Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La ley de vivienda cumple un año: los expertos dan soluciones a la falta de pisos
El PSOE da por desactivado el desgaste de la amnistía tras el éxito electoral en Catalunya
Opinión - El suicidio de Europa. Por Rosa María Artal

L’oposició clama contra el “revisionisme històric” del PP i Vox: “Volen tornar a les dues Espanyes igualant una democràcia amb un règim genocida”

Joan Baldoví (Compromís) conversa con José Muñoz (PSPV), mientras José María Llanos (Vox) se prepara en el Pleno antes del debate.

Laura Martínez

0

Revisionisme, retrocés, involució, infàmia. Són alguns dels noms que l’oposició ha posat dimecres al paquet legislatiu dels grups del Govern valencià que ha començat a tramitar-se en el parlament autonòmic. El ple de les Corts Valencianes de dimecres ha debatut cinc lleis proposades pel PP i Vox de gran contingut ideològic, el primer gran pas en el seu programa electoral després de les rebaixes d’impostos. Dijous la majoria ultraconservadora de la cambra donarà el vistiplau al primer projecte legislatiu de les normes –la que regula el valencià en el sistema educatiu, la que crearà una nova televisió pública, la que modifica els criteris de transparència i la que deroga la memòria històrica i vol investigar la Segona República– i començarà la seua tramitació per la via exprés, decidida, de nou, sense el consens dels grups. Està per veure si tira avant la llei sobre l’Agència Antifrau, que el PP ha presentat en solitari.

Fent gala de la seua ironia particular, la socialista Mercedes Caballero ha batejat la sessió com “el dia de la infàmia”, desgranant per capítols el paquet legislatiu del PP i Vox. És, a parer seu, “una involució democràtica”, en diferents aspectes. Una de les lleis que més debat ha generat dins i fora del parlament és la que anomenen “Llei de concòrdia” que porta el segell ideològic de Vox –a més de la firma del PP– i que pretén diluir el concepte de memòria històrica, creat per als represaliats pel franquisme. La llei, diuen els seus promotors, “estén” drets, abastant “crims i violència política” des del 1931, inici de la Segona República espanyola, fins a “l’actualitat” per a tindre en compte a les víctimes d’ETA.

Per a la diputada socialista és un exercici de “revisionisme històric” sense precedents que “equipara les víctimes i els seus botxins”. “Volen tornar a les dues Espanyes, igualant un règim democràtic que va promoure la Constitució o el sufragi femení amb un règim genocida com el franquisme”, ha denunciat la parlamentària, que ha retret als grups: “No han renunciat mai a ser els hereus del franquisme”. José María Llanos, portaveu de Vox, ha rescatat la idea de “guerra entre germans”, un concepte que per a l’oposició és “una fal·làcia que ens va voler vendre la dictadura”. Llanos, que en la presentació de la llei desconeixia quan es va crear el Front Popular a qui atribueix la violència política, ha tornat a considerar “imprescindible” que la llei s’estenguera al 1931, cinc anys abans. “Ja era hora que algú tinguera valentia”, ha dit.

Més temperat ha sigut Miguel Barrachina (PP), que afirma que la norma “busca la concòrdia entre tots, que l’homenatge dels que van ser injustament assassinats, afusellats, a tots, no servisca per a amagar el present ni esborrar assassinats”. Isaura Navarro, diputada de Compromís, ha censurat que parlen de “concòrdia” tot i que “és manipulació”. “No hi ha concòrdia sense memòria i no pot haver-hi reconciliació sense memòria”, ha proclamat. Ha qualificat la llei de “brutícia” i “porqueria” que “recorda els decrets franquistes” i “menysprea els espanyols, les víctimes i la democràcia”.

Canviar À Punt per l’audiència

Minuts abans s’ha debatut la nova llei de radiotelevisió valenciana, que modificarà els òrgans administratius i de direcció perquè depenguen de la majoria parlamentària. El PP i Vox han defensat que és una manera de lluitar contra la “desafecció” que asseguren que els valencians senten cap a À Punt i farà que els mitjans siguen “més competitius” que els actuals. Tots dos grups consideren que la televisió té poca audiència i molts empleats per als continguts que fa: “500 treballadors fan tres informatius en televisió i dos en ràdio”, ha dit el representant popular José Juan Zaplana, que sosté que la majoria dels continguts ja estan externalitzats.

Per part de Vox, Joaquín Alés ha criticat que el Botànic ho va fer “rematadament malament” amb la llei: una “regulació inhabilitant” que “va asfixiar la televisió pública” amb els “índexs d’audiència més baixos d’Espanya” i la direcció de la qual considera que està “lligada de peus i mans”. La televisió, per a Alés, “té un paper residual” i “allunyada de patrons actuals”. Vox va amenaçar diverses vegades els treballadors de tancar l’ens.

Per a l’oposició, la llei “va de control polític i d’esborrar definitivament el valencià de l’espai comunicatiu”. La fusió d’ens “no justifica la demolició del model de televisió pública actual plural i imparcial amb òrgans participats i transparents i amb el valencià com a llengua vehicular”, ha denunciat Compromís, mentre el PSPV creu que busquen un model com el de Telemadrid.

Sobre la llei d’educació, els grups del govern defensen “posar fi a la imposició” del valencià i “donar als pares la llibertat de triar la llengua en què s’eduquen els seus fills”. Per contra, el PSPV ha advertit que aquesta llei suposarà “segregar” els alumnes en funció de la llengua i Compromís ha denunciat que amaga un “racisme” lingüístic i no garantirà la igualtat d’oportunitats dels alumnes.

Etiquetas
stats