Pérez Pont, gestor cultural destituït per Vox a València: “Resulten preocupants els signes d'inici d’una repressió”

José Luis Pérez Pont (Alacant, 1972), gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i director del Centre del Carme-Cultura Contemporània, va ser destituït el 21 de novembre passat pel nou conseller de Cultura, l’extorero de Vox Vicente Barrera. Pérez Pont deixa unes xifres de visitants mai vistes en el centre cultural, situat en ple barri del Carme de València, a més d’una reguera de mostres de solidaritat per la seua etapa al capdavant de la institució pública d’art contemporani.

En aquesta entrevista amb elDiario.es, Pérez Pont repassa els seus set anys i mig com a gerent i el procés de destitució tan sonat. Considera que ha sigut “particularment greu” per les “formes que s’hi han emprat” i alerta que la Conselleria de Cultura, en mans del partit d’extrema dreta, manté una “voluntat d’interferir en els continguts que es programen en les institucions culturals”. Amb una plantilla de tan sols 13 treballadors, José Luis Pérez Pont, que va accedir al càrrec mitjançant un concurs públic, deixa 2,5 milions de visitants en el seu haver.

El mateix dia de la seua destitució, una concentració va reunir uns quants centenars de persones a l’entrada del centre artístic. Els manifestants, vinculats a la cultura o veïns del barri acostumats a un espai capdavanter de la ciutat, van cridar “gràcies”.

Com va viure la reunió que va acordar la seua destitució el passat 21 de
novembre?

Amb impotència, perquè es plantejava una qüestió que posava en dubte la meua
gestió al capdavant de la institució durant aquests set anys i mig, 
però en cap moment se'm va demanar, ni vaig poder donar cap mena d'explicació. Ni abans ni durant eixa reunió.

Els nous responsables de Vox en la Conselleria de Cultura sostenen
que s'han comés “greus” irregularitats administratives. Què al·lega
 vosté?

Els comptes del Consorci de Museus han sigut aprovats per unanimitat
 cada any pel Consell General, que és l'òrgan polític de la
 institució en la qual estan representats els ajuntaments d'Alacant,
València, i Castelló, les tres diputacions i la Generalitat, a més del Consell Valencià de Cultura. Cada any han sigut aprovades per unanimitat, tenint en compte que en les dues legislatures anteriors hi ha hagut moments en els quals al Consell General hi havia representants polítics de PP, Ciutadans, PSOE, Compromís i Podemos.

Com es va valorar el seu balanç de gestió en 2021?

Hi ha un fet significatiu: en la reunió del Consell General de 2021,
en la qual es produeix-la renovació del meu contracte fins a 2026, em sol·liciten prèviament que presente un balanç de gestió dels cinc anys anteriors i que
presente un nou projecte per als cinc següents, conforme al que s'estableix en la convocatòria per la qual vaig resultar seleccionat. Presente en eixa reunió el balanç de gestió, que havia superat amb escreix les expectatives plantejades en el meu projecte de 2016, i també presente un projecte per al següent període 2021-2026. En eixa reunió s'aprova i es valora molt favorablement la meua gestió a tots
 els nivells i consta en l'acta la felicitació que dona el regidor de 
Cultura, en representació de l'Ajuntament d'Alacant i amb la delegació de vot de la Diputació d'Alacant [en mans del PP] al conseller de Cultura [llavors de Compromís] per la bona gestió que es fa des del Consorci i per la meua renovació.

Pensa emprendre accions jurídiques?

Faré tot el necessari per a garantir la no vulneració dels meus
 drets.

Quina va ser la primera presa de contacte amb el conseller Vicente Barrera i
el seu equip?

Només he tingut una reunió amb el conseller, l'1 d'agost, a la qual
vam ser convocats tots els responsables de les institucions culturals
 de la Generalitat Valenciana i en la qual li vaig entregar en mà dues còpies del balanç de gestió del Consorci de Museus i del Centre del Carme Cultura Contemporània de 2016 a 2022.

