970 sobre terrenys privats. El 1986, el paratge on se situa l’hotel es va declarar Parc Natural i, el 2007, es va aprovar la partió que va incorporar els terrenys a domini públic maritimoterrestre.

La incorporació de terrenys privats al domini públic maritimoterrestre implica l’eliminació del dret de propietat sobre els terrenys. En aquestes situacions, la Llei de costes de 1988 preveu l’obligació de l’Administració General de l’Estat de convertir els drets de propietat en drets d’aprofitament.

Aquest va ser l’argumenta que va fer servir el Ministeri de Transició Ecològica per a renovar la concessió, ja que “l’atorgament de la concessió transitòria no és una qüestió discrecional, sinó una obligació del Ministeri quan es compleixen els requisits que estableix la normativa de Costes i sense perjudici de les restants autoritzacions i/o llicències que l’interessat haguera d’obtindre d’altres administracions en l’àmbit de les seues pròpies competències, i sense perjudici que es puga procedir al rescat d’acord amb la normativa de Costes”.