Lucía Beamud: “El València CF ha de presentar un pla de mobilitat i condicionar l’estadi per a pista d’atletisme i 70.000 espectadors”

La possible reactivació del nou estadi del València CF, les obres del qual compleixen 13 anys parades, s’ha convertit en un dels temes més controvertits per a les institucions per la seua complexitat jurídica. Els continus incompliments del club en els terminis establits en l’actuació territorial estratègica (ATE), el pla urbanístic dissenyat el 2012 i aprovat el 2015 per possibilitar el trasllat del Mestalla de l’avinguda d’Aragó a l’avinguda de les Corts Valencianes, han obligat els dirigents polítics a iniciar l’expedient de caducitat d’un projecte que atorga importants beneficis urbanístics a l’entitat esportiva, vinculats a la construcció d’un estadi amb una sèrie de característiques d’aforament i equipaments.

Conscient del projecte complex i de la importància del València CF per a la societat valenciana, el Govern valencià va atorgar al club un termini de 90 dies, que acaba el 20 d’abril, perquè presentara el projecte del nou estadi i les garanties econòmiques per a finançar-lo, com a ultimàtum per a mantindre-li aquests avantatges urbanístics consistents en edificabilitat comercial. L’entitat, pilotada pel magnat Peter Lim com a màxim accionista, va presentar el projecte a l’Ajuntament per a obtindre les llicències i les garanties econòmiques en les conselleries d’Economia i Política Territorial, que han de decidir en virtut de diversos informes si mantenen aquests beneficis.

La regidora d’Espai Públic, Igualtat i Pobles de l’Ajuntament de València, Lucía Beamud, de Compromís, encarregada de tramitar la llicència per a reprendre les obres del nou estadi, explica tots els detalls del projecte presentat i afirma que “el conveni s’ha de complir sí o sí”, que exigiran “el millor possible” i que s’han de “renegociar els terminis en funció del que passe amb el planejament i amb l’ATE”. A més comenta altres temes, com la situació del Sidi Saler i afirma que el reglament faller ha de complir els paràmetres d’igualtat

Què és exactament el que els ha presentat el València CF i el que els ha demanat pel que fa a les llicències?

El València CF el que ens ha demanat és una modificació de la sol·licitud de llicència que ells en el seu moment ja van presentar. Nosaltres des d’Activitats, a principis de mes, vam tindre un primer contacte amb representants del club i de part de l’equip tècnic que ells tenen contractat. Va ser una primera presa de contacte, vam estar revisant el projecte i ja els vam dir que havíem de veure’l amb més profunditat, però sí que ja hi vam veure un parell de coses que els vam apuntar que havien de corregir sí o sí.

Quines coses?

En primer lloc, pel que fa a l’aforament, ells marcaven 66.000 i el conveni que va signar el club amb l’Ajuntament és molt clar: ha de tindre un aforament mínim de 70.000 espectadors i els vam dir que això sí o sí que ho havien de modificar, que el conveni és el que és i s’ha de respectar en tota regla.

Com s’ho van agafar els representants del club?

Bé, ells ens van dir que ho estudiarien i que ho incorporarien, que ho modificarien en la mesura que fora possible en aquest sentit. Estem esperant que donen aquesta resposta i entenc que deuen estar a l’espera de veure què passa amb la resolució de l’actuació territorial estratègica (ATE), entre altres coses.

En quins altres temes van incidir?

Vam estar parlant també d’altres temes més tècnics, com ara accessibilitat i evacuació. Ells determinen molt bé la part esportiva en si mateixa i després hi ha una part que és comercial i que en el projecte la plantegen de manera independent, que l’ús comercial es puga continuar donant encara que no hi haja partit. Això sí que ho havien d’aclarir molt bé: com serien els accessos, les eixides, les evacuacions els dies que no hi ha futbol.

Se’ls ha exigit algun altre aspecte del conveni a més dels 70.000 d’aforament?

Si un es llig el protocol, i crec que està marcat en el primer conveni, perquè es fan fins a tres convenis diferents amb l’Ajuntament, sempre s’estableix que l’Ajuntament ha de donar el vistiplau al projecte que es presente amb el planejament que siga aplicable. Aquesta va ser la primera reunió que vam tindre de primera presa de contacte, però de segur que en tindrem moltes més, perquè aquest tema és de summa importància. Parlem no sols de l’estadi per al València CF, per als seus aficionats i aficionades, sinó de resoldre aquest tema, que és molt important, perquè ací tenim el vell Mestalla amb aquella sentència d’enderrocament d’una sèrie de graderies. Per tant, aquest tema s’ha de resoldre. Però a més és que hi ha un forat a Benicalap on hi ha previst un poliesportiu i també estan veient-se perjudicats i hi ha una sèrie d’obligacions que s’han de posar damunt la taula.