També una altra reunió amb la secretària autonòmica [Paula Añó] en la qual el to va ser molt diferent, per part d'ella i una reunió amb la directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar, que és de qui depén el Consorci de Museus, o almenys això em van fer saber. A la directora general li vaig posar de manifest, principalment, la necessitat d'escometre la rehabilitació de la part del Centre del Carme que està en estat de ruïna, una qüestió que porta dècades pendent i que l'anterior directora general de Cultura i Patrimoni [Carmen Amoraga] tampoc va escometre.

Com va ser la presa de contacte amb la nova secretària autonòmica de 
Cultura, Paula Añó?

Només he tingut una reunió amb la secretària autonòmica, el 4 d'octubre, en
 la qual em va retraure que el Consorci no tinguera més personal. Lògicament li vaig exposar que com a director gerent jo no disposava de la competència política per a eixa presa de decisions. Es tracta d'un assumpte que he exposat en diverses ocasions en el Consell General i l'he traslladat verbalment i per escrit a les conselleries de Cultura i Hisenda. Una institució que creix exponencialment a nivell de pressupost i d'activitat necessita també un creixement de personal. Cal tindre en compte que la plantilla del Consorci de Museus és de només
13 treballadors. Si comparem, qualsevol museu mitjà té al voltant de 30 o
40 treballadors (l'IVAM té al voltant de 100).

El Consorci de Museus té una implantació territorial en tota la Comunitat Valenciana, la nostra programació ha anat molt més allà del Centre del Carme, amb una plantilla insuficient. En l'hemeroteca es poden trobar entrevistes en les quals, al llarg d'eixos anys, expose obertament la situació.

És cert que li va demanar la programació per al 2024?

Em va fer una referència explícita a la necessitat que els responsables
de les entitats facilitàrem les programacions per a 2024, perquè ells
 necessitaven realitzar una revisió dels continguts. Sorprés, li vaig dir que era la primera vegada que rebia una petició d'eixe tipus en set anys i mig, que mai des d'un despatx a nivell polític m'havien fet una sol·licitud d'eixes característiques, perquè el Consorci de Museus té en els seus 
òrgans estatutaris una comissió científic-artística que és la que proposa i valida la programació artística i cultural que la institució duu a terme.

El Consell General, com a òrgan rector, és el que aprova de manera efectiva eixa programació que ha valorat positivament la comissió científic-artística. Tota la meua programació durant aquests anys ha sigut sempre el resultat de l'aprovació prèvia d'eixos òrgans,
 conforme marquen els estatuts del Consorci de Museus.

Quina intenció creu que tenia?

Entenc que es tracta d'una voluntat d'interferir en els continguts que es programen en les institucions culturals valencianes, que pot afectar de manera directa a la llibertat dels professionals de l'art i per tant incórrer en una possible ingerència política en l'àmbit de la creació i el pensament.

Què opina del concepte de “cultura blanca” encunyat pel conseller
 Vicente Barrera?

La cultura és plural, diversa, plena de matisos i és el reflex de cada època a través de les creacions artístiques i intel·lectuals de tota índole. Lògicament ho fan des de la seua llibertat, ja que sense llibertat és impossible que es puga desenvolupar una cultura real. L'un altre seria una ficció com ja vivim en el franquisme, en el qual tot
 estava mediat per una censura prèvia i per comissaris polítics que
 limitaven què era el que es podia i el que no es podia fer. Resulten preocupants aquests signes d'inici de previsible repressió cultural, perquè suposarà límits a les expressions artístiques que pot conduir a l'autocensura de les creadores i creadors per a poder continuar treballant. Eixe camí condueix a una gran involució social i cultural.

Quines xifres deixa la seua etapa al capdavant del consorci?

En aquests set anys i mig hem produït 700 exposicions i han participat 3.015 dones i 2.820 homes, entre artistes i comissaris. Més de 7.300 activitats culturals, 523 projectes educatius desenvolupats en 215 centres educatius amb la participació de 16.400 alumnes, 1.783 projectes seleccionats a través de 101 convocatòries públiques, 117 residències artístiques, 152 catàlegs publicats i un enorme impacte en l'entorn digital i de xarxes socials… una barbaritat de treball amb el qual em vaig proposar contribuir a l'alfabetització visual i el gaudi de la població a través de l'art i la cultura.

El meu projecte per al Consorci de Museus no sols pretenia generar un
canvi en la programació, sinó explorar nous modes de gestió de la cultura des de la institució pública, que ha donat com a resultat una fórmula d'èxit que ha sigut capaç de donar suport, impuls i visibilitat al sector cultural valencià i alhora ha aconseguit connectar amb els públics. 

Ha sigut crucial treballar garantint la igualtat d'oportunitats i acabar amb les xarxes clientelistes, donant suport al talent, les capacitats i els projectes interessants i de qualitat. Per primera vegada, les normes del joc eren iguals per a tots els agents culturals.

La xifra de visitants és un rècord absolut...

El Centre del Carme Cultura Contemporània ha sumat durant la meua gestió 1.815.698 visitants, però la suma total dels públics que han participat en la programació cultural del Consorci de Museus en aquest temps és de 2.598.147 visitants. Estem parlant de xifres rellevants, atraient i creant uns públics que no existien en el context de la cultura institucional valenciana. Veníem de 71.000 visitants en
 2015, abans de l'inici del meu projecte de gestió. S'ha posat de manifest que la societat valenciana tenia gana de cultura, però eixa necessitat no s'estava sabent atendre.

Tenim un recent estudi qualitatiu de públics, realitzat per la Universitat de València, que posa de manifest que el 96% dels públics que visiten el Centre del Carme gaudeixen d'eixa experiència i la recomanen.

Vosté ha fet molt de recalcament en el paper dels professionals del sector. Per què?

Una de les primeres mesures que vaig aplicar en el Consorci de Museus va ser
 establir contractes d'honoraris per a remunerar el treball dels artistes seleccionats en la programació. Les creadores i creadors són la pedra
 angular del sistema de l'art, sense ells tota la resta sobra. No obstant això, sempre han sigut la peça més fràgil i maltractada. Durant aquests anys he fet tot el possible per revertir eixa situació i posar el focus i el suport en els qui creguen art i produeixen investigació cultural i coneixement.

És una qüestió essencial, portem dècades des del sector de la cultura
i de l'art en l'Estat espanyol, lluitant i reivindicant la necessitat de deslligar la cultura dels ritmes electorals i dels rols partidistes, deixant treballar als professionals. En 2007, el Ministeri de Cultura va consensuar, juntament amb tot el sector de les arts visuals, un manual de bones pràctiques amb qüestions bàsiques de funcionament per a garantir la professionalització del sector cultural, amb concursos per a la direcció de museus i centres d'art com a base per a la independència i el respecte als professionals. És preocupant que, en els últims temps, s'estiguen produint incompliments constants de les bones pràctiques. El cas de la meua destitució és particularment greu per les formes que s'han emprat.

Com ha viscut els nombrosos suports que ha rebut des de la seua
destitució?

Ho visc des de l'agraïment i, també, com a constatació que el
treball que s'ha fet durant aquests anys ha calat en els cors, això és valuós. He treballat pensant en la ciutadania i la programació s'ha dissenyat pensant en tota mena de públics: en famílies amb bebés, en
 infància, en joves, en persones adultes, en persones 'sèniors', en
 persones amb necessitats diverses, però també a atendre les necessitats culturals de les escoles i els tallers ocupacionals.

Treball per a fer que la cultura siga accessible, perquè al contrari del que uns altres desitgen, sé que l'art i el pensament té un valor que va més enllà de l'estètic, per això volen dominar-lo, perquè contribueix al creixement personal, a la creació de consciència crítica i a l'emancipació personal i col·lectiva. Això els espanta, perquè on ens volen és omplint centres comercials, però el que hem aconseguit aquests anys ha sigut omplir centres culturals, amb el CCCC com a laboratori.