El País Valencià en blanc i negre: memòria gràfica de la Transició

Agressió a l'alcalde de València, Ricard Pérez Casado, el 9 d'Octubre del 1979.

“La memòria gràfica és el testimoniatge més indiscutible de molts fets que van passar en aquell moment que si te’ls expliquen no te’ls pots creure per com d’insòlits que eren: un grup de gent pegant-li a l’alcalde davant la Policia, està documentat gràficament”. La veterana periodista Rosa Solbes (Alacant, 1950) s’ha encarregat de contextualitzar les fotografies que componen l’acurada edició de Trets. Imatges de la Transició valenciana (Alfons el Magnànim, 2022), un repàs per la memòria gràfica del País Valencià durant el període immediatament posterior a la mort del dictador Francisco Franco.

Mig miler d’imatges en blanc i negre, captades per l’objectiu del fotoperiodista Josep Vicent Rodríguez (Meliana, 1950), que immortalitzen els canvis socials i polítics a València i els elements que van batallar per anul·lar-ho mitjançant els punys i les pistoles. “El paper dels fotògrafs en aquella època és fonamental”, assenyala Rosa Solbes.

“S’ha de dir que aquesta no és la història de la Transició valenciana, és la visió en concret d’un arxiu particular d’un professional que va treballar en aquells temps”, puntualitza Josep Vicent Rodríguez, actiu militant antifranquista que va publicar les seues primeres fotos en el setmanari comunista Cal Dir.

Solbes i Rodríguez van coincidir en la mítica revista Valencia Semanal i també en Interviú, Tiempo o La Calle, entre altres publicacions. Una època “complicada”, segons recorda l’autor, ja jubilat. “A mi en concret la Policia em va pegar unes porrades a les cames i, a més, l’extrema dreta actuava de manera molt contundent contra la gent que volíem deixar el testimoniatge gràfic del que passava, no eren moments fàcils”, recorda el fotoperiodista. “Et senties coaccionada i amenaçada, però no hi havia més dallonses que eixir al carrer”, tercereja Rosa Solbes.

L’obra recull imatges mítiques de la retina col·lectiva del País Valencià, des de la preautonomia i els primers governs democràtics en quatre dècades a l’Ajuntament de València i al Palau de la Generalitat fins al retrat del fotoperiodista Francesc Jarque, arrestat mentre treballava en una manifestació ecologista no autoritzada, condemnat a un mes i un dia de presó i posteriorment indultat gràcies a les gestions del seu advocat, Alberto García Esteve.

El llibre inclou també les lluites sindicals en enclavaments industrials com Sagunt, amb la traumàtica desindustrialització com a teló de fons. A més dels impressionants testimoniatges gràfics sobre l’assassinat del sindicalista àcrata Valentín González, el seu soterrar i la vaga general convocada en protesta per la mort del jove.

Els lectors més joves se sorprendran reconeixent carrers, places i espais característics de la ciutat que han mutat en les últimes dècades. Des del centre històric, amb els voltants de la plaça de la Mare de Déu atestats de cotxes estacionats, fins a l’antic llit del riu Túria abans de convertir-se en un esplèndid pulmó verd.

Altres apartats rescaten anècdotes que reflecteixen tota una època. Dos personatges excepcionals –l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán i el crític gastronòmic de Cambio 16 Xavier Domingo— apareixen davant d’un arròs amb les seues culleres de fusta en posició de descans en la paella. Un acte de solidaritat amb Antonio Vergara, a qui li havia caigut una querella per injúries greus, al juliol del 1977, per part del restaurant Río Miño arran d’una crítica publicada en la Cartelera Turia. A Vergara li demanaven ni més ni menys que cinc milions de pessetes d’indemnització i sis anys de desterrament.

Manuel Vázquez Montalbán i Xavier Domingo després de la seua declaració com a testimonis en la querella contra el crític gastronòmic Antonio Vergara. JOSEP VICENT RODRÍGUEZ

El llibre rescata l’emergència del feminisme i les mobilitzacions contra les agressions sexuals (res de nou davall el sol), dels moviments LGTBI o de l’ecologisme i les manifestacions per a la conservació de l’antic llit del riu Túria. “En aquella època esclaten moviments socials amb unes característiques pròpies que fins aquest moment no s’havien pogut mostrar”, explica Rosa Solbes, que destaca el paper dels mitjans de comunicació progressistes com a altaveu “de l’existència real d’aquests fenòmens”. “Recorde les primeres manifestacions ecologistes per a promoure la bicicleta o contra les nuclears, eren bastant minoritàries, però són moviments que no sabíem que existien fins que la gent es troba en un marc de llibertat acceptable”, postil·la la periodista.

“En realitat”, abunda el fotoperiodista, “s’estrenaven moltes coses, era una època apassionant, perquè constantment hi havia manifestacions de dones al cap de 40 anys de franquisme, l’eixida als carrers dels homosexuals o el transvestisme”.

Un altre retrat fi d’època apareix en un parell de dobles pàgines de fumadors elegantment retratats cigarret en mà. “Hi ha una part lúdica en el llibre que va ser ocurrència meua, vaig veure que tenia quasi tots els protagonistes fumant”, explica Josep Vicent Rodríguez.

L’apartat de cultura del llibre immortalitza tota una generació d’intel·lectuals que ha passat a la història. Rosa Solbes destaca el “rescat de l’oblit” de “persones de primera categoria que havien sigut amagades o exiliades i de les quals mai en la vida havíem pogut llegir una entrevista o una biografia”. “Per a mi”, afig la periodista, “va ser de les coses més interessants del meu treball en aquella època, conéixer tanta gent que en la ignorància del passat tornava o eixia de casa, com els artistes Josep Renau o Artur Ballester”. “Parlar amb la família Gaos va ser un goig i un privilegi”, postil·la.

“Dels intel·lectuals de l’època, a Renau va ser a qui més vegades vaig fotografiar”, recorda Josep Vicent Rodríguez. “Hi ha un fotomuntatge que va fer amb una foto meua que em fa moltíssima il·lusió i conserve una càmera que va pertànyer a Renau, tinc aquest record també”.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats