No hi ha pressa per al Botànic II: els tres partits es prenen temps per a decidir què, qui i quan

“Ja no hi ha pressa, no cal tirar a corruptes de les institucions”. La frase, pronunciada per Mónica Oltra després de la primera trobada formal amb Ximo Puig i Rubén Martínez Dalmau, ha deixat ben clar que l'acord de Govern entre el PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida anirà amb calma. I per si quedaven dubtes, afegia: “Prendrem el temps justament necessari, no més del que es necessite”. Si abans era primer el què i després el qui, en la negociació del Botànic II hi haurà fins i tot “una prèvia del què”.

La prèvia del què no és sinó l'auditoria, valoració, avaluació, o diga's com siga, que porta demanant Podemos durant dues setmanes. Al final, d'ací a les eleccions municipals, es reunirà una comissió amb membres dels tres partits per a fer una anàlisi de la passada legislatura, les conclusions de la qual serviran d'esborrany per al pròxim acord de Govern. Les tres formacions volen que quede clar quines són les prioritats, els decrets que desenvolupen les lleis ja aprovades i la manera d`“aprofundir” el canvi iniciat en 2015.

La primera reunió del Botànic II ha satisfet les expectatives d'Unides Podem-Esquerra Unida i ha començat a escriure el pròleg del pacte. El primer acord del segon govern de progrés, encara per constituir, comença des de la Cambra que regularà la investidura de Ximo Puig. La composició de les Corts Valencianes es mantindrà com fins ara, amb el dirigent de Compromís Enric Morera de nou al capdavant. La decisió ha estat consensuada per PSPV, Compromís i Unides Podem, que creuen que no és moment de fer el ximple amb aquestes decisions.

Ara que no cal tirar a ningú del Palau de la Generalitat, ni tampoc barallar per la presidència, els socialistes volien evitar un paperot com el de la passada legislatura, amb un president parlamentari, Francesc Colomer, que va durar a només unes setmanes, mentre es negociava la composició de l'Executiu. Ara els números no donen una altra opció perquè la jugada del president va eixir bé. La prefectura del Consell està clara i la batalla és una altra.

Cedir la presidència de les Corts Valencianes a Compromís deixa als socialistes amb la paella pel mànec, a priori. Una part del Bloc, els qui s'oposaven a aquesta decisió, creu que el PSPV podria pensar que és una moneda de canvi per alguna conselleria. Quants alts càrrecs val la segona autoritat valenciana? I les diputacions i les capitals de província? Es pot negociar igual amb 17 diputats enfront de 27?

Altres valencianistes creuen que la jugada els pot ser favorable. El president de les Corts és qui convoca el ple d'investidura per al president de la Generalitat i podria esperar el temps màxim fins que la formació a la qual pertany estiguera conforme amb el disseny de l'Executiu. En altres paraules: que Puig no siga president fins que Compromís vulga moure la votació. No obstant això, aquest concepte sempre es topa amb uns límits legals.

Sense grans decisions fins al cap del 26M

La primera reunió ha pactat un calendari per a l'acord, que inclou que la investidura de Puig serà entre el dia 6 i el 12 de juny. També que no hi haurà negociacions de composició de l'Executiu autonòmic fins que es coneguen els resultats de les eleccions municipals i cada partit avalue els seus pesos i contrapesos.

El missatge que volen traslladar els tres partits és d'estabilitat, un factor fonamental en temps de populismes i neofeixismes que s'alimenten de la por. L'esquerra valenciana garanteix l'estabilitat; sense sobresalts, sense 'numerets'. “Sense pallassades”, s'afegia des de l'entorn del Palau. “És un dia transcendent per al nostre autogovern”, assenyalava Ximo Puig en acabar la reunió, satisfactòria per a totes dues parts. “La valentia de 2015 tindrà continuïtat”, afegia Oltra.

L'elecció de Morera s'interpreta com una maçada sobre la taula d'Oltra en la seua formació. Un sector del Bloc, present en el grup parlamentari, qüestionava que el president repetira en el càrrec i es remenava una Taula provisional fins a tindre tancat tot l'acord de Govern. En aqueixa provisionalitat haurien de passar també els comicis municipals, que evidenciaran, en clau interna, quina pota té més pes. Oltra, preguntada per la provisionalitat, ha negat que des de Compromís s'haja considerat en públic aqueixa opció: “Els 'dimes i diretes' són 'dimes i diretes'. La gent té sensacions, però això no estableix una línia oficial de partit”, ha sentenciat.

El temps que s'han donat les formacions també servirà per a marcar objectius comuns i arribar amb les idees clares. Mestissatge sí, mestissatge no? Quantes conselleries val la presidència de la Generalitat, que pot dissoldre les Corts i avançar les eleccions? Quantes conselleries dirigirà Podemos, amb un terç dels diputats que el PSPV?

Compromís, Podem i el PSPV han xocat aquesta legislatura en qüestions clau que figuraven en el pacte o que van ser introduïdes en debats posteriors, com la taxa turística o l'SDDR. La primera va tibar el Botànic fins a fer-ho tremolar -Podem va amenaçar amb no aprovar els pressupostos- i la segona va acabar amb un secretari autonòmic fent les maletes. I reapareixent en la formació morada. Els tres dirigents tenen molt que parlar encara. Perfils, programes, accions. El quin, el qui, el com. Les tres 'W'. I potser alguna més.