Mazón confia en un augment del 15% de l’aportació de l’Estat per a quadrar els primers pressupostos de la Generalitat Valenciana amb Vox

“Fer més amb menys”. És la fórmula que ha emprat la consellera d’Hisenda i portaveu del Govern valencià, Ruth Merino, per a explicar els seus primers pressupostos autonòmics. Els primers comptes públics elaborats per l’executiu bipartit del PP i Vox incrementen l’import total i l’anomenada despesa real –el pressupost no financer–, esquivant així les previsibles retallades anticipades amb el canvi de govern. Durant setmanes, diferents membres del Consell van avançar que els comptes serien “durs”, van emfatitzar el context d’austeritat econòmica i de “despesa supèrflua”, mentre l’ordre d’elaboració de la Conselleria d’Hisenda marcava una revisió de totes les partides. El projecte de pressupostos aprovat dilluns suposa un total de 29.732 milions d’euros, un 4,5% més que l’anterior, amb una despesa real de 22.670 milions, un 2,3% per damunt de l’últim del PSPV, Compromís i Unides Podem.

L’executiu ha aconseguit quadrar uns comptes encara més expansius que els dels seus antecessors d’esquerres, que van fer gala any rere any durant huit exercicis d’augmentar les partides. Des del 2015 tots els pressupostos de l’aliança del PSPV, Compromís i Unides Podem han sigut els més socials de la sèrie històrica, i el Consell del PP i Vox no havia de quedar-se arrere. Ho han aconseguit, malgrat renunciar a incorporar la partida de 1.350 milions d’euros de l’infrafinançament, que sempre han criticat com a “fictícia”, i malgrat renunciar a una recaptació de 390 milions d’euros de la seua reforma fiscal, la rebaixa de l’impost sobre successions i donacions a les rendes altes, segons les estimacions de la titular d’Hisenda. En concret, la recaptació cau a quasi la meitat, amb 180 milions d’euros previstos.

Com es converteix llavors menys en més? D’una manera similar al que el feien els anteriors gestors: confiant en les transferències de l’Estat. No hi ha partida reivindicativa del finançament autonòmic, però sí de la despesa sanitària als desplaçats, l’anomenat ‘foga’, que són 926 milions d’euros que el Consell ha reclamat formalment a l’executiu central. El projecte pressupostari estima que el Govern central proveirà d’un 16% de recursos més la Comunitat Valenciana que enguany, amb 12.800 milions d’euros del sistema de finançament i 2.700 de la liquidació de l’any 2022. Fins hui, el Govern central ha abonat 9.635 milions d’euros en lliuraments a compte del sistema de finançament, davant dels 8.482 de l’any anterior. La previsió es basa en un informe de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que estima una millora de recursos per al conjunt d’autonomies, a més de comptar amb una millor previsió de les regles fiscals, que donen un marge del 0,1% del dèficit.

La retòrica sempre conté clivelles. Si bé és cert que el global del pressupost no es retalla, i que les conselleries que abasten la despesa social tampoc descendeixen, sí que ho fan algunes partides: en polítiques d’ocupació, canvi climàtic, construcció de centres educatius, justícia gratuïta o memòria democràtica. També el sector públic i l’estructura d’agències que va crear el Botànic, que es redueix en 300 milions d’euros. “En cada conselleria s’ha analitzat de què es podria prescindir per a prioritzar el que és necessari”, ha afirmat Merino. El Consell ha evitat rebaixar el pressupost de la televisió pública, fins i tot l’eleva lleugerament: la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, l’ens que gestiona la radiotelevisió pública valenciana À Punt, tindrà un milió d’euros més, 84 milions en total. En serveis socials, la renda valenciana d’inclusió a penes creix un 0,6%, i la partida per a habitatge es redueix un 15%, segons han criticat PSPV i Compromís.

