El Port de València òbvia l’Ajuntament i la Generalitat i s’autoproclama gestor de la Marina des de l’1 de gener

L’Autoritat Portuària de València (APV) ha fet un pas al davant en la seua idea de fer-se amb el control d’una part de la Marina de València, a pesar que el seu president, Aurelio Martínez, va desmentir qualsevol interés sobre aquest tema i malgrat les negociacions obertes entre l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana per a crear una entitat que s’encarregue de la gestió integral de l’espai, inclosa la làmina d’aigua.

Segons ha esbrinat elDiario.es, l’APV ha convocat totes les empreses que desenvolupen la seua activitat en el domini públic portuari, és a dir, en el sòl que encara no està adscrit a l’Ajuntament de València, a una reunió que tindrà lloc dijous a les 11.00 en què no hi haurà en principi cap representant del consistori.

Allà, els responsables del Port els comunicaran que a partir de l’1 de gener de 2023 passaran a encarregar-se de la gestió de les seues concessions “a conseqüència de l’extinció del títol d’ocupació atorgat al Consorci València 2007”, segons diu la carta remesa a les empreses a què ha tingut accés aquest diari.

“Des de l’APV volem col·laborar amb vostés en les tramitacions que calguen per a donar continuïtat a la seua activitat, especialment en les fases inicials d’aquest procés administratiu. En aquesta reunió se’ls indicarà com, una vegada preparada la documentació, han de presentar sol·licitud formalment a través de la Seu Electrònica d’aquesta Autoritat Portuària”, diu la missiva.

Les concessions que afecta aquesta notificació són principalment les relatives a les Bases, Marina Beach i Panorama, Duna, Albacora, el Faro del Sur, Blau, l’Alhoa, la Federació Valenciana de Vela, l’Escola Municipal de Vela, la Federació Valenciana de Rem i els 970 amarraments.

Aquest pas de l’APV xoca frontalment amb els plans de l’Ajuntament i de la Generalitat per a gestionar l’espai. Segons el full de ruta explicat en el seu moment, el Consorci València 2007, òrgan creat per coordinar el funcionament del recinte i participat pel Govern (40%), per la Generalitat Valenciana (40%) i per l’Ajuntament (20%), està ja en ple procés de liquidació. Amb tot, és aquest òrgan el que va atorgar en el seu moment les concessions i el que en principi les ha de continuar gestionant fins que acabe el procés de liquidació, cosa que estava prevista per a finals d’enguany.

En una reunió recent entre el president del Govern valencià, Ximo Puig, i l’alcalde de València, Joan Ribó, es va acordar crear una nova empresa pública o una fundació participada per l’Ajuntament i la Generalitat per fer-se càrrec de la gestió de la Marina de València una vegada es dissolga el Consorci València 2007.

Ribó mateix ja va remetre una carta a l’APV per a sol·licitar la desafecció de tota la zona i la cessió del que no es puga desafectar, tal com preveu la Llei de ports quan aquests espais portuaris, però amb ús urbà, estan separats físicament de l’activitat industrial del port i per tant no afecten en el seu dia a dia, com és el cas de la Marina de València. A la missiva de l’alcalde va respondre l’APV en el sentit que és una petició que ha de cursar directament a Ports de l’Estat o al Ministeri de Transports.

Així ho va fer l’1 de setembre passat quan des de l’alcaldia es va remetre una altra carta a la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, per mitjà de la qual sol·licitava una reunió per a tractar la desafecció dels espais de la Marina que continuen sent de titularitat de l’APV.

Lluny d’oferir una resposta a la missiva de l’alcalde des del ministeri, el moviment següent de l’APV ha sigut la reunió esmentada per a assumir el control d’una part important del recinte.

Actualment, uns 500.000 metres quadrats de la Marina de València els conformen la làmina d’aigua i 500.000 més els diferents espais en superfície. D’aquests, l’Ajuntament ja és el responsable directe d’un 30% dels terrenys que es van desafectar en el seu moment, concretament, de la part dels magatzems, l’estació marítima, les bases de la Copa de l’Amèrica i l’edifici Veles e Vents. La resta formen part dels terrenys de domini públic portuari en què se situen les concessions esmentades.