Rebeca Torró, la negociadora amb Volkswagen que dirigirà la política territorial i les infraestructures valencianes

Quan el president de Seat va confirmar l’elecció de Sagunt per a la gigafactoria de bateries de Volkswagen, les mirades es van posar en un alt càrrec: Rebeca Torró. La secretària autonòmica d’Economia Sostenible llavors va formar equip amb la seua homòloga en Hisenda, Maria José Mira, i la seua directora general, Dolores Parra; un grup que va resultar clau per a convéncer la multinacional alemanya d’una opció que havia descartat i que suposarà la inversió industrial més gran en dècades al País Valencià. Així que quan va arribar l’hora d’escometre canvis en l’executiu valencià, la gestió, aplaudida en el seu moment, va ser recompensada pel president Ximo Puig.

Rebeca Torró (Ontinyent, 1981) és ara consellera de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat en substitució d’Arcadi España, que ocuparà la cartera d’Hisenda. Advocada de professió, coneix bé els tres camps que l’ocupen: ha sigut regidora d’Urbanisme a Ontinyent, antic feu del PSPV; secretària autonòmica d’Habitatge, Rehabilitació i Regeneració Urbana, a les ordres de Maria José Salvador la legislatura passada, i secretària autonòmica d’Economia Sostenible en la conselleria que dirigeix Rafael Climent, de Compromís.

Aquestes àrees de gestió li han servit per a treballar amb diferents sensibilitats en el PSPV, des de l’anomalia de la Vall d’Albaida fins a Castelló. Torró va treballar braç a braç al costat de Jorge Rodríguez, expresident de la Diputació de València, en l’ajuntament i la corporació provincial, fins que aquest va dimitir per la seua imputació en el cas Alquería. La investigació a l’alcalde d’Ontinyent va provocar una ruptura en el Partit Socialista que la regidora fins llavors, companya de cartell electoral, va haver d’afrontar.

En 2019 la dirigent va formar part de les llistes del PSOE al Congrés dels Diputats, però no va arribar a obtindre escó. Coincidint amb la segona legislatura del Pacte del Botànic, va ser nomenada secretària autonòmica d’Economia Sostenible. La consellera ha demostrat solvència en la gestió de problemes en diversos fronts: va ser ràpida trobant un proveïdor de material sanitari en l’esclat de la pandèmia mitjançant amb un empresari xinés, ha format un bon equip amb la conselleria d’Economia –que acusava per als socialistes un problema de mestissatge– per a aconseguir negociar amb Volskswagen el projecte de bateries a Sagunt i es va fer càrrec del PSPV d’Ontinyent quan el seu líder, Jorge Rodríguez, va ser apartat pel cas Alquería i va crear una escissió, La Vall d’Albaida ens Uneix, que va deixar sense representació els socialistes a la ciutat.

La titular d’Obres Públiques haurà d’asseure’s en la mateixa taula que la seua exconsellera per abordar assumptes que divideixen el govern de coalició i que el seu predecessor va deixar pendents. L’ampliació del port de València o el projecte urbanístic vinculat al València CF i el nou estadi pendent de concloure són temes que el Govern del Botànic haurà de resoldre en el que queda de legislatura i que, cada vegada que apareixen, són un focus de tensió. Al mateix temps, haurà d’abordar reivindicacions històriques com el Corredor Mediterrani i la gestió dels trens de Rodalia, amb un servei deficitari, i els reptes de la integració de l’àrea metropolitana.