Les conselleries de Vox a penes gestionen un 4,4% del pressupost global i són les que menys recursos tenen. La major part han vist minvades les seues competències, esqueixades d’altres departaments, com és el cas de Cultura, si bé adquireix el rang de Vicepresidència primera. El departament de Vicente Barrera tindrà un 5% de pressupost menys, uns 12 milions d’euros, mentre que Justícia redueix partides com la prevenció d’incendis o l’atenció gratuïta. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) tindrà 3,89 milions d’euros durant el pròxim exercici, uns 225.000 euros més que l’any anterior. En aquest exercici s’inclouen dins de les línies d’ajudes de la Vicepresidència primera i Conselleria de Cultura i Esport, dues subvencions de 50.000 euros per a les entitats Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Incertesa en les previsions

L’executiu del PP i Vox ha hagut de fer el pressupost quasi a cegues, com han comentat més d’una vegada, atés que no compten amb resposta del Govern central. L’executiu autonòmic culpa d’aquesta incertesa el Ministeri d’Hisenda, que encara no ha enviat a les autonomies les previsions econòmiques per a poder fer els comptes públics. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha mostrat especialment sever i ha retret dilluns al president del Govern, Pedro Sánchez, que estiga “més pendent de perdonar Puigdemont que d’ajudar-nos les comunitats a mantindre i a sostindre i a reforçar els serveis socials, l’educació, la igualtat, la sanitat”.

A l’escenari d’incertesa se suma la reducció de Fons Europeus, que passen de 1.164 milions d’euros el 2023 a 530 milions el 2024, quasi la meitat. A més, el pressupost preveu 1.341 milions del capítol del deute, que passa de 6.607 milions en el pressupost inicial del 2023 a un total de 7.948 milions entre venciments de deute i interessos.

Retallada d’inversions

L’altre pilar que sustenta el creixement són els romanents de les inversions no executades l’any passat. El projecte de llei aprovat dilluns permet que les conselleries utilitzen les partides que no s’han executat, que, amb data de setembre xifren en 1.200 milions d’euros. El capítol d’inversions, un dels que es veu minvat, reflecteix una xifra similar en les seues estimacions per al 2024, cosa que, si no varia, minvarà la capacitat de fer projectes per a l’any 2025.

Segons la titular d’Hisenda, la baixa execució dels fons de mecanisme de recuperació i resiliència –els fons europeus que transfereix el Govern central– s’ha traduït en “un potencial d’inversió més gran” per a alguns departaments respecte del que reflecteix el pressupost inicial. Quan es produïsca la liquidació de l’exercici 2023, previsiblement el febrer de l’any que ve, aquestes quantitats pendents s’incorporaran al pressupost del 2024, ha indicat, recordant que poden gastar-se fins al 2026.

En matèria d’inversions, els comptes preveuen un descens del 18%, amb 1.228 milions d’euros (250 milions menys dels previstos per a aquest exercici), un fet a què el Consell lleva ferro, assegurant que l’important és l’execució de la inversió. “De res serveix pressupostar quantitats ingents i quedar-se en el 10% de l’execució. Això no és gestionar i genera frustració”, ha subratllat la titular d’Hisenda. Es mantenen inversions estratègiques com 7 milions d’euros per a Ford (4 menys que l’exercici anterior) i 3 milions per a PowerCo, l’empresa de la gigafactoria de bateries de Sagunt.

En matèria de Sanitat, una de les grans partides a què es dedica gran part de la inversió esperonada pels fons europeus, es destinaran 331,6 milions d’euros per a l’any que ve, davant dels 412,3 milions d’aquest exercici. El total pressupostat de la Conselleria de Sanitat és de 8.504 milions d’euros, el més alt fins a la data, amb la creació d’una Direcció General d’Atenció Primària i 20 milions d’euros més en salut mental. En aquest departament les partides pressupostades es concentren en l’exercici 2024, i queden a zero els anys 2025, 2026 i 2027, cosa poc habitual.

Les partides més importants se les emporten el nou Hospital d’Ontinyent (10,7 milions), el centre de salut i especialitats de Campanar a València (9,9 milions), l’ampliació de l’Hospital Clínic de València (41,2 milions), les reformes dels centres d’atenció especialitzada de la Marina Baixa (24,2 milions) i d’Elx (14,9 milions) o l’ampliació de l’Hospital d’Oriola (26,4 milions).

Quant a emergència climàtica i transició ecològica, s’executa una tisorada important pel fet de passar les inversions dels 20 milions d’aquest exercici als 5 milions previstos per al 2024.