Llanos Massó, de liderar la croada contra el dret a l'avortament a la segona autoritat valenciana

La segona autoritat de la Comunitat Valenciana és la líder d'una 'croada' contra el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs que es presenta com a “mestressa de casa” i “mare”. Es tracta de Llanos Massó, nova presidenta de les Corts Valencianes i dirigent de Vox a Castelló. Diputada autonòmica de la formació d'extrema dreta des de fa quatre anys, Massó ha centrat les seues intervencions en la cambra autonòmica a denunciar les polítiques d'igualtat de gènere i de drets cap al col·lectiu LGTBI, especialment en matèria d'educació sexual. També va proposar la introducció del 'pin parental' a les aules.

La nova presidenta de les Corts Valencianes, elegida amb els vots del PP i de Vox, va protagonitzar sonades intervencions en el Parlament autonòmic. En una sessió del passat 23 de febrer, la diputada ultra va exhibir una fotocòpia de diversos dibuixos de penis que, segons denunciava, apareixen en llibres disponibles a les biblioteques escolars. La parlamentària d'extrema dreta va lamentar “mostrar aquesta imatge en aquesta cambra” i va preguntar si els “penis d'adults de diferents grandàries i formes beneficien als xiquets”.

La intervenció de Massó, a més d'hilaritat entre les files de l'esquerra, va obtindre la resposta de la consellera d'Educació, Raquel Tamarit, en to de broma: “Ja sé que vostés creuen que hi ha una, gran i lliure”. “Al cap i a la fi, perquè vosté m'entenga, la diversitat també és filla de Déu”, va agregar Tamarit.

Massó també ha liderat la 'croada' de la formació, juntament amb l'entitat ultraconservadora 'Advocats Cristians', contra la campanya de l'Ajuntament de Castelló de repartiment de llibres de temàtica LGTBI en els centres docents de la ciutat. Una campanya que ha sigut reiteradament avalada pels tribunals. Idèntica alineació jurídica es va donar entre 'Avogados Cristianos' i Vox contra la retirada de la creu franquista del parc Ribalta de Castelló.

La nova presidenta de les Corts Valencianes, a l'acte de designació de les quals ha acudit el líder de Vox, Santiago Abascal, ha aconseguit en l'última legislatura afermar el seu lideratge en el partit ultra a la província de Castelló malgrat la contestació interna dels sectors crítics. Fins a cinc càrrecs de la formació a Castelló van dimitir en desacord amb el lideratge de Llanos Massó, entre ells el regidor a Benicàssim. Massó va arribar a arremetre en una reunió de Vox, a crits, contra els sectors crítics interns.

Abans del seu fitxatge com a diputada de Vox, Llanos Massó va formar part d'una secció antiavortista de la plataforma ultracatòlica Hazte Oír. La formació ultra, no obstant això, ha matisat aquest dilluns, que la diputada ultra ja no forma part de Hazte Oír, després dels enfrontaments entre Vox i la plataforma ultracatòlica.

Així, la segona autoritat de la Comunitat Valenciana recau, després del pacte entre el PP i Vox, en una activista ultacatòlica que supera fins i tot les postures del mort Juan Cotino, del sector de l'Opus Dei i que va col·locar, en 2011 sent president de la cambra pel PP, un crucifix en l'acte de constitució del Parlament, en una imatge inèdita i polèmica que qüestionava el laïcisme institucional.

Fort injecció de fons públics

La Coordinadora Feminista ha protestat a l'entrada del Palau dels Borja coincidint amb la designació de Massó com a nova presidenta de la cambra i amb la visita de Santiago Abascal.

Vox es queda així la presidència de les Corts Valencianes, un lloc amb una forta càrrega simbòlica i institucional que s'encarrega de moderar els debats parlamentaris i que suposa una forta injecció de fons públics per al partit ultra, incloent-hi assessors.

Llanos Massó deixa caducades diverses iniciatives parlamentàries de l'anterior legislatura —la novena des de la recuperació de la democràcia— com ara una proposició no de llei de tramitació especial d'urgència “amb motiu del Dia del Pare”.