Compromís demana al Senat la compareixença d’Escrivá per a explicar el recurs al decret de la renda valenciana d’inclusió

El senador de Compromís, Carles Mulet, en representació del grup parlamentari Esquerra Plural, ha sol·licitat la compareixença al Senat del ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions, José Luis Escrivá, per a explicar la impugnació davant el Tribunal Constitucional del decret que adapta la renda valenciana d’inclusió a l’ingrés mínim vital.

El juliol passat el Govern va enviar a la Generalitat Valenciana el recurs en què qüestiona uns quants articles del decret que fa compatible la prestació autonòmica amb l’estatal, un conflicte que “sorgeix per la possibilitat introduïda en el precepte esmentat de complementar prestacions contributives de la Seguretat Social”, concretament, en el cas de l’assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa (SOVI, pel nom en castellà) o les prestacions per incapacitat, que considera prestacions contributives. El text qüestiona a més un article en què la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives fa esment a la sanitat universal. “Cal assenyalar-se que el dret al reconeixement al dret a la protecció de la salut correspon al Ministeri de Sanitat”, indica el Govern.

El senador Mulet ha registrat una bateria de preguntes en què ironitza qualificant l’executiu com “el Govern més progressista de la història” i interpel·la “quin problema té amb el Govern valencià i per què es dediquen a exercir d’oposició a les polítiques més progressistes?”. El grup plural pregunta si el Govern pensa retirar el recurs i insta el ministre a signar el conveni per a fer compatibles totes dues prestacions. A més, demana dades sobre quantes persones a la Comunitat Valenciana s’han beneficiat de l’ingrés mínim vital i a quants sol·licitants se’ls ha denegat.

En les Corts Valencianes, els grups que sostenen el Govern del Botànic, PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida creuen que allò fonamental és que arriben les ajudes i s’estenga l’escut social. El síndic del PSPV-PSOE, Manolo Mata, considera normal que “en un Estat quasi federal com el nostre hi haja conflictes entre la legislació estatal i l’autonòmica”. “Continuarem treballant des de la nostra convicció que hi tenim competències i podem millorar les pensions de l’Assegurança Obligatòria de Vellesa i Invalidesa (SOVI) i les de discapacitat”, ha assegurat Mata, que ha defensat que “l’ingrés mínim vital és una ajuda per a una comunitat que ha fet un gran sacrifici per a garantir la renda valenciana d’inclusió a quasi 60.000 persones”. En aquest sentit, ha recordat que “hi ha sectors de la població que continuen necessitant aquesta mesura de manera especial: es cobren pensions de misèria no contributives, es cobren pensions de misèria en el SOVI i n’hi ha algunes de discapacitat que són manifestament millorables”. Per això, ha manifestat l’esperança que, “en el procés que s’obri ara de negociació i de contrastar posicions, no s’arribe als tribunals i que totes dues parts arriben a un acord”. “Aspirem a signar un conveni de relació entre la Seguretat Social i la GV per a gestionar l’ingrés mínim vital, i estem convençuts que serem una de les primeres comunitats d’Espanya a fer-ho”.

Per part d’Unides Podem, la portaveu Naiara Davó creu que no s’ha de “alimentar un enfrontament institucional en la pitjor pandèmia de la història, sinó buscar les millors solucions per a complementar les rendes”. La portaveu assegura que el seu grup defensarà totes dues prestacions, “drets bàsics que no han de col·lidir, sinó multiplicar-se per avançar cap a l’horitzó d’una renda bàsica universal” perquè les institucions no poden “continuar fallant a la gent amb els ingressos que no arriben”. Una línia similar a la que defensa Carles Esteve, responsable de polítiques socials de Compromís, que recorda que el conflicte amb l’ingrés mínim vital es remunta mesos arrere. Per al diputat, es tracta de “dues eines que juntes podrien funcionar millor” i les administracions han de treballar perquè l’ingrés arribe a més del 0,7% de la població que actualment el percep. Considera que la baralla per les competències, en aquests moments, resulta “absurda”, atés que afecta casos molt puntuals.