Els partits del Botànic defensa a l'uníson la seua gestió enfront del caos que dibuixa la dreta en el debat d'À Punt

Jo o el caos. Jo o l'infern fiscal, el catalanisme, l'ocupació il·legal d'habitatges. És la tònica que han defensat els candidats de PP, Ciutadans i Vox davant els seus homòlegs del PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida, actualment en el Govern, en el debat de la radiotelevisió pública À Punt, l'últim cara a cara dels sis aspirants a la Presidència de la Generalitat Valenciana abans del 28 de maig.

En la trobada d'aquest dijous, a tres dies de la jornada electoral que determinarà la nova correlació de forces en la Comunitat Valenciana, cada candidat ha seguit el seu guió, cada bloc s'ha mogut en el seu espai. Durant dues hores s'han succeït les intervencions Ximo Puig (PSPV), Carlos Mazón (PP), Mamen Peris (Ciutadans), Joan Baldoví (Compromís), Carlos Flores (Vox) i Héctor Illueca (Unides Podem-Esquerra Unida) sobre economia, polítiques públiques, medi ambient i governança, quatre blocs temàtics triats per la cadena pública que han evidenciat que la política valenciana es mou en dos pols que es repel·leixen, amb postures plenament antagòniques.

Els partits del Pacte del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida) han defensat la seua gestió dels últims quatre anys, l'evolució de la Comunitat Valenciana en l'última legislatura, davant els atacs d'una dreta un tant perduda. La tríada de PP, Ciutadans i Vox insisteix en la seua visió de la Comunitat Valenciana com un lloc nefast i caòtic: un “infern fiscal”, un lloc plagat d'okupes, amb llistes d'espera interminables en sanitat. Paradoxalment, la seua resposta per a millorar els serveis públics és baixar els impostos i retallar l'Administració, tant en personal com en conselleries. Ciutadans vol reduir-les a 7, el PP llevar “el greix administratiu”, Vox és contrari a l'Estat autonòmic.

Per contra, els dirigents dels partits que componen el Govern autonòmic han tret pit, dades en mà, de les seues polítiques públiques: hi ha més col·legis, més professors, més metges, més habitatge públic, més persones ateses en el sistema de dependència, 450.000 persones més treballant. “Veníem del paradigma de la corrupció”, ha apuntat Ximo Puig en la seua primera intervenció, per a passar a enaltir el clima de “confiança” que ha permés l'arribada de multinacionals i inversions.

Baldoví, mestre de professió, s'ha dedicat a fer una avaluació, un abans i un després: hi ha “5.000 professors més, hem construït 102 escoles, 500 milions d'euros invertits...”, a més d'al·ludir a l'exconsellera d'Educació amb el PP i candidata a l'alcaldia de València: “Maria José Catalá volia que els xiquets portaren un euro per portar el tupper al col·legi, [ara hem passat] a ser la comunitat autònoma que mes beques de menjador dona”.

En la mateixa línia s'ha mostrat Héctor Illueca, candidat d'Unides Podem i actual conseller d'Habitatge, que ha defensat la seua gestió en habitatge, una reforma fiscal progressiva per a garantir els serveis públics i empreses públiques per a sectors estratègics com a supermercats, farmacèutiques i elèctriques. El dirigent dels morats sí ha carregat en diversos moments contra els seus socis, acusant el PSPV de prometre habitatges públics només en campanya electoral, de no rebutjar l'ampliació nord del Port de València o a Baldoví de no rebutjar la reforma de la llei del 'només sí és sí'. Com a vicepresident i titular d'Habitatge, ha assegurat que aquest divendres dictarà una resolució per a iniciar la regulació dels lloguers i limitar els apartaments turístics, començant a aplicar la llei estatal que ha sigut publicada en el BOE.