Entenc, llavors, que el que presenten és un projecte bàsic. Quines diferències ofereix respecte d’altres de presentats anteriorment?

Sí, presenten el projecte bàsic i efectivament hi ha diferències. L’aforament que ja hem comentat, una altra diferència que es presenta afecta la coberta. A més, el projecte anterior presentava una façana molt més opaca, més tancada i aquesta és molt més lliure i oberta des de l’exterior a l’interior. L’altra diferència seria el tema de l’aparcament, però clar, l’ATE ho permet. En el planejament inicial, que es basa en el pla general d’ordenació urbana (PGOU) i el sector d’Ademús, s’estableix que s’havien de fer un mínim de 3.500 places. L’ATE, el que diferencia pel que fa a planejament, que és el que està en vigor ara mateix, és que l’aparcament no està vinculat a l’ús esportiu, sinó només al comercial, per tant no tenen l’obligació de fer aquestes 3.500 places, perquè l’ATE no ho determina d’aquesta manera. Aquesta és una diferència que em va cridar l’atenció per tots els problemes que es generen actualment als voltants del Mestalla. Tot això ha d’anar acompanyat d’un pla de mobilitat que hauran d’incorporar. S’ha d’anar estudiant i anar veient.

L’Ajuntament podria exigir en aquest pla de mobilitat més places d’aparcament de les 450 que preveu el club?

Aquest pla de mobilitat, segons es determina per l’ATE, ha d’estar aprovat per l’Ajuntament i per la conselleria competent de la Generalitat. Abans de l’aprovació de l’ATE sí que s’establia una reserva de places més àmplia, però el planejament de l’ATE l’elimina com a obligació. Tot i així, els vaig insistir en aquest pla de mobilitat, perquè l’Ajuntament ha de garantir que aquesta instal·lació no repercutirà en la mobilitat de la ciutat i en el barri. Per tant, han de tornar a presentar el projecte amb aquestes qüestions corregides: aforament, accessos i evacuacions fora d’ús esportiu i pla de mobilitat.

Diu alguna cosa el projecte bàsic sobre la possibilitat d’instal·lar plaques solars en la coberta i sobre la pista d’atletisme?

En el projecte bàsic adjunten unes quantes addendes. Una és el tema de les plaques. En la presentació que ens van fer van mostrar molt d’interés a poder desenvolupar aquesta part. Sí que es preveuen les opcions tècniques perquè es puga desenvolupar aquesta pista d’atletisme que està establida també en el conveni i, per tant, tenen l’obligació de fer-la, però no l’acaben de desenvolupar. Deixen les condicions tècniques perquè es puga desenvolupar en un futur, però no hi ha un pressupost concret sobre això. És una altra qüestió sobre la qual els vam cridar l’atenció en el sentit que s’ha de garantir perquè es puga dur a terme en un moment donat la pista d’atletisme per a algun esdeveniment concret que puga acollir la ciutat.

Quant al terciari interior de l’estadi i al museu, concreten alguna cosa o queda pendent de desenvolupament?

No ho desenvolupen. Si que estableixen on estaran aquests usos terciaris, però no determinen a què es dedica cada cosa, perquè ací hi ha bars, cafeteries, la botiga del club, el museu... hi ha diversos elements. Sí que tenien la part del museu una mica més determinada, on la volien situar per les eixides i les entrades com un focus d’atracció, però no es desenvolupa el que és l’activitat. L’obra de l’estadi sí, és a dir, el continent, però el contingut, que seria l’activitat d’aquest terciari, no el desenvolupen en aquesta modificació, per això la insistència en el que comentàvem abans d’evacuació i accessibilitat. Si desenvolupes la part esportiva, però no la terciària, ha d’estar molt ben justificat i garantit que es desenvoluparà en un termini curt o mitjà.

Llavors, ells han demanat la llicència d’obres només per a la part esportiva?

Sí, ara només per a la part esportiva. La part terciària està per determinar, perquè, com deia, aquesta és una primera presa de contacte; tindrem més reunions i hem de parlar de tots aquests temes, de com es desenvoluparà i quines garanties hi haurà que aquestes parts es desenvoluparan de manera efectiva. Ells van comentar que havien d’acabar de determinar qui serien els operadors que estarien per fer el desenvolupament de l’activitat.

En aquestes apreciacions d’aforament, se’ls ha exigit que arriben d’inici a 70.000 espectadors sense necessitat de tapar amb membranes o lones una part de les graderies?

El que nosaltres els hem insistit molt és que l’estadi ha d’estar preparat per a 70.000, que és el que estableix el conveni i si, després, per les casuístiques, preveuen que en necessiten menys, ja és una qüestió de gestió interna del club mateix, però l’estadi ha d’estar preparat per a 70.000 espectadors i això és el que els vaig exigir i es van comprometre a estudiar.

