El PP busca les alcaldies de les set ciutats valencianes més poblades: En quin grau depén de Vox?

El pròxim 17 de juny el PP pot passar a governar les set ciutats valencianes més poblades, per bé que en l’anterior mandat únicament ho feia en una. Les alcaldies de València, Alacant, Elx, Castelló de la Plana, Torrevella, Torrent i Oriola estan al seu abast, però no ho té igual de fàcil en totes, i en la major part depén de la ultradreta de Vox.

On ja tenia l’alcaldia és a Torrevella, i renovarà el govern perquè va ampliar la seua majoria absoluta de manera aclaparadora, amb 16 dels 25 regidors del ple municipal. Ací els dos regidors aconseguits per Vox no tenen cap pes de decisió, però és l’únic lloc on passarà això.

En un segon escaló estan València, Alacant, Castelló de la Plana i Oriola. En aquests municipis el PP va ser la força més votada, però no ha arribat a aconseguir la majoria absoluta, per la qual cosa depén de Vox per a contrarestar el bloc de partits d’esquerra. En aquests casos la ultradreta té força per a donar estabilitat al govern per a tot el mandat de quatre anys, però no són imprescindibles perquè el PP obtinga les alcaldies, ja que, si no l’aconsegueix amb els vots d’una majoria absoluta de PP i Vox, la pot obtindre en una segona volta per ser la força que va obtindre més vots.

Per això aquesta situació fa que el PP puga permetre’s marcar distàncies –com ha manifestat el mateix alcalde d’Alacant, que ja ha rebutjat Vox en el seu govern– davant un improbable suport de la ultradreta a algun candidat de l’esquerra. L’inconvenient d’aquesta situació és la possibilitat d’un govern inestable, condicionant temes capitals com els pressupostos anuals, l’aprovació dels quals sempre estarà en mans de Vox –o dels altres partits de l’oposició.

En l’últim escaló estan Elx i Torrent, on el PP no ha sigut el partit més votat, sinó que ha quedat en segon lloc. Ací no se sent enlloc el mantra recurrent de deixar governar la llista més votada. El PP necessita en aquests casos amarrar el suport de Vox abans d’arribar a la investidura, i ací la ultradreta es pot permetre ser més exigent, ja que, si els populars no reben el seu suport, els qui alçaran la vara de comandament seran els candidats socialistes. No obstant això, si PP i Vox no arribaren a un acord immediat, la possibilitat de la moció de censura sempre seria una espasa de Dàmocles sobre els caps dels alcaldes a què podria recórrer la dreta en qualsevol moment.