El candidat del PP, Carlos Mazón, ha fet oscil·lar el seu discurs de la clàssica crítica a l´“infern fiscal” a les dades de pobresa i dificultats per a les famílies fins a arribar a una lectura ràpida de titulars, sovint sense connexió amb el tema a tractar. Ha enumerat les llistes d'espera de sanitat per especialitats i departaments, notícies sobre negligències o incidents, fotografies de la sequera o enumeracions de les promeses del Consell, en un discurs focalitzat en el president de la Generalitat, Ximo Puig. De la mateixa manera, el president dedicava les seues rèpliques a desmentir les afirmacions del PP, retraient-li fins i tot que no diguera una veritat ni per accident, en to irònic. El president ha insistit en la contraposició de models, amb la sanitat pública com a estendard: “L'eixida de la crisi del PP anava dirigida a desmantellar l'Estat del Benestar. Això ha canviat radicalment”, encara que ha reconegut que “queden moltes coses per fer”. També el candidat d'Unides Podem ha replicat l'aspirant popular davant les seues crítiques sobre sanitat de manera vehement: “Per a vindre ací a parlar de la sanitat després del que van fer cal tindre la cara de formigó armat. La van trossejar com un pastís per a repartir amb els seus amics”. I Baldoví, de nou, saca les dades comparatives: “Lliçons, ni una”, ha apuntat.

Mamen Peris, la candidata de Ciutadans, formació que té complicat repetir en el Parlament autonòmic, ha retret a tort i a dret: ocupació il·legal (a Unides Podem), lentitud administrativa (al cap del Consell), corrupció (a Carlos Mazón), catalanisme (a Compromís) falta de treball (al candidat de Vox). Ha exhibit nombrosos artefactes per a il·lustrar les seues intervencions, tants que Baldoví ha fet broma: “Mamen, sembles Rufián”, en referència al diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya.

La candidata, la més ignorada en el debat -cap representant ha replicat les seues intervencions-, sí ha sigut la més directa amb un tema que ha planejat durant el debat: que el candidat de Vox va ser condemnat per violència psicològica contra la seua exparella. Puig i Baldoví li han llançat diversos retrets a Flores, però Peris, l'única dona present en el debat, ha sigut la més directa: un condemnat per violència masclista es presenta per a presidir la Generalitat Valenciana. “En les llistes no ha d'haver-hi etarres, corruptes ni persones condemnades per violència de gènere”, ha afirmat, en una intervenció en la qual ha reclamat no donar “ni un pas arrere” en els drets de les dones.

Per part seua, el candidat d'extrema dreta s'ha centrat en el seu discurs habitual: inseguretat, immigració, balafiament de recursos públics i rebuig a les polítiques contra el canvi climàtic. “Han descurat la família assumint mansament que l'única alternativa a l'hivern demogràfic és la immigració, sense fer distinció entre la legal i la il·legal”, ha dit, considerant que “els barris es converteixen en llocs perillosos”. En el bloc de medi ambient, Flores ha assegurat que “el clima està canviant, sempre l'està fent, això no és nou” i que l'esquerra empra “el canvi climàtic com coartada per a un ordre polític i social diferent”, que es dediquen a “transferir diners dels treballadors a les elits globalistes” i “pretenen que canviem la nostra manera d'alimentar-nos, de xulles a cucs”.

Les al·lusions del candidat de Vox han sigut pràcticament ignorades per la resta de partits, amb cara d'estupefacció mentre les enunciava, però sí han motivat una pregunta constant: si el PP pactarà amb aquesta formació. Al dirigent popular li han retret que vulga governar amb Vox: “Mazón vol posar un palauet als qui neguen el canvi climàtic, la violència de gènere i l'autogovern valencià”, ha insistit Illueca, mentre Baldoví ironitzava sobre les comparacions de Flores. En aquesta línia, Puig ha apuntat: “Que l'alternativa de govern siga negacionista em costa d'entendre. Que l'aliança de PP-Vox siga negacionista del canvi climàtic és increïble, no atén realitat científica”. El PP ha eludit respondre si pactarà en aquestes condicions. Tampoc ho ha fet a preguntes dels periodistes.