L'esquerra perd la majoria en la Comunitat Valenciana

Els partits del Pacte del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) no aconsegueixen revalidar la majoria en les Corts Valencianes. Els resultats llancen una majoria clara per a la dreta, amb el PP de Carlos Mazón com primera força política, que aconsegueix 40 seients en el Parlament autonòmic. Els populars milloren notablement el seu resultat, absorbint el vot de Ciutadans, que es queda fora de la cambra autonòmica; passen de 19 a 40 diputats.

Els socialistes milloren el resultat de 2019 però no aconsegueixen la majoria suficient per a governar. El PSPV que encapçala Ximo Puig suma quatre escons, situant-se en 31 seients. En un hemicicle en el qual la majoria absoluta s'aconsegueix amb 50 diputats, la coalició del Botànic només suma 46; perden sis escons en el seu conjunt. Compromís, que havia sigut la segona força de l'Executiu progressista i la quarta en les Corts Valencianes queda ara amb Joan Baldoví en tercera posició, baixant a 15 diputats -perd dos-, però la desfeta d'Unides Podem fa inviable reeditar l'acord de Govern.

Amb el 96% dels vots escrutats, Unides Podem no aconsegueix entrar en el Parlament autonòmic. La formació que encapçala Héctor Illueca es queda amb un 3,5% dels vots i perd la seua representació en les Corts Valencianes. La pèrdua d'escons d'aquest partit, que va comptar amb 8 en els passats comicis, fa que les tres esquerres del Pacte del Botànic no puguen revalidar el Govern autonòmic. La formació perd més de la meitat dels suports en termes percentuals.

Per part seua, Vox obté 13 escons, tres més que els que va aconseguir en les passades eleccions autonòmiques, i puja al 12,5% dels suports totals, enfront del 10% amb el qual comptava. Amb els 40 escons del PP, la dreta summa majoria absoluta. Ciutadans es queda sense representació en el Parlament Valencià: els seus 18 diputats s'esfumen. Els comicis s'han saldat amb una participació del 68,8%, una de les més baixes en la sèrie històrica.

El PP gana les grans alcaldies

Els populars aconsegueixen arrabassar a l'esquerra les dues alcaldies en les capitals de província i consoliden el seu lideratge a Alacant. A la ciutat de València, que havia sigut el feu de l'esquerra, els conservadors liderats per Maria José Catalá obtenen 13 regidors, sent la llista més votada, i el partit d'ultradreta Vox altres quatre. Compromís, que ostentava l'alcaldia amb Joan Ribó al capdavant, perd un regidor i es queda amb 9 seients, mentre que el PSPV de Sandra Gómez manté uns resultats similars als de 2019, repetint amb 7 regidors. Catalá podrà ser alcaldessa però necessitarà al partit d'ultradreta per a governar. Gana la dreta per un seient, revertint el resultat de 2019.

A Castelló, l'alcaldessa socialista Amparo Marco perd la vara de comandament, que passarà al PP. Amb la candidata Begoña Carrasco al capdavant, els populars obtenen 11 edils, que sumaran als 4 de Vox. Compromís es queda amb tres regidors en aquest ajuntament.

Per part seua, a Alacant, bastió de la dreta, els populars amplien la seua majoria. El partit que encapçala Luis Barcala es fa amb 13 regidors, augmentant així en quatre edils el seu resultat, mentre que Vox duplica la seua representació passant de dues a quatre edils.

Resultats de 2019

En les passades eleccions autonòmiques, els socialistes de Ximo Puig van ser la primera força política amb un 23,8% dels vots i van sumar 27 escons, amb 637.673 vots. La segona força política va ser el PP, amb 19 escons i un 18,8% escrutat, un total de 504.403 vots. Ciutadans, que va ser tercera força, va obtindre el 17,45% dels vots, 18 escons per a un total de 470.676 vots. En quarta posició es va situar Compromís, que amb un 16,44% dels vots (443.640 en total), va obtindre 17 escons. En cinquena posició va entrar Vox, amb 10 escons per a 281.608 paperetes, un 10% del total dels vots. Finalment, Unides Podem, el tercer soci del Pacte del Botànic, va obtindre 8 escons amb el 7,98% dels vots, un total de 215.392 vots paperetes.