El pla de Catalá per construir mil habitatges protegits a València, en l'aire: baixes per vincles amb el PP i dues denúncies

El pla per construir gairebé mil habitatges a València, una de les mesures estrella del PP de María José Catalá, es tambaleja en l'equador del mandat. L'alcaldessa de València, que va fer de la construcció d'habitatge protegit una marca del govern -i retreu constantment a l'esquerra que no finalitzara construccions públiques en vuit anys- fonamenta l'estratègia per reduir els problemes d'habitatge de la ciutat al model de permuta, un intercanvi de sòl públic per construir habitatge protegit per a immobles ja construïts que s'incorporen al parc públic.

La idea, que a priori pot semblar una resposta ràpida a un problema en augment, es percep com un negoci i una privatització dels habitatges protegits: les promotores guanyen sòl públic a canvi d'una petita quantitat de pisos acabats, construeixen amb subvencions públiques per compensar la limitació de preu, i tenen la venda dels immobles pràcticament assegurada. L'oposició municipal considera que és una forma de 'despatrimonialitzar' la ciutat, una pèrdua de sòl públic, i que hi ha altres vies per augmentar el parc d'habitatge públic: la construcció directa, el dret de tanteig, l'adquisició d'immobles o els drets de superfície.

A les consideracions sobre el model en ell mateix s'hi han afegit en l'ultim any i mig sospites sobre els procediments de contractació, que sempre s'han realitzat per concurrència pública. Arribada la meitat del mandat, amb algunes promocions ja en marxa que superen el mig miler d'habitatges, dues han estat denunciades i una tercera es va quedar sense promotor després de destapar-se vincles de l'empresa amb el PP valencià.

227 habitatges de lloguer, deserts

La primera gran promoció que va quedar en l'aire va ser la de 227 habitatges de lloguer assequible projectats entre Nou Moles i la pedania de Faitanar. A aquest contracte, anunciat el 2024, i mitjançant el procés de dret de superfície, només va concórrer l'empresa SFI Consulting. La firma és propietat de Javier Timoner, casat amb la diputada del PP Alma Alfonso, parlamentària que també està a l'executiva local del partit conservador al costat de María José Catalá. L'empresa va resultar adjudicatària en el concurs públic, però, després de conèixer-se el vincle i les denúnces de l'oposició, l'empresari va remetre un escrit a l'Ajuntament renunciant a l'adjudicació a conseqüència de la “fugida del capital necessari” després del que considera “insídies” del PSPV.

L'alcaldessa va anunciar, després de conèixer la renúncia, que l'ajuntament construirà els 227 habitatges de lloguer social, en quatre solars municipals situats a Nou Moles i Faitanar. Catalá va criticar que l'oposició “espante” la inversió privada destinada a la construcció d'habitatge protegit en un procediment “totalment transparent i de pública concurrència”.

Una permuta de 486 habitatges, a Antifrau

La segona promoció qüestionada es va realitzar mitjançant permutes, en un procés iniciat al maig del 2024, a través d'una moció impulsada pels regidors d'Urbanisme i Patrimoni, Juan Giner i José Marí Olano -que ja no assumeix aquesta responsabilitat-. En aquest cas, l'Ajuntament cedia vuit parcel·les municipals, amb capacitat per a 400 habitatges, a canvi de 86 pisos ja construïts. Es tracta de vuit parcel·les del PAI de la Font de Sant Lluís, les obres del qual van finalitzar a l'octubre de 2022. El PSPV va portar a l'Agència Antifrau aquest acord, assenyalant a més que de les 400 vivendes previstes sobre sòl públic, 100 seran de promoció privada. Aquest concurs el va guanyar Promociones Inmobiliarias Cap Salou SLU, del Grup Lobe, que també rebrà 4,5 milions d'euros de compensació per la diferència entre el valor de l'edifici construït i el de les parcel·les en què construirà. A la Font de Sant Lluís, un pis d'obra nova en renda lliure pot superar els 370.000 euros; en canvi, el metre quadrat en VPP està limitat a un màxim de 2.400 euros.

