Els governs de Camps i Fabra van pagar l’oficina comercial valenciana a Xangai a través d’un paradís fiscal

Eduardo Zaplana –ara a la presó– les va inventar i Francisco Camps les va desenvolupar fins a l’extrem. Les ambaixades valencianes per a comerç impulsades per l’Institut Valencià de l’Exportació (Ivex), oficina similar a les de l’Icex de l’Estat, van arribar a nombrosos punts del món amb la intenció de convertir-se en la porta d’entrada dels empresaris valencians en aqueixos països. Fins i tot van arribar a ser l’avançada del cantant Julio Iglesias quan es va convertir en la imatge de la Comunitat Valenciana al globus allà pel final dels anys 90 del segle passat. Primerament a Mèxic DF i posteriorment a Xangai.

I és precisament l’oficina de Xangai la que el nou Govern valencià de PSPV i Compromís, en concret la Conselleria d’Economia, ha “netejat” de pràctiques més que sospitoses. Segons publicava dimecres el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV), el departament que dirigeix Rafa Climent va acomiadar al juliol del 2017 els dos directius que ocupaven des de l’any 1997 l’oficina comercial valenciana –ara gestionada per l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace)– a la ciutat xinesa.

La Conselleria al·lega que els acomiadaments es van fer per a canviar el model de gestió d’oficines Ivex, en passar de la intervenció directa a la subcontractació d’empreses i bufets d’advocats residents als països per a donar suport i cobertura a les empreses valencianes, com ja passa per exemple a Colòmbia.

Però hi havia més raons. Com va apuntar El Mundo el 2017 i han confirmat fonts d’Economia, els sous dels dos directius acomiadats –Ricardo Blázquez Martínez i Jenny Hsu– es van abonar a través del paradís fiscal de Singapur. 53.380 euros el primer i 43.163 euros la dona, tots dos a més parella, amb una despesa total superior als 130.000 euros.

Tant Blázquez –que va haver de declarar com a testimoni en el cas Julio Iglesias– com Hsu van cobrar durant els governs de Camps i Alberto Fabra, segurament també amb Zaplana, a través del banc de Singapur Bank Julius & Baer Co LTD. Per què a Singapur si la seua faena estava a la República Popular de la Xina? Mai no ho van explicar ni ningú els ho va preguntar. Singapur va eixir fa uns quants anys de la llista de paradisos fiscals d’Espanya per l’increment de negocis –com la compra del València CF per part de l’empresari de Singapur Peter Lim–, però continua sent territori deslocalitzat (offshore) per a molts organismes internacionals com Oxfam Intermon.

Amb Francisco Camps la Comunitat Valenciana va arribar a tindre oficines a l’Havana, Buenos Aires, Praga, Bucarest, Florida, Chicago, Istanbul, Canton (Guangzhou), Bogotà, Nova Delhi, Mèxic DF, São Pablo, Casablanca, Moscou, Dallas, Nova York, Londres o Brussel·les. Però va arribar la crisi i el seu successor Alberto Fabra va anar tancant-ne la majoria.

Amb l’entrada del govern d’esquerres es va intentar recuperar l’espai perdut, però a través de fórmules externalitzades amb despatxos d’advocats o empreses especialitzades a través d’un concurs públic. Xangai va ser de les que va resistir fins al començament del 2017, quan va esclatar l’escàndol del paradís fiscal i es va decidir rescindir contractes.

Per què van aguantar la crisi econòmica sense tancar-se? Ningú no ho sap, però van estar durant anys percebent diners públics a través d’un paradís fiscal. Com el cas Ivex, en què s’investiga si Julio Iglesias va cobrar una part de la seua col·laboració amb la Generalitat de Zaplana en un territori deslocalitzat.