L’IVC elimina el servei de documentació d’À Punt i obliga els treballadors a centrar-se a digitalitzar els arxius de l’extinta Canal 9

Declaracions de Mazón, l’apagada nacional sense precedents o connexions en directe que no han eixit a la llum són alguns dels materials audiovisuals que des del 15 d’abril passat no s’han pogut catalogar ni analitzar pel servei de documentació d’À Punt, una mena d’hemeroteca digital i històrica que va nàixer el 1988, un any abans de la creació de la ja extinta RTVV, coneguda popularment com a Canal 9, la cadena valenciana tancada pel que va ser president del Consell el 2013, Alberto Fabra.

L’equip que forma part d’aquesta àrea encarregada de preservar el patrimoni audiovisual i sonor valencià treballen en les instal·lacions de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (Cacvsa) a Burjassot sota un conveni de col·laboració entre l’Institut Valencià de Cultura (IVC) i la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), caducat des del 2022, que els permetia digitalitzar els arxius històrics de la RTVV i classificar els materials d’À Punt.

“S’havia de prorrogar quatre anys més, però des de l’IVC han posat sempre entrebancs”, confessen els mateixos empleats, que depenen d’aquest organisme i el contracte dels quals els permetia continuar ocupant l’espai de la televisió autonòmica.

Ara, el director de l’IVC, Álvaro López-Jamar Caballero, ha retallat part de la plantilla, deixant 8 dels 15 documentalistes, “amb l’excusa que són companys que han estabilitzat les seues places i que han d’estar en seus oficials de l’IVC”, considerant així que À Punt no ho és, tal com expliquen des de l’equip de documentació.

“Les directrius que ens han enviat és que ens centrem en la digitalització de l’arxiu de Canal 9 i deixem de catalogar el d’À Punt”, concreten. En aquest sentit, afigen que no entenen per què han hagut de reduir empleats i assignar-los a tasques no especialitzades, com ara bibliotecaris o recepcionistes, “quan el 40% dels arxius de Canal 9 continuen sense catalogar-se”, tasca en què volen que se centren exclusivament.

I és que, encara que hi haja arxius que entren de manera automàtica en els servidors, el paper dels documentalistes és clau a l’hora de catalogar i analitzar aquests fons per a poder muntar una peça informativa en què els periodistes necessiten “plans específics o declaracions d’algun dirigent polític” en una data determinada i amb les paraules exactes que es necessiten. Una tasca que serà difícil d’assumir ara que aquest servei s’ha suprimit a petició de l’IVC. “El que hui és notícia, demà és història”, recorden.

Segons fonts de Cultura consultades per aquest mitjà, els set treballadors “han estabilitzat la seua plaça”, cosa que els obliga a incorporar-se al seu lloc de treball en l’IVC. A més, insisteixen que la faena dels documentalistes és “la gestió de l’arxiu històric de Canal 9”, recalcant que els fons audiovisuals d’À Punt, “mentre no dispose una altra cosa el Consell de l’Audiovisual,” són competència exclusiva del mitjà públic mateix. Al seu torn, atribueixen al govern del Botànic la no ampliació del conveni el 2022 entre l’IVC i la CVMC i “la substitució per un altre”, i confirmen que estan “explorant totes les vies” per a mantindre els arxius“.

El fantasma de la gestió de Canal 9

“És un desastre que els que manen no siguen conscients que cal dedicar recursos materials a un mitjà de comunicació que crea patrimoni audiovisual i sonor. Sense aquestes persones que cataloguen, aanalitzen o planifiquen no té sentit”.

Així ho manifesta Lola Alfonso, exresponsable de Documentació i Arxiu d’RTVV, en una entrevista amb elDiario.es. Jubilada des del 20 de desembre passat, l’experta que ha treballat 36 anys en l’antiga televisió pública valenciana, i dos més en À Punt, es mostra indignada pel tracte amb què els dirigents polítics tracten els tècnics que sostenen aquestes empreses públiques i vetlen per la conservació d’uns fons materials de valor històric per a les generacions futures.

En línia similar, Alfonso recorda que en el seu moment, van haver de “barallar-se” amb la direcció antiga de Canal 9 per a tindre un equip de documentació: “En l’ERO vam poder salvar-nos”. A això, afig que la situació dels documentalistes està “desemparada”. “Hi ha materials que s’han creat gràcies a arxius de la televisió antiga, com el documental de Guillem Agulló. Ara hi ha un 50% d’arxius en cita i vídeo pendent de digitalitzar, i en el cas de la ràdio, les xifres augmenten”, destaca, i al seu torn, afig: “Hi ha aproximadament més de 70.000 hores de faena feta. 280.000 cintes de vídeo, la major part Betacam, fan aproximadament 8 km lineals”.

Així mateix, la que va ser responsable d’aquest servei concreta que el 75% del fons pertany a l’RTVV, mentre que el 25% restant és de la cadena valenciana actual: “Hi ha 1.9000.000 documents audiovisuals en el sistema, i 280.000 cintes Betacam. Cada any es descarreguen quasi 6000 hores d’imatges d’arxiu”. 

Preguntada per la possible pèrdua audiovisual de la DANA, Alfonso assegura que està tot salvaguardat i que hi ha prop de quatre mil hores enregistrades de la tràgica riuada, per la qual cosa no afecta la causa judicial encara oberta. No obstant això, la documentalista considera que, sense la descripció de les imatges, serà complicat localitzar gravacions concretes –com un llibre o un disc enfangat– quan els periodistes les sol·liciten, per exemple, “per a un tema de cultura”. “El material té ara unes característiques tècniques que en un futur no podran llegir-se sense un equip que continue digitalitzant i transferint els arxius del passat als nous formats”, explica.

En paraules de Alfonso, sense ordinadors capaços d’emmagatzemar grans quantitats de dades, i sense un equip darrere, els fons audiovisuals de la gota freda i dels mesos posteriors a la tragèdia –quan les institucions autonòmiques intentaven eludir les seues responsabilitats– “no haurien pogut arxivar-se”.