Quant a l’ATE, si finalment s’anul·la per l’expedient de caducitat obert, es retardarien els terminis per a obtindre la llicència per a iniciar les obres?

Ací el que s’ha de deixar clar és què passa amb la caducitat de l’ATE, perquè fins hui no ho sabem. És a dir, si es caduca l’ATE, què passa amb les obligacions del club amb la ciutat establides en l’ATE. Decauen també? Si caduca l’ATE, el planejament vigent que estableix l’ATE decau també? Què passa amb les obres que ja s’han materialitzat i que segons l’ATE s’han de retrotraure? Són tres preguntes a què no hi ha una resposta clara i que hem traslladat en un informe a la Conselleria de Territori. Amb tot això, si es caduca l’ATE, com tot apunta, la llicència de l’estadi es pot portar avant, però hi ha una sèrie de qüestions, com per exemple el tema de l’aparcament de l’estadi o l’edificabilitat comercial que en el planejament anterior no estava, o el terciari inclòs en el nou estadi, tot això ho desenvolupa l’ATE. Llavors ens trobem en una situació en què la part esportiva de la llicència la podem donar, que és el que han presentat. Però la resta es quedarà sense planejament o caducaran l’ATE mantenint el planejament, però restringint les obligacions? Són preguntes que és interessant que es puguen contestar. No hi ha un problema de caducar l’ATE, però hi ha conseqüències per a bé i per a mal que s’han d’aclarir i amb això nosaltres saber a què ens atenim a l’hora d’atorgar la llicència.

Amb aquest horitzó, seria factible encetar les obres a l’octubre tal com pretén el club?

El que sí que els vaig dir és que caldria renegociar els terminis, perquè, a tot això, encara el planejament no està del tot clar en funció del que passe amb l’ATE. D’altra banda, l’Ajuntament ha de revisar i donar la conformitat al projecte i el que garantirà en tot moment la Regidoria d’Activitats és que siga el millor estadi per a la ciutat. Tot això s’ha de parlar i traçar un calendari de reunions concretes i anar pas per pas, que és de l’única manera que ixen els projectes.

Què opina de les al·legacions de Meriton en què atribueixen a l’Ajuntament, i en part a la seua regidoria, els retards en el compliment de l’ATE?

Parlem que tot es va iniciar amb un protocol que es va signar el 2004. Després hi ha diferents convenis, després modificacions del planejament, després l’ATE, la modificació de l’ATE, amb terminis per a garantir que es compliren els compromisos del club amb la ciutat. I s’ha vist que no s’han complit. A mi sempre que el club o una altra persona o institució m’ha demanat una reunió m’he reunit i ací està el cas per exemple del pavelló Arena. Quan es duen a terme els acords que s’estableixen, la relació flueix. Un altre exemple, a l’hospital Vithas de Malilla en 8 mesos se li ha concedit la llicència.

Els seus socis del PSPV els han acusat de ser “lobbistes de Meriton”. Quina opinió li mereix?

Sincerament crec que són declaracions que estan fora de lloc, perquè no responen a cap realitat. Crec que hem de reduir aquest soroll, perquè al final ens hem de centrar en la faena, que és solucionar un problema que té la ciutat de València i intentar aconseguir el millor estadi possible. De converses amb Meriton n’hem tingut, igual que en va tindre la conselleria, perquè ara mateix és qui té la representació del club, és amb qui ens hem de reunir. Després estan les opinions que cadascú puguem tindre. Jo personalment considere que és important posar en valor mesures com les que ha presentat Joan Baldoví per a la Llei de l’esport, que justament parla de la democratització dels clubs, cosa que en un tema com el del València CF, on moltes vegades s’ha vist que s’ha menystingut l’afició, perquè és molt important. Però amb independència d’això, que són opinions més personals, el que hem d’estar és centrats en la faena i a solucionar aquest problema que tenen ara mateix la ciutat, l’afició i el club. Un problema que consisteix a aconseguir aquest estadi, el millor possible, millor que l’actual, i nosaltres com a Administració exigir que es complisquen les obligacions del club amb la ciutat. No s’ha d’oblidar que, al final, si ens retrotraiem en el temps, tot aquest garbull parteix de l’època del socialista Aurelio Martínez com a president de la Fundació del València, que durant el procés de venda va deixar pendents totes les obligacions de Peter Lim amb la ciutat.

Canviant de tema, és factible fer una residència a l’hotel Sidi com demana l’associació de veïns Devesa-el Saler?

