El PP es queda amb les competències del valencià, aigua, igualtat i deixa a Vox la policia autonòmica i emergències

Compondre un gabinet és sempre un maldecap. Més encara quan es fa en un govern de coalició, quan aquesta fórmula és nova i quan cal buscar el punt just de distància amb el soci polític. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha dissenyat un executiu més auster que el seu predecessor, Ximo Puig, a priori sense hibridació entre PP i Vox i amb una composició paritària. Hi haurà nou conselleries i Presidència de la Generalitat, que tindrà un control transversal en qüestions clau com ara fons europeus i administració pública.

El PP, força majoritària en les Corts Valencianes, assumeix també la major part de les conselleries, del pressupost i de les competències en el seu Govern de coalició amb l’extrema dreta, que es queda els espais més simbòlics. El PP gestionarà gran part del pressupost en les seues set macrocarteres, Vox tindrà a la seua disposició la disputa de la batalla cultural amb una vicepresidència i dos departaments més, Agricultura i Justícia. Malgrat que el partit d’extrema dreta tindrà visibilitat en l’executiu de coalició amb la vicepresidència primera, el PP es reserva les competències més sensibles: llengua, aigua, igualtat, Administració pública... Encara que cedeix cultura, la policia adscrita a la Generalitat Valenciana i emergències.

En el nou esquema de govern desapareix la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, les competències de la qual estaran assumides en Presidència de la Generalitat. Les dues vicepresidències anteriors (Igualtat i Habitatge) es fusionen en una conselleria, que serà la vicepresidència segona, a càrrec del PP amb Susana Camarero, que també portarà Serveis Socials.

Agricultura, a càrrec de Vox, es queda sense competències en caça, gestió hídrica, medi ambient i canvi climàtic, que passen a una cartera pròpia, a càrrec de Salomé Pradas (PP), que també gestionarà la política de renovables, urbanisme i obres públiques. Tota la política territorial estarà emmarcada en aquest departament, anteriorment dividida. La conselleria que tindrà José Luis Aguirre (Vox) tindrà limitada la seua acció al sector primari: agricultura, ramaderia, pesca, alimentació, política agrària comuna i regadius. És on la ultradreta ha tractat de fer-se forta, apel·lant l’estil de vida rural com una qüestió identitària, buscant el suport dels anomenats perdedors de la globalització, però ignorant els efectes del canvi climàtic sobre la terra i els cultius.

El decret d’estructura del nou Consell no fa esment a la memòria democràtica ni a la violència de gènere, encara que les polítiques d’igualtat, “dona” i “família” estaran en la vicepresidència segona. Mazón aparta així Vox d’un àmbit contra el qual carrega constantment la formació d’ultradreta.

Un dels dubtes radica en si en Justícia i Interior, que té a càrrec les oficines de protecció a les víctimes del delicte i espais exclusius per a les denúncies de violència de gènere, es mantindrà aquesta competència amb Vox. La nova consellera, Elisa Núñez, estarà a càrrec dels uniformats: sota el seu comandament estaran la unitat de Policia Nacional adscrita a la Generalitat, prevenció i extinció d’incendis, emergències i protecció civil. En el decret no hi ha referències a les competències en Funció Pública –l’Administració autonòmica–, que el PP volia tindre a mà. Sí que apareix, en Presidència de la Generalitat, la competència de “simplificació administrativa”.