Les claus de l’error judicial que ha tombat la causa contra la màfia russa lligada a càrrecs del PP

La causa contra una presumpta xarxa de blanqueig de capitals de la màfia russa en la costa valenciana penja d’un fil. La titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Benidorm va dictar el sobreseïment lliure (en la pràctica una absolució abans fins i tot del processament) i l’arxivament de la causa per a quasi una vintena d’investigats per haver-los pres declaració sense haver prolongat el termini de la instrucció. La secció segona de l’Audiència Provincial d’Alacant va estimar els recursos de les defenses, forçant així la magistrada a tombar la causa. No obstant això, un recurs de la Fiscalia Anticorrupció ha paralitzat la decisió, que també incloïa la devolució dels béns confiscats, fins que es resolga l’embolic.

Un garbull judicial que fa perillar seriosament la investigació més gran en una dècada contra el crim organitzat de l’Est a Espanya, duta a terme en secret durant set anys pel grup de blanqueig de la Policia Nacional i Anticorrupció i amb l’assistència operativa d’Europol.

Malgrat el parèntesi fins que l’Audiència Provincial d’Alacant resolga el recurs del ministeri fiscal, la interlocutòria de la secció segona que va estimar en un primer moment els recursos de les defenses, a què ha tingut accés elDiario.es, aporta claus que permeten entreveure la dificultat de mantindre viva la causa. Les defenses dels investigats van sol·licitar amb èxit que es deixara sense efecte la citació a declarar dels investigats, pel fet de depassar-se “amb escreix el termini d’instrucció” previst en l’article 324 de la Llei d’enjudiciament criminal, una limitació polèmica dels terminis introduïda pel Govern de Mariano Rajoy el 2015.

Així doncs, les investigacions judicials a Espanya tenen un termini màxim de dotze mesos des de la incoació de la causa. No obstant això, el jutge pot acordar pròrrogues successives per períodes iguals o inferiors a sis mesos, d’ofici o a instàncies de les parts. En tot cas, si abans de la finalització del termini inicial o d’alguna de les pròrrogues el jutge no dicta la resolució, “no seran vàlides les diligències acordades a partir d’aquesta data”.

I aquest és precisament el cas de la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Benidorm. La magistrada va acordar la declaració dels investigats “sense que el termini d’instrucció s’haja prorrogat en forma”. Tal com recorda la secció segona de l’Audiència Provincial d’Alacant, “la jurisprudència ha entés de manera estricta el mandat del legislador considerant nul·les totes les diligències que pogueren practicar-se transcorregut el termini estipulat legalment per a la instrucció”.

Anticorrupció s’escuda en una circular de la Fiscalia General de l’Estat (FGE) que avala la pràctica de diligències una vegada finalitzat el termini d’instrucció. No obstant això, l’Audiència Provincial d’Alacant s’inclinava més aviat per la jurisprudència del Tribunal Suprem (TS) oposada a aquesta tesi. Així doncs, una sentència del TS del 27 de maig de 2021 “marca doctrina” pel fet de negar qualsevol possibilitat de “rehabilitació” de les diligències ordenades una vegada transcorregut el termini d’instrucció.

“El termini fixat no és de caràcter ‘voluntarista’ o corregible. És de compliment obligat”, diu la sentència de l’alt tribunal. Per al Suprem, “no hi ha esmena possible”. La sentència del TS va suposar la nul·litat de les actuacions per no ser “possible legalment continuar les diligències prèvies pels tràmits del procediment abreujat pel fet de no haver-hi declaració vàlida de l’investigat en el període d’instrucció, abans de la seua expiració”. La segona sentència, del 20 de gener de 2022 també al·ludia a la nul·litat de la declaració dels investigats fora de termini.

El TS “s’ha pronunciat en sentit contrari”

No obstant això, per embolicar encara més la troca, la secció segona de l’Audiència Provincial d’Alacant reconeix que “pot plantejar dubtes l’extensió d’aquesta doctrina a la declaració dels cridats com a investigats [anteriorment denominats imputats], atesa la singular rellevància d’aquesta diligència”. La interlocutòria recorda que la circular 1/2021, de 8 d’abril, de l’FGE és “favorable” a les diligències per a citar a declarar fora del termini de la instrucció “en estimar que, a més del seu caràcter d’investigació, suposa una garantia de l’exercici del dret de defensa”.

Els fiscals José Grinda i Juan José Rosa s’escuden precisament en aquesta circular, però la secció segona de l’Audiència Provincial d’Alacant ja sostenia que “el Tribunal Suprem s’ha pronunciat en sentit contrari en dues resolucions”. Així doncs, la interlocutòria de la secció segona estimava que “la raó assisteix els recurrents i s’han de deixar sense efecte les declaracions interessades per haver-se produït fora de termini”.

La causa per la presumpta xarxa de blanqueig de capitals del crim organitzat de l’Est en la costa valenciana va anar desinflant-se després del sobreseïment acordat per al regidor de Seguretat de l’Ajuntament de Benidorm, Lorenzo Martínez Sola, i per a l’expresident del PP d’Altea Jaime Sellés. La presumpta xarxa movia “substancioses quantitats monetàries entre Espanya i Rússia sense cridar l’atenció de les autoritats” per invertir-ho posteriorment en els sectors de l’oci, de l’hostaleria i immobiliari de la costa valenciana, segons les perquisicions policials.

La jutgessa instructora detallava en una resolució anterior la “forma piramidal” de la presumpta trama, coronada en la cúspide per “empresaris russos reconeguts al seu país d’origen, usats per les organitzacions criminals exsoviètiques i vinculades a aquestes i als seus membres per poder dur a terme els seus negocis sense despertar sospites”.

Els pretesos fons il·lícits provenien de la cúpula del crim organitzat rus d’“alt nivell criminal”, segons dades d’intel·ligència policial d’Europol. Per davall de la piràmide se situarien pretesos blanquejadors i empreses pantalla, testaferros i transportistes d’efectiu, a més de membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, que fins i tot haurien fet tasques de seguretat i de cobrament de deutes.