Hem procedit a la caducitat de la llicència, ja que hi ha unes quantes qüestions. La propietat ha d’acabar d’acreditar que té potestat per a poder fer aquesta sol·licitud de llicència, però, independentment d’això, cal recordar que aquest edifici està fora d’ordenació substantiva, cosa que significa que només es poden fer obres de manteniment i conservació. A ningú se li escapa que a aquest edifici li fa falta molt més, perquè ja està més d’11 anys tancat. A més, des d’aquest Ajuntament sempre s’intenta recuperar els elements naturals de la Devesa que en el seu moment van ser urbanitzats. En la mesura que queden en desús, es fa per recuperar aquesta part d’espais naturals. En aquest sentit, la proposta dels veïns té el mateix problema, no es poden atorgar noves llicències.

S’ha comunicat ja a la propietat del Metropol la idea de la Generalitat d’adquirir l’immoble en virtut dels pressupostos participatius?

Com diu, això són pressupostos participatius de la Generalitat i ací qui millor pot respondre són ells. La propietat va demanar aquesta sol·licitud de llicència, que suposa l’enderrocament de l’edifici per a la construcció d’un hotel. Fa uns mesos la vicealcaldessa Sandra Gómez va dir que havia acordat amb la propietat la conservació de la façana. Això és el que tenim i fins a la data la propietat no ha presentat aquesta modificació de projecte per a conservar la façana. Mentrestant, la tramitació de la llicència ha d’avançar, perquè és un acte reglat, però encara no se’ls ha donat.

En quina situació està l’hotel que es pretén construir en un pati interior de la Saïdia?

La propietat va demanar la llicència, es va fer l’informe de compatibilitat i va eixir a exposició pública. Ací és quan les veïnes i els veïns expressen el seu desacord per múltiples raons que comprenc perfectament. El que salta a la vista és que el pla general està desactualitzat i que hi ha una sèrie de detalls que permeten que es puguen desenvolupar aquesta mena d’activitats en uns emplaçaments o en unes zones que ja estan molt consolidades. No s’haurien de donar, però clar, el planejament està determinat així. Hi ha una faena a fer respecte al pla general i els usos del turisme. Sobre el projecte en concret, ja he tingut dues reunions amb veïns i veïnes, una de recent. Estem treballant per veure quines alternatives podem tindre per a donar una solució a aquest problema, valorant totes les opcions i negociant, però és tot molt prematur. Tot i així, aquest projecte en aquesta zona tancada no és el més idoni. Cal buscar una solució dins de la normativa.

Com es pot solucionar el mal endèmic de l’embós de les llicències?

Nosaltres, quan vam arribar a l’Ajuntament el 2015, ens vam trobar amb més de 8.000 expedients i ara estem en uns 3.000, amb la qual cosa la diferència és important. Estem sent més àgils sobretot amb els informes de compatibilitat urbanística. A més, pel que fa a Activitats, reforcem molt la part de registre i de compatibilitat, que és el primer informe que es fa per a veure si un projecte és viable o no. Això no significa que no hàgem de continuar invertint esforços, perquè 3.000 són molts expedients, encara que l’anterior era l’abisme. Per a millorar la gestió tenim en marxa la licitació de la digitalització dels expedients que estan en l’arxiu intermedi. Ara tenim 185.000 expedients que estan en paper i els digitalitzarem tots. D’altra banda, tenim el projecte ja licitat del registre d’obres i activitats. Aquest registre es nodrirà d’aquesta digitalització d’expedients, del PIAE, l’eina de gestió d’expedients de l’Ajuntament, i del cadastre o altres bases de dades externs com el Col·legi d’Arquitectes. D’aquesta manera, tindrem en una mateixa eina una base de dades única que permet més transparència i més agilitat en la tramitació, ja que hi haurà normativa urbanística i de tota mena i permetrà saber quina és la compatibilitat urbanística. Tot això s’agilita i estarà operatiu en una mica més d’un any. Un altre element important que s’implantarà és actualitzar l’ordenança d’obres i activitats, que ja està en consulta pública.

Les falles iniciaran un procés d’actualització del reglament faller. Se’ls donarà alguna recomanació en matèria d’igualtat perquè la tinguen en compte?

Evidentment, les falles tenen els seus processos de diàleg, de participació i de codecisió, però qualsevol norma després ha de tindre el seu informe d’impacte de gènere. L’informe anirà d’acord amb la llei LGTBI o la llei trans, amb la llei d’igualtat i amb la diferent normativa que tenim en vigor, perquè s’ha fet un gran esforç en aquestes dues legislatures per dotar de drets tota la ciutadania. Com en tota normativa, quan hi haja un esborrany, es farà aquest informe que ha de garantir que es compleix tota la normativa i que allò que es regule en aquest reglament garantisca la igualtat, la promoga i evite que es done qualsevol situació de desigualtat.