El bloc d’esquerres després del 28A: entre la “resiliència” de Compromís, l’èxit del PSPV i l’“esglai” de Podem

Llevat de les comarques de l’Alt Millars, el Racó d’Ademús, els Serrans i el Baix Segura, on el PP ha sigut el primer partit, en la resta del territori valencià el gran vencedor de les eleccions autonòmiques del 28 d’abril passat ha sigut indiscutiblement el PSPV, seguit de Compromís, que domina les comarques centrals i la ciutat de València. En 18 de les 32 comarques, un de cada quatre votants va confiar en el PSPV. Així doncs, els socialistes conquisten les àrees industrials, les zones despoblades de l’interior i el litoral urbà.

El sociòleg i professor de la Universitat de València, Rafael Castelló, considera un èxit els resultats electorals del bloc de les esquerres. “Ha sigut un resultat positiu en general, el Pacte del Botànic es pot reeditar, però ha sigut també una jugada arriscada que ha beneficiat fonamentalment el PSPV-PSOE”, apunta Castelló. “En el context de les eleccions espanyoles, s’ha votat amb por al tripartit de dretes i això ha provocat que es concentrara el vot pel PSOE en les generals”, afig el sociòleg, que també destaca la fugida de vots de Podem cap als socialistes.

En la capital, Compromís ha conservat el primer lloc. “Han complit les expectatives malgrat el creixement del PSPV”, explica el professor de geografia de la Universitat de València, Joan Carles Membrado. “Han sigut quatre anys d’estabilitat”, afirma Membrado, que també adverteix, amb vista a les pròximes eleccions municipals, que els resultats entre els blocs de les esquerres i les dretes estan molt igualats, “amb un avanç lleuger de la dreta”.

“En general, Compromís guanya a les comarques valencianoparlants”, afig el geògraf. No obstant això, el sociòleg Rafael Castelló opina que “és un error vincular el vot de Compromís a una qüestió lingüística”. “Va més enllà”, explica el sociòleg, perquè es tracta de comarques “amb una cultura política en què el valencianisme polític està molt normalitzat”. “Hi ha comarques valencianoparlants que no voten tant per Compromís”, afig.

El professor de ciència política de la Universitat de València i assessor de Compromís en les Corts, Carlos Villodres, sintetitza els resultats de la formació valencianista amb tres idees: “consolidació, resiliència i normalització”. La coalició valencianista, assegura Villodres, “consolida pràcticament el mateix nombre de vots que el 2015, en què va obtindre un resultat rècord”.

Segons la segona accepció del Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la resiliència és la “capacitat d’un ecosistema de recuperar l’estabilitat després de veure’s greument afectat”. Per a Villodres, Compromís és resilient pel fet d’haver aconseguir “revertir la tendència de les eleccions generals en les autonòmiques” en un context totalment advers.

D’altra banda, el partit encapçalat per Mónica Oltra es normalitza perquè “territorialment hi ha menys distància”. “És cert que retrocedeix una mica en les àrees metropolitanes, però entrem en comarques en què abans no teníem quasi representació”, afig l’assessor parlamentari, que destaca que algunes d’aqueixes comarques, com el Baix Segura, “tenen una importància poblacional evident amb vista al futur” i la coalició hi ha augmentat un 44% el nombre de vots. En altres comarques menys poblades, com el Racó d’Ademús, el nombre de vots augmenta en un 78,43%, mentre que en l’Alt Millars, la Canal de Navarrés, la Vall d’Aiora-Cofrents, l’Alt Palància o els Serrans, Compromís augmenta de vots “entre el 15 i el 45%”.

Per al sociòleg Rafael Castelló, la consolidació de la formació valencianista mostra que “forma part de l’estructura política de la Comunitat Valenciana de manera estable”. A més, destaca Castelló, resulta rellevant que a Compromís no li haja passat factura haver format part d’una coalició de govern sense encapçalar-la.

De la seua banda, amb quasi 70.000 vots menys que en les últimes autonòmiques del 2015, la formació morada conserva reserves de votants importants en àrees industrials com Alcoi, Sagunt, Elda o Bunyol. Podem, associada amb Esquerra Unida, que va quedar fora de les Corts Valencianes el 2015 per no haver superat la barrera del 5%, ha salvat els mobles en un context molt complicat.

La politòloga Aurora Mora destaca que Unides Podem-Esquerra Unida és la força minoritària del més que probable segon Acord del Botànic, “però al mateix temps és decisiva”. La coalició del partit morat amb Esquerra Unida “ha sigut fonamental perquè ha funcionat en els feus de tradicional vot obrer”, explica Mora. El resultat posa en perill molts dels denominats ajuntaments del canvi conquistats fa quatre anys. “La divisió del vot serà un fracàs per a l’esquerra”, preveu la politòloga.

La fragmentació del bloc de les dretes

En el cas del sud, on el bloc de les dretes conserva l’hegemonia, hi ha “moltes variables sociològiques” que expliquen que la Comunitat Valenciana pateix “una fractura” que afecta la seua “cohesió territorial, social i política”, assegura Rafael Castelló. “Hi ha una certa desconnexió cap a la resta del país i calen esforços perquè aqueixa fractura vaja suturant”, afig.

La professora de ciència política de la Universitat CEU-Cardenal Herrera, Blanca Nicasio, declara que l’ascens de Ciutadans s’explica pel seu “to més assossegat” i pel desgast del PP. “Tot era una qüestió d’expectatives, Toni Cantó ha tret objectivament molt bon resultat, ni ells mateixos s’esperaven un resultat tan bo”, afig. Però no assoleixen els seus dos objectius principals, “sobrepassar el PP i convertir-se en el partit hegemònic de la dreta o almenys haver pogut governar”, assegura la politòloga.

La formació taronja s’ha imposat al PP a la ciutat de València. “En els grans nuclis urbans han sabut capitalitzar el descontentament per la corrupció del PP”, explica la politòloga Blanca Nicasio, que assegura que la clau és qui aconseguirà assumir el lideratge en el bloc de les dretes. “El resultat és poc merescut per a Isabel Bonig, que trau millor resultat que Pablo Casado. Del bloc de la dreta, ella és l’única que supera al seu líder a Madrid”, afirma la professora de la Universitat CEU-Cardenal Herrera.

Sobre Vox, Nicasio considera que ha obtingut un bon resultat, encara que siga decebedor “per les altes expectatives” que tenia la formació ultra en les enquestes i en els mitjans. Al final, es tracta d’“expectatives i fragmentació de la dreta”, conclou la politòloga. El partit d’extrema dreta ha obtingut bons resultats en territoris amb un alt percentatge d’immigrants extracomunitaris i en les zones residencials al voltant de la ciutat de València, especialment al Camp de Túria. El geògraf Joan Carles Membrado destaca la forta presència en aquest calador de Vox de “classes benestants de la ciutat de València” assentades en zones residencials i de militars.