Els socialistes estudien l’exemple català per a regular la violència obstètrica

En el debat sobre la violència obstètrica en les Corts Valencianes no s’aborda si n’hi ha o no, sinó com es defineix en el context del sistema sanitari espanyol. Tots els grups parlamentaris coincideixen que hi ha unes certes pràctiques a revisar i que s’ha d’implicar més els pacients en els seus tractaments, en concret les dones durant la seua atenció en el període de gestació i el part, però el terme violència, la definició i la incorporació a la llei de violència contra les dones ha causat un xoc fort en les forces progressistes i ha enfurit els professionals sanitaris.

La vicepresidenta del Consell i titular d’Igualtat, Mónica Oltra, defensa que la inclusió del terme en la normativa autonòmica implica “poder obrir la porta a les víctimes perquè tinguen l’atenció que necessiten”, siga “psicològica, de treball social o jurídica” i insisteix que es regule, encara que es done en casos excepcionals. La portaveu del Govern valencià assegura que introduir el concepte “no criminalitza ningú” –com denuncien els sanitaris– sinó que és un mecanisme de reconeixement i defensa de les víctimes: “Si una dona ha patit això, per exemple, a l’estranger i ve al nostre país, hem de poder reconéixer la condició de víctima i poder atendre-la en els nostres sistemes de protecció i en els centres dona”, ha incidit la dirigent de Compromís en un acte a l’Ajuntament de València dimecres.

La Conselleria de Sanitat, de titularitat socialista, va traslladar el seu malestar al grup parlamentari, acrescut per les protestes dels ginecòlegs i els obstetres, amb unes quantes dimissions en les unitats contra la violència masclista dels hospitals valencians. Els professionals consideren que tipificar una mala praxi com a violència de gènere els criminalitza i mina la confiança de les usuàries del sistema de salut en els metges. Per això advoquen perquè es revisen els protocols per a millorar l’atenció. Les organitzacions de matrones, per contra, asseguren que les pràctiques recomanades en les guies sanitàries no es compleixen i critiquen una atenció paternalista a les dones, obviant el seu dret com a pacients a rebre informació de les intervencions mèdiques.

La proposta, que parteix de Compromís, però ha sigut subscrita pel PSPV i Unides Podem, demana que s’incorpore en la Llei valenciana de violència contra la dona el concepte de violència obstètrica com “la que sense el consentiment lliure, previ i informat, en el marc de la definició de l’Organització Mundial de la Salut, pateixen les dones durant l’embaràs o el part en rebre un maltractament físic, humiliació i abús verbal, o procediments mèdics coercitius o no consentits”. L’OMS admet en la seua mateixa definició que la falta d’estudis i dades impedeix fer una radiografia exacta del problema, que es dona en diferents formes en cada país, en funció del sistema sanitari. És aquesta equiparació i aquesta ambigüitat la que ha provocat el malestar en els col·lectius de professionals sanitaris.

L’exemple català

El portaveu del PSPV, Manolo Mata, explora aquestes setmanes les vies existents per a millorar l’atenció sanitària sense assenyalar els professionals com a autors d’una forma de violència concreta. Una via per a resoldre el conflicte entre grups parlamentaris és la que es va posar en marxa a Catalunya. La Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista data del 2008 i es va reformar àmpliament el 2020, en què es va incorporar el concepte de violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius a l’articulat. Aquesta reforma dibuixa una definició de la violència exercida durant la gestació o el part adaptada al context espanyol i d’acord amb les denúncies de mala praxi de col·lectius feministes i professionals. La norma indica que la violència masclista “ve configurada per una continuïtat de situacions en què interactuen cadascuna de les formes de violència masclista amb els diferents àmbits en què es produeixen” i que poden donar-se de manera aïllada o reiterada en una sèrie de supòsits.

En el cas de l’obstètrica, la defineix així: “Consisteix a impedir o dificultar l’accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades. Pot afectar els diferents àmbits de la salut física i mental, incloent-hi la salut sexual i reproductiva, i pot impedir o dificultar a les dones prendre decisions sobre les seues pràctiques i preferències sexuals, i sobre la seua reproducció i les condicions en què es du a terme, d’acord amb els supòsits inclosos en la legislació sectorial aplicable”.

La Llei de sanitat, aprovada el 2002, estableix el dret d’informació com un dret dels pacients. En l’article 4, indica que “els pacients tenen dret a conéixer, amb motiu de qualsevol actuació en l’àmbit de la seua salut, tota la informació disponible sobre aquesta, salvant els supòsits exceptuats per la Llei”. Aqueixa informació ha de comprendre “com a mínim, la finalitat i la naturalesa de cada intervenció, els seus riscos i les seues conseqüències”, ha de transmetre’s “de manera comprensible i adequada a les seues necessitats” i servir per a “ajudar a prendre decisions d’acord amb la seua pròpia i lliure voluntat”. És deure del metge responsable, segons la norma, complir amb aquest dret del pacient. En l’article 8, que regula el consentiment informat, s’insisteix que “tota actuació en l’àmbit de la salut d’un pacient necessita el consentiment lliure i voluntari de l’afectat, una vegada que, rebuda la informació prevista en l’article 4, haja valorat les opcions pròpies del cas”.

L’articulat de la llei catalana inclou en el marc d’aquesta violència “l’esterilització forçada, l’embaràs forçat, l’impediment d’avortament en els supòsits legalment establits i la dificultat per a accedir als mètodes anticonceptius, als mètodes de prevenció d’infeccions de transmissió sexual i del VIH, i als mètodes de reproducció assistida, així com les pràctiques ginecològiques i obstètriques que no respecten les decisions, el cos, la salut i els processos emocionals de la dona”, unes pràctiques que encaixen en el marc de la declaració de l’Organització Mundial de la Salut. Així doncs, la llei catalana adapta el seu marc a les males praxis en països occidentals, però permet la protecció a les víctimes d’altres pràctiques que són minoritàries en el context espanyol, reconeixent-ne els drets.

El consentiment informat de les pràctiques durant el part ve recollit en les guies del Ministeri de Sanitat i de les administracions autonòmiques, encara que les dones que han encapçalat les protestes contra la violència obstètrica indiquen que no sempre es compleix. En l’última dècada s’ha popularitzat l’anomenat pla de part, un document perquè les dones puguen expressar les seues preferències i necessitats durant el procés, que no substitueix el consentiment informat ni està per damunt del criteri mèdic, però facilita la tasca dels professionals i possibilita la implicació de les dones en la seua atenció hospitalària. Els socialistes veuen en aquest document, que inclou recomanacions als professionals, una altra alternativa en què inspirar-se per incorporar a la legislació, sense criminalitzar al col·lectiu i garantint una bona atenció a les mares. La Conselleria de Sanitat ultima l’actualització de l’Estratègia d’Atenció al Part, el marc autonòmic per a l’atenció a les mares, encara que ja ha incorporat algunes pràctiques dels documents estatals.