L'Agència Valenciana Antifrau ha obert un expedient d'investigació en veure “indicis raonables de veracitat” en la denúncia presentada pel PSPV. Els socialistes van plantejar que en el moment d'aprovar la moció no havien transcorregut els dos anys que marca la llei per iniciar els tràmits d'edificació des que el terreny haguera adquirit la condició de solar -“ni tan sols la normativa vigent apremiava la Regidoria per haver d'iniciar el procés de privatització”, van apuntar- i que “la necessitat o conveniència de la permuta s'ha basat en informes erronis i fets incerts”. Així, consideren que l'interès públic que ha de comportar la permuta no està justificat: l'ajuntament perd sòl, podria guanyar més habitatge construint directament -no perdria els 100 pisos de renda lliure- i a més ha de compensar la constructora. “Amb aquesta operació urbanística, l'Ajuntament perd sòl per a 400 habitatges públics a canvi de 86 habitatges construïts”, recalca l'escrit.

39 habitatges construïts a canvi de solars per edificar 200, a Fiscalia

La tercera de les permutes, un intercanvi de quatre solars amb capacitat per edificar 200 habitatges a canvi d'un edifici de 39, és la història més complexa. Aquesta s'ha judicialitzat dues vegades, amb sengles denúnces del PSPV. Primer, els socialistes van portar el cas al contenciós en considerar “arbitrària” l'elecció i entendre que no es justificava l'interès general de l'operació. Després, a Fiscalia, apuntant possibles delictes de falsedat documental i estafa cap a la constructora, i fins i tot una prevaricació administrativa del consistori.

La qüestió a determinar és si la promotora, Domio Desarrollos II, havia comercialitzat els habitatges de protecció pública abans de presentar-se al concurs municipal. Els socialistes van recopilar denúnces de diversos veïns que havien reservat els pisos sobre plànol, abonant mil euros de senyal. A l'estiu de 2004, quan es va anunciar el pla de permutes de València, la promotora va començar a tornar els diners, com van narrant alguns veïns en premsa.

Els plecs de les permutes exigeixen que els habitatges no estiguen comercialitzats i no existisca un dret sobre ells. Els veïns, sospitant que es podria cancel·lar la seua reserva, van acudir a l'Ajuntament i van demanar accedir a l'expedient, cosa que el consistori els va permetre. L'Administració va recollir els seus dubtes sobre el procés i els va reconèixer com a interessats. Quasi un any després, ja a l'octubre de 2025, la promotora va guanyar el concurs, que requería una declaració responsable sobre el compliment dels plecs i que l'Ajuntament ja està revisant. Així, segons la denúncia presentada pel PSPV, l'empresa podria haver mentit en la declaració responsable i l'Ajuntament haver ignorat la informació que constava en l'expedient, que acreditaria un incompliment dels plecs. L'oposició considera que la permuta hauria de declarar-se nul·la i revertir-se el procés.

El consistori ja ha reclamat a l'empresa la documentació sobre la declaració responsable i ha encarregat un informe als serveis jurídics. L'edil d'Urbanisme va assegurar que, si hi haguera alguna denúncia sobre els habitatges adquirits per l'Ajuntament, es revisaria l'adjudicació.

Però ací no acaba la cosa. Els socialistes van desvetllar també que el regidor de Grans Projectes de l'Ajuntament de València, anterior responsable de Patrimoni i un dels impulsors de la permuta de solars per construir habitatges protegits sota sospita, José Marí Olano, mantenia un vincle amb la promotora. L'edil, que va ser advocat general de la Generalitat Valenciana i responsable dels serveis jurídics, va coincidir amb l'apoderada de l'empresa matriu de la constructora, que és advocada de la Generalitat. És, al seu torn, la dona del promotor. Marí Olano va reconèixer en el ple municipal que van coincidir en aquell període, i que la funcionària és companya del seu fill, també en l'advocacia de la Generalitat. Ni el regidor ni el consistori consideren que tinga transcendència, i neguen qualsevol tracte de favor, com suggereix el PSPV. “La veritat és que no en tenia ni punyetera idea, no sabia que era l'esposa del propietari de Domio. A Miguel [Ferrer Vanaclocha, el promotor] l'he conegut aquestes setmanes i em va dir: la meua dona et coneix molt, va ser advocada de la Generalitat amb tu. Això és tot el que sé”, va assenyalar el regidor.