L’UTE dels fems que va pagar mossegades a la trama del cas Azud s’estalvia 7,4 milions en tombar la revisió de preus

L’UTE Los Hornillos, que gestiona la planta de fems de Quart de Poblet (l’Horta Sud), ha guanyat la partida –provisionalment– a l’Entitat Metropolitana de Tractament de Residus (Emtre). La secció cinquena de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha tombat la revisió de preus de l’Emtre a l’UTE, per un import de 7,4 milions d’euros (sense IVA), en una sentència del 14 de febrer passat que ha sigut recorreguda davant el Tribunal Suprem, segons ha confirmat l’entitat metropolitana a aquest diari.

Es tracta de l’empresa que va abonar una presumpta mossegada de fins a 2,4 milions d’euros a l’advocat José María Corbín, cunyat de Rita Barberá i un dels principals investigats del cas Azud. La Intervenció General de l’Estat també va detectar presumptes irregularitats en l’adjudicació de la planta a la Unió Temporal d’Empreses formada per Sufi SA, Cyes i Corporación F. Turia SA, la concessió de la qual acaba el 2030.

La sentència s’emmarca en una llarga i complexa batalla jurídica amb diversos flancs que inclouen una reclamació a la concessionària de 5,9 milions d’euros per pretesos incompliments i, en el terreny penal, una investigació (a càrrec del Jutjat d’Instrucció número 3 de València) sobre una pretesa trama que manté imputats el director general de l’UTE Los Hornillos, Carlos Fernández, el cap del Servei d’Ecoparcs, Javier Hernández de France, i l’excap del Servei de l’Àrea Tècnica de l’Emtre, José Luis Vayá. A més, de la pretesa trama del cas Azud i els pagaments al cunyat de Rita Barberá.

Un lletrat de Garrigues exerceix la representació jurídica de l’UTE Los Hornillos en el recurs contenciós contra la revisió de preus. Es tracta del despatx contractat per als assumptes jurídics de l’empresa, que cobrava a l’UTE 1.000 euros mensuals davant dels 15.000 euros que va abonar al lletrat José María Corbín per pretesos treballs dels quals no queda cap rastre. Corbín, segons va revelar la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, va contractar una caixa de seguretat en una entitat bancària quan l’UTE va obtindre l’adjudicació. L’UCO va acreditar que el cunyat de Barberá va cobrar 450.000 euros en efectiu de dues de les empreses que conformen l’UTE.

La sentència del TSJCV se centra en l’última revisió de preus dels cànons de la planta de fems de Quart de Poblet. Els plecs del contracte de gestió de la planta van fixar diversos cànons en funció dels residus a tractar. D’una banda, un cànon d’amortització mensual per la inversió feta en la construcció de la planta que s’abona independentment que no s’aconseguisca o se supere la capacitat contractada de 400.000 tones a l’any. D’altra banda, s’abona un cànon variable d’explotació, que es calcula en funció de la quantitat de tones tractades al mes, amb un mínim de 400.000 anuals. Finalment, la concessionària abona un tercer cànon, per la utilització i l’aprofitament dels terrenys (sòl de domini públic) de huit milions d’euros.

El 2013, estant l’Emtre, l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana governats pel PP, es va aprovar una modificació del contracte, per mutu acord entre l’entitat metropolitana i l’UTE adjudicatària. Aquell any, l’executiu autonòmic del popular Alberto Fabra va aprovar el Pla Zonal de Residus que creava la nova planta de Manises i que desequilibrava, per tant, les xifres de tonatge pactades inicialment amb l’UTE Los Hornillos.

L’acord de l’Emtre va justificar la modificació en “raons d’interés públic” davant el “context socioeconòmic” i la “nova necessitat” d’“ajustar al màxim” el cost del tractament del residu i de “contindre la despesa” de l’entitat metropolitana. Així doncs, es va reduir la plantilla en 21 operaris i la dotació de la campanya de sensibilització ambiental. També es va disminuir el consum elèctric pel tractament d’olors en haver-se optimitzat el funcionament dels biofiltres de la planta.

L’Emtre també va acordar la modificació dels cànons de la concessió, un canvi que es va aplicar als exercicis compresos entre el 2013 i el 2019. Aquest últim any, l’entitat metropolitana (presidida llavors pel vicealcalde de València Sergi Campillo, de Compromís) va aprovar una revisió de preus dels cànons de tractament per als exercicis compresos entre el 2014 i el 2017.

El dictamen sol·licitat al Consell Jurídic Consultiu (CJC) va avalar l’aplicació retroactiva de la revisió de preus, que resultava “possible jurídicament” sempre que no haguera prescrit l’acció de l’Emtre. Després de l’aval del CJC, la comissió de govern de l’Emtre va aprovar definitivament el 20 d’octubre de 2020 la revisió dels cànons d’explotació. L’UTE Los Hornillos va plantejar un recurs de reposició que va ser desestimat per l’Emtre.

L’empresa hi va recórrer i el Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de València va desestimar el recurs el 2023. El jutge va concloure que la revisió de preus no era un acte de gravamen ni tenia naturalesa sancionadora, sinó que es tractava d’un “mer incident d’execució de contracte”. També va establir que no hi hagué desviació de poder ni prescripció.

En paral·lel a la revisió de preus, el TSJCV va dictar quatre sentències que van tombar sengles ordres de redistribució de les tones de residus (a conseqüència de l’obertura de la nova planta de Manises el 2013). L’alt tribunal autonòmic va anul·lar la redistribució del tonatge establint el dret contractual de l’UTE Los Hornillos a tractar anualment 400.000 tones de residus a l’any.

Les sentències van fixar indemnitzacions el 2019 a favor de l’Emtre de 17,5 milions d’euros i compensacions a l’UTE de 16,1 milions. L’empresa va considerar que la modificació dels cànons, esdevinguda huit dies després de la primera de les quatre sentències del TSJCV, responia a la necessitat de “compensar” les indemnitzacions per la modificació del tonatge.

Amb diversos fronts oberts, l’UTE Los Hornillos va recórrer contra la decisió del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de València adduint que l’Emtre havia incorregut en una “manifesta temeritat i mala fe contractual”, amb una revisió de preus prescrita en alguns exercicis.

L’última sentència del TSJCV retrau al director tècnic de l’entitat metropolitana que emetera “dictàmens diametralment oposats” amb les mateixes bases i normes de càlcul. “Certament, la contradicció dels dictàmens del director tècnic de l’Emtre resulten incomprensibles sense una explicació complementària de caràcter tècnic”, indica la sentència.

Sobre la impossibilitat, adduïda per l’empresa, d’aplicar retroactivament la clàusula d’actualització i revisió del cànon, el TSJCV rebutja l’argument, sempre que no hi concórrega la prescripció. En un procés de revisió de preus, es desconeix si tindrà un resultat favorable o contrari a l’Administració, per la qual cosa els seus resultats “poden projectar-se sobre exercicis acabats”, explica la sentència.

Les dues tesis sobre la prescripció

El TSJCV evoca “dues tesis” sobre la prescripció: la de l’Emtre (un termini de cinc anys) i la de l’UTE Los Hornillos (quatre anys). Al seu torn, la doctrina del Tribunal Suprem (TS) manté les mateixes dues interpretacions: la de la secció cinquena de la Sala Tercera del TS (cinc anys de prescripció) i la de la secció primera (quatre anys). Amb aquesta última tesi del TS, “haurien prescrit els exercicis 2014 i 2015”.

No obstant això, la “qüestió nuclear” del contenciós passa per determinar si el preu per a l’aplicació de la fórmula de revisió és el que es va fixar el 2010, a l’inici de la concessió (segons el criteri de l’Emtre) o el del 2013, quan es va produir una modificació del contracte, segons l’UTE Los Hornillos.

Per a fer això, la sentència tracta de dilucidar si es tracta o no d’una modificació substancial que obligue a prendre com a referència el preu del 2010 o el del 2013. L’UTE Los Hornillos considerava que “no s’ha de confondre” la revisió de preus amb la modificació del cànon d’explotació. El TSJ-CV conclou que no s’ha modificat l’objecte del contracte, “però sí les prestacions que estava obligada a fer la concessionària”.

Amb el càlcul de l’Emtre, a l’UTE se li haurien abonat “en excés” un total de 8,2 milions d’euros, si s’agafa l’exercici 2010 com a inici de la revisió de preus. Després de la modificació acordada el 2013, la quantitat abonada en excés a penes seria d’1,5 milions, tal com coincideix el perit de l’UTE i el designat judicialment.

“Fins i tot des de la perspectiva de l’Emtre” (8,2 milions d’euros), “la quantitat a tornar suposaria una modificació substancial”, afig la sentència. El TSJCV, en concloure que els preus es van modificar de manera substancial, agafa com a punt de partida per a futures revisions els “actualitzats” el 2013.

“Els resultats de la resolució de l’Emtre prenent com a referència el 2010 són molt inflats a favor seu, perquè el procés de càlcul s’interromp de manera artificial el 2013 amb la modificació de les bases econòmiques per a calcular el cànon d’explotació”, recorda la sentència.

L’alt tribunal autonòmic declara nul·les les resolucions de l’Emtre i prescrites les liquidacions corresponents al 2014 i el 2015. “Com s’observa, hi ha un saldo a favor de l’Emtre d’1.512.381 euros; ara bé, com que hem declarat prescrites les revisions de preus del 2014 i el 2015, resta un saldo a favor de l’UTE de 33.362,16 euros”, resumeix la sentència, que obliga l’entitat metropolitana a tornar les quantitats amb els interessos legals